La més prestigiosa revista dels USA sobre política internacional commemora enguany el seu norantè aniversari amb un numero especial dedicat al xoc de les idees que han bastit el mon modern i les que poden prefigurar el que vindrà. L’aportació de Fukuyama duu com a subtítol aqueixa pregunta: pot sobreviure la democràcia liberal al declivi de la classe mitja ?
L’anàlisi de l’autor parteix de la crisi econòmica que fa eclosió l’any 2008 al món occidental per sostenir que, si be no es el final del capitalisme, sí que impacta en profunditat sobre les estructures socioeconòmiques dels estats democràtics. Un fet ja constatable veient les protestes ciutadanes que arreu omplen els carrers demandant mesures correctives que restaurin el benestar acceleradament perdut. La qüestió es preveure quina mena de canvis acabaran comportant en les actituds ideològiques i polítiques de la població, sobretot entre les classes mitjanes que són el component determinant per configurar les majories socials favorables als règims democràtics.
Sense contradir del tot la seva trajectòria intel·lectual, Fukuyama creu que els avenços tecnològics que s’estan produint als països desenvolupats (i als que estan en vies de ser-ho) augmentaran les desigualtats socials i malgrat això no percep propostes alternatives viables provinents des de posicions d’esquerres. No creu en un retorn del socialisme, ni tan sols de la socialdemocràcia europea. Apel·la a les classes mitjanes d’arreu a cercar propostes innovadores de caràcter democràtic que limitin efectivament el poder de les elits econòmiques ja que les dinàmiques dels mercats desregularitzats no van precisament en aqueixa direcció. Tampoc creu que la solució siguin els petits estats proteccionistes. I acaba aquí la seva reflexió, que no es poca cosa venint de qui ve.
Personalment m’atreveixo a apuntar que el capitalisme sense democràcia (com a Xina “comunista“) o amb una democràcia aparent mes que real (com a Rússia) es un model cridat a consolidar-se. I no només això, sinó que pot servir de referent als nous moviments populistes que s’apunten al si de l’esquerra europea davant la paràlisi dels partits socialdemòcrates. També quedarà demostrat que no hi ha democràcia sense capitalisme i que els estats totalitaris del tipus Corea del Nord o Cuba o els que van camí de ser-ho (com Venezuela) seran finalment experiments fallits i que si be potser no retornaran a la llibertat sí que reintroduiran d’alguna forma l’economia de mercat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!