Avui, 9 d’Octubre, Diada Nacional del País Valencià, hom commemora l’entrada de les hosts del rei en Jaume a la ciutat de València al 1238. Amb la mirada -i el cor- posats en terres valencianes m’afegeixo a la iniciativa de Roc Gustems i Manuel que ha creat un grup al facebook amb aquest títol i amb aquest contingut.
“Probablement, qualsevol valencià reconeix amb facilitat l’himne regional, creat el 1909 pel Maximilià Thous Orts, de marcada exaltació espanyola que -òbviament- no va ser, ni de bon tros, acceptat pels sectors més sobiranistes de pre-guerra. Amb ànsies d’apropar el cant al nacionalisme valencià de l’època, va tractar-se de substituir l’arxiconeguda frase inicial “Per ofrenar noves glòries a Espanya” per “Tots baix els plecs de la nostra senyera”, a més de substituir el terme “regió” per “nació”, en cada cas.
Actualment, açò molta gent ho ignora, tot quedant eclipsada la versió modificada per la inicial, amb el beneplàcit dels polítics que ens governen al País Valencià i dels mitjans espanyolistes, que desitgen mantenir el nostre territori ben vinculat a l’Estat opressor.
D’altra banda, també és força coneguda la Muixerenga valenciana, preciosa cançó instrumental provinent d’algunes localitats, que, en sentirla, posa la carn de gallina als bons patriotes. Ara bé, potser s’ha trobat a faltar un himne combatiu que represente el desig de sobirania del nostre poble i exalte l’orgull que molts tenim, de ser valencians. Doncs poquíssima gent coneix l’existència del principal cant combatiu del nostre país.
L’anomenda “Cançó de Lluita” (també “Cant de Redempció”) és una peça musical composta el 1922 per Maximilià Thous Llorens, fill del regionalista compositor de l’himne regional, i amb música de Miquel Asensi, que representa la lluita del nostre poble per esdevenir lliure de prendre les seues pròpies decisions i de trencar el fort lligam amb l’Estat centralista del que formem part. Hi ha moltes versions modificades del mateix himne (afegitons d’algunes estrofes segons l’època). Heus ací baix les tres estrofes comunes:
Valencians, molt de temps s’allunyàverem
oblidant-nos que érem germans.
Ajuntem-nos, que ja ha arribat l’hora
de ser lliures, de ser valencians.
Ja sobre els camins d’Europa
per tot arreu esclaten
les flors que són el símbol
de pàtria i llibertat.
I mentre altres cullen
els fruits de la victòria
el Poble de València
no deu estar parat.
Valencians, defensem nostra terra
contra lladres, botxins i tirans,
ajuntem-nos, que ja ha arribat l’hora
de ser dignes, de ser valencians.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!