Les eleccions a les Corts madrilenyes del 23 de juliol vinent marcaran un canvi de cicle al si de l’integrisme espanyol amb el desplaçament de l’hegemonia en favor del sector PP/Vox i en detriment del PSOE i els seus satèl·lits.
Dissortadament cap dels partits nostrats d’entre els que s’autodefineixen independentistes encaren els comicis com un episodi més del conflicte nacional entre el poble català que vol la independència i els poders fàctics que en perpetuen la dominació i l’espoli mitjançant l’ús patrimonial de l’estat. La proposta d’Heribert Barrera d’utilitzar la presència catalana a les Corts per bloquejar la governabilitat de l’estat només té en Demòcrates els sols defensors. La resta juguen a la puta i la Ramoneta flirtejant amb PP o PSOE, amb resultats reiteradament nefastos, ja que si fossin conscients de les seves responsabilitats es presentarien a les eleccions espanyoles i europees formant una candidatura independentista.
Mentre que al País Basc/Navarra guanyaran els partits nacionalistes euskalduns, a Catalunya el PSC serà el més votat esdevenint el nostre tros de país el reducte del fals progressisme hispanocèntric compartit amb Comuns, ER i CUP. La impostura de considerar el PSC un partit d’esquerra amb el qual es pot pactar un programa comú només apuntala aqueixa perllongació de l’aparell d’estat com a garant de l’ordre espanyol i principal adversari de l’independentisme. Malauradament, l’independentisme català encara no ha tocat fons d’ençà la reculada posterior a l’1 d’Octubre del 2017 i continua enfangat en la impostura, el sectarisme i la mediocritat de la majoria dels que figura en són els dirigents.
Post Scriptum, 24 de juny del 2023.
El pacte per fer Collboni alcalde Barcelona és una mostra perfectament previsible de la prioritat de l’eix Catalunya/Espanya per sobre de fal·làcies dreta/esquerra, els espanyolistes ho tenen clar mentre que els suposats independentistes han esberlat la coherència de la unitat estratègica pactant amb el PSC arreu fins a retornar-lo a la condició de principal garant de l’ordre estatal a Catalunya. ER hi ha pactat les diputacions de Lleida i Tarragona, està per veure si Junts repetirà la submissió a la Diputació de Barcelona. No és previsible que la resposta independentista sigui bloquejar la governabilitat de l’estat espanyol després de les properes eleccions a Corts espanyoles. Ningú està disposat a seguir el camí assenyalat per Heribert Barrera, fer ingovernable l’estat espanyol.
Està per veure si el pronòstic d’Ot Bou abans d’ahir a Vilaweb és fa realitat: “El fracàs de l’operació de pau. Potser encara no ho saben, però els comuns han tocat una fibra fonda, investint Jaume Collboni amb els vots del PP”. Del qual val la pena retenir aqueixos paràgrafs: “L’element central és que Barcelona en Comú, el partit del canvi, ha investit un senyor del partit d’ordre que més anys ha governat la ciutat, amb el suport del conservadorisme espanyolista que, mentrestant, en bona part del país, acaba de pactar amb Vox. L’element central és que l’única cosa que comparteixen els tres partits que han investit Collboni és que van en contra de la independència de Catalunya. L’única. L’eix nacional potser no és l’únic que motiva el pacte, però és l’únic que el fa possible, com fa quatre anys.
I aquest altre: “Com tot bon convergent, Trias sap que operacions com la de Collboni encarrilen el país cap a la divisió, amb dues adscripcions nacionals políticament irreconciliables. Els comuns ja havien pres bàndol amb l’espanyolisme en moments molt més decisius, però a Barcelona encara aspiraven a ser una alternativa que seduís joves independentistes. Trias ha pescat vots als mateixos barris benestants on aquest estiu voldrà obtenir-los el PP. Tots dos han perdut. En aquestes eleccions s’ha acabat la fantasia d’una Barcelona amb el conflicte nacional a la nevera, ni clarament independentista ni clarament unionista. Les direccions de Junts i el PSC volien que el 28 de maig servís per a normalitzar els pactes entre blocs, però el PP i els comuns han frenat la maniobra investint Collboni.”
