L’integrisme d’estat és el dogma polític segons el qual la integritat territorial dels estats, és a dir, el presumpte dret a uniformitzar les diverses comunitats nacionals compreses dins de les seves fronteres preval sobre el dret dels pobles a l’autodeterminació (ho vaig mirar d’explicar en l’article “Drets humans, pluralisme cultural i drets dels pobles“). Aquesta teoria es també la que justifica la no intervenció internacional sobre estats que no respecten els drets humans individuals i col·lectius dels seus ciutadans i la que empren per justificar la seva existència règims totalitaris de diferents signe: des de la Xina comunista a la Turquia genocida de grecs, armenis i kurds, passant pel Regne d’Espanya opressor de catalans, bascs i gallecs.
Post Scriptum, 6 de juny del 2012.
El notari i habitual opinador mediàtic als mitjans de comunicació addictes a l’ordre establert, Juan José López Burniol s’ha afanyat a adherir-se a les tesis de Ruiz Soroa mitjançant una carta al director publicada a l’edició d’avui a El País, tot assenyalant que ell mateix ja va fer un plantejament similar ara fa cinc anys. Certament és així, com també ho és que en un apunt d’aqueix mateix bloc vaig criticar el presumpte federalisme espanyol pretesament il·lustrat i democràtic que no parteix del reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles.
Post Scriptum, 4 de juliol del 2012.
Avui, des de les pàgines del diari Gara, cinc professors de la UPV-EHU signen un article col·lectiu “! Un referéndum secesionista !” tot replicant l’article de Ruiz Soroa.
Post Scriptum, 13 de juliol del 2012.
José Maria Ruiz Soroa replica al col·lectiu de professors bascos que van refutar les seves tesis en aqueix article d’avui al Gara.
Post Scriptum, 16 de juliol del 2022.
L’integrisme d’estat és el principi fàctic determinant tant al Regne d’Espanya com arreu, Rússia, Xina, Turquia l’adueixen per tal de donar cobertura als propòsits genocides respectius. El dret d’autodeterminació dels pobles com a principi rector per a la resolució dels conflictes nacionals ha estat bandejat (cas del Sahara Occidental, per exemple) i només subsisteix en l’àrea anglosaxona (cas d’Escòcia). La causa nacional catalana ho té tot en contra: la rendició d’ERC i altres còmplices, l’hegemonia del neofranquisme a escala estatal i l’aposta de la Unió Europea per l’estabilitat dels estats constituïts al seu si. Només ens queda la capacitat de resistència del nacionalisme nostrat.
Post Scriptum, 4 de novembre del 2022.
Josep Casulleras, abans d’ahir a Vilaweb alerta amb la sedició impròpia: “la temptació de Sánchez per l’últim desig del fiscal Maza. La maniobra del PSOE consisteix a fer veure que rebaixen anys de presó a la sedició mentre converteixen en delicte la independència pacífica.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!