Amb aquest títol Alfons López Tena publica al diari Avui un article en el qual analitza, amb profunditat i rigor, l’evolució del nacionalisme espanyol en els darrers anys.
També avui i en el mateix diari Ferran Sáez Mateu, en publica un altre titulat “Penúltim esglaó” en el qual analitza la dinàmica d’enfrontament lingüístic, i nacional en últim terme, promoguda pels intel·lectuals “conquistadores” i “babèlics”. Ambdós autors adverteixen de què el nacionalisme espanyol ha renunciat a convèncer i ha optat per la imposició.
La llavor sembrada per la “Brunete mediàtica” ha arrelat en els sectors socials que viuen al marge de la convivència basada en la catalanitat i s’ha mostrat com un fenomen de masses amb ocasió de les celebracions de les victòries de la selecció espanyola de futbol. A l’hora d’atribuir responsabilitats a qui ha generat aquest conflicte latent a la societat catalana no podem passar per alt la quota que li pertoca al PSC, que des d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona ha premiat l’any 1998 a Arcadi Espada per l’obra “Contra Catalunya”. Estimulat també l’antipujolisme visceral (i “progre”), de gent com Boadella realment es promovia l’anticatalanisme que avui es mostra amb tota la seva virulència.
Mentre sectors socials cada cop més amplis es desconnecten d’Espanya i els seus interessos i referents (un exemple que ha passat desapercebut ha estat la decisió de la Unió de Pagesos d’abandonar la COAG), els nuclis més desarrelats i els més elitistes uneixen forces per consolidar la dominació política i econòmics d’Espanya sobre Catalunya. Fins a on estan disposats a arribar en la “via sèrbia” que han adoptat és hores d’ara una incògnita, però als catalans amb voluntat nacional pertoca preveure tots els escenaris i totes les possibilitats d’un conflicte polític amb l’ordre estatal que els unionistes volen convertir també en un conflicte intern a la societat catalana.
Post Scriptum, 1 de juliol del 2023.
Les eleccions espanyoles del 23 d’aqueix mes confirmaran el canvi de cicle dins l’integrisme espanyol transversal, de Vox a Podemos, donant l’hegemonia al PP amb un programa explícitament orientat al genocidi lingüístic i identitari dels pobles exclosos del supremacisme hispanocèntric. No en queda ni rastre d’aquell mandat constitucional segons el qual les altres llengues seran objecte d’especial “respecte i protecció”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espanya trenca el pacte, i nosaltres amb l’espanyolista del Montilla passant per l’aro voluntàriament. Ja té collons, ja. Ai quina patacada que ens espera i quina mandra tornar a votar. No seria millor anar a un altre escenari? No sé, buscar una alternativa abans de caure definitivament del precipici.
La tansició va consistir que de la única televisió espanyola RTVE 1 i 2 és va passar a Antena 3, Tele5 i Canal-Plus i alguna qüestió pareguda a les emissores de radio per multiplicar el domini mediatic informativu i d’oci, tot i això van pagar el peatge de creant un canal autonomic com la catalana com TV3 per el govern de centre-dreta dels regionalistes de CiU i l’autonomica castellana de Canal 9 posada en marxa pel govern del PSOE.
La segona transició ha estat la creació de dos canals més com són la Quatro i la Sexta, és dir, el que és podria denominar els espanyolistes per l’esquerre.
I mentres tant nosaltres som telespectadors passius que sofreixen les conseqüències.
Ja ho deia Josep Plà, el més paregut a un castellà de dretes és un castellà d’esquerres.
H
Ja ho
Hola Jaume,
Espanya fa temps que ha trencat el pacte, des de l’Estatut del 79 on encara quedaven moltes transferencies a realitzar fins a l’Estatutet actual on al sortir del TC ja no quedara gaire cosa, els mitjans de comunicació, l’espoli cultural, la no defensa del català, com unicament fan amb el castellà, la no autorització a OPAS provinents de Catalunya i una llarga llista.
El problema no es la via Serbia com tu dius que ara sembla utilitzan, som nosaltres, les miserables quotes de poder, la picabaralla per les engrunes i la perdua de dignitat total dels partits catalans.
Quan això es solucioni el procès d’emancipació nacional serà imparable.
Albert Cortés
Els pactes que fan els españoles son per marejar la perdiu i guanyar temps. Els españoles fan el que han de fer i han fet sempre: eliminar les diferències nacionals a la Península… En canvi a nosaltres ens poden dir la dita de la mare del cap andalusí Boabdil: “Plora com una dona, el que no has sabut defensar com un home” (sense connotacions sexistes).
La tercera hora de castellà obligatòria a les escoles de Primària per al curs vinent.
El manifest espanyolista.
La desaparició de “La nit al dia”. Hi ha moltes maneres de fer desaparèixer un programa. De vegades ascendint la persona que el condueix perquè no faci “nosa” davant la càmera i l’audiència.
Fa relativament poc temps, el bandejament de professionals de la ràdio nacional (Jordi Basté, Gaspar Hernàndez-al programa de nit- el Solé Sabaté de les Postres de Músic, ara el Bassas,…
La compra del diari Avui pel Lara.
L’enfocament cada cop més autonomista que se li dóna a la informació a TV3.
L’afluència cada cop més freqüent de convidats espanyols als programes.
La publicitat cada cop més espanyolitzada de TV3.
Però qui vetlla, des de l’Administració per tot això? el diputat Ferran(o Fernando) del PSC?
I millor que no continuem, que em vindrà plorera.
I, un cop constatat tot això, ens falta la Crida a la Solidaritat, que es va autodissoldre fa temps i que potser caldria reinventar novament.
Els partits catalans com a bons regionalistes com el cas de Convergència i Esquerra aposten per anar a la ‘Champiñons League del Congrés espanyol’ per solucionar els problemes de Catalunya i prometre la Constitución com a pocavergonyes.
El dia que el Tribunal Constitucional va decidir acceptar l’apartat 3 de l’article 150 de la constitució, ja es va trencar el pacte, i sense cap possibilitat de dialeg.
Article 150 -3
El Estado podrá dictar leyes que establezcan los principios necesarios para armonizar las disposiciones normativas de las Comunidades Autónomas, aun en el caso de materias atribuidas a la competencia de éstas, cuando así lo exija el interés general. Corresponde a las Cortes Generales, por mayoría absoluta de cada Cámara, la apreciación de esta necesidad.
NO CAL PARLAR NI DISCUTIR RES AMB AQUEST REDACTAT. SEMPRE TINDRAN TOTES LES DE GUANYAR. IGUAL QUE AMB “LA ROJA”,
Bona tarda.
No estic d’acord amb lo del trencament.
MAI HI HA HAGUT CAP PACTE. Des de quants anys( des del 75) que han de transferir competencies a “les autonomies” com Catalunya i Euzkadi i encara no ho han complert???
Imcompleixen un rarera l’altre tot i cadascun dels compromissos i fins i tot obligacions que tenen .A més a més , desde la epoca del segon mandat del aznar la involució democratica(en tot el seu abast , de competencies trasnferides de forma efectiva , o drets individuals o colectius dels nacionalistes que han minbat i desaparescut com aigua entre els dits) es bastant mes que clara.
I , ull , que moltes vegades os ho dic , aqui a Catalunya encara vivim i patim molts dels insults i menyspreus per part del govern espanyol , amb retard (a Euzkadi per diferents motius la confrontació sempre ha sigut mes aferrisada).
Jo soc partidari de dir-ho ben clar.No volem res amb ells.Conflicte clar i frontal(lastima que el Roca vengués en el seu moment a Catalunya i ara no tinguem un regim i/o concert económic semblat al de Euzkadi, ja veuriem que pasaria si haguessim pogut tancar l’aixeta com el Lehendakari en temps del Aznar).Ja se que es un combat desigual , que som uns pessos pluma i ells pesos pesants , pero alguna ostia es menjaríen, que ara , tal com anem , nos las estan donant totes ,i això es la mort dolça….