Post Scriptum, 26 de juliol del 2023.
Comunicat polític del Govern del Consell de la República sobre els resultats de les eleccions espanyoles del 23/J: 1. El Govern del Consell, el passat dia 27 de juny, va fer públic el seu convenciment sobre el fet que els partits independentistes que es presentaven a les eleccions espanyoles poguessin esdevenir clau en l’estabilitat de l’Estat i, per tant, tenir la força per continuar lluitant a favor del moviment d’alliberament nacional de Catalunya. El Consell entenia que el posicionament i l’objectiu d’aquests partits independentistes és el compromís inequívoc i ferm de fer efectiu el bloqueig de les institucions de l’estat metre no hi hagi una proposta real i efectiva de la resolució del conflicte per mitjà de l’amnistia i l’autodeterminació.
Aquesta situació de força de l’independentisme, segons la visió del Govern de Consell, només es podia assolir mitjançant el desbordament democràtic a les urnes votant independència. De fet, només aquest desbordament sobiranista comportaria la legitimació, a través dels vots, d’una acció de bloqueig respecte a la governabilitat d’Espanya.
Després de conèixer el passat diumenge els resultats electorals, el Govern del Consell es mostra encara més convençut sobre la capacitat decisòria que els resultats de les eleccions espanyoles han atorgat a les formacions polítiques independentistes.
2. Els resultats obtinguts cal llegir-los en clau de mandat, en termes d’oportuni- tat i també de responsabilitat; una responsabilitat implícita que cal fer efectiva, sense l’opció de prioritzar els interessos particulars d’individus, partits o entitats i només amb un objectiu comú: el procés cap a la independència. Aquesta fermesa dels partits independentistes podrà iniciar un canvi de cicle amb el qual es pugui regenerar la confiança de totes les persones que van participar de l’1 d’octubre.
3. Constatada aquesta possibilitat, el Govern del Consell insta les formacions independentistes que regenerin confiances i teixeixin una unitat real al voltant de la possibilitat de desbloquejar el conflicte entre Catalunya i Espanya que el resultat electoral del proppassat diumenge ha donat al nostre moviment. Aquesta unitat és indispensable per poder confrontar-se amb eficàcia, però també per recuperar la credibilitat davant la ciutadania.
4. El resultat de les eleccions espanyoles confirma el fet que l’independentisme no es pot permetre el luxe de no combatre en totes i cadascuna de les trinxeres que tingui a l’abast. La capacitat d’influència que té el moviment independentista ha aconseguit focalitzar l’atenció altra vegada de la comunitat internacional i aquest fet només es deu a totes les ciutadanes i ciutadans que han exercit el seu dret a vot i, sobretot, que ho han fet donant suport a les opcions independentistes.
5. L’independentisme disposa a partir d’ara d’una oportunitat per avançar conjuntament i de forma irreversible cap a la proclamació de la República Catalana. No sent una opció valorar les alternatives del diàleg buit i la pretensió de concessió de competències, donat que s’ha demostrat que és una via fallida.
6. És per tot això que el Consell de la República insta tots els partits i entitats independentistes a acordar una estratègia conjunta que impedeixi la investidura de qualsevol president espanyol si abans no hi ha un compromís clar amb el dret a l’autodeterminació i l’amnistia de totes les persones represaliades amb motiu del procés d’alliberament nacional del nostre país.
Post Scriptum, 31 de juliol del 2023.
Otegi, Junqueras, Mas…. aposten per fer president Pedro Sánchez a qualsevol preu empenyent a Puigdemont a claudicar com ells han fet reiteradament (i hi han arrossegat també a ell) amb l’excusa del govern PP/Vox, