“Avui, a Catalunya, hi ha una gran incomprensió pel poble jueu, mentre proliferen els partidaris del palestí. I la incapacitat per copsar el conflicte arab-israelià va unida a la renúncia a fer-ho des de la realitat nacional catalana. No es tracta de fer paral·lelismes, sinó de creure en la pau i en el principi d’autodeterminació dels pobles, evidentment també del palestí, com a fórmula de resolució dels conflictes.
Dit això, hi ha dos valors que m’han impactat particularment en la meva recent estada a Israel: el sentit de continuïtat i la creativitat individual i col·lectiva d’aquella gent. Fa anys, Joan Ferrater Mora esmentava, en la seva obra “Formes de vida catalana”, el sentit de la continuïtat com una de les característiques catalanes. Avui aquest valor està devaluat per les inhibicions envers la pròpia realitat nacional i l’assimilació progressiva de referents espanyols entre les nostres classes dirigents.
En canvi, es ben viu entre els jueus, que, malgrat la dispersió territorial i el genocidi soferts, han mantingut una gran dosi de consciència, suficient per reconstruir una nació sencera. El compromís de continuïtat històrica dels jueus ha de ser una referència clara perquè els catalans no oblidem que hi ha continuïtat per al pobles que, tot i la dominació que pateixen, subsisteixen com a teixit social i econòmic, i gaudeixen de creativitat cultural, vitalitat cívica i voluntat política.
D’això es desprèn el segon valor de creativitat esmentat que es percep en un país com Israel. I és que la llibertat que dóna un Estat propi permet exterioritzar les energies individuals i col·lectives que en dominació eren reprimides o estaven afectades per l’autoodi i la frustració. Continuïtat i creativitat són dos referents que els catalans podríem conèixer de primera mà si anéssim a Israel.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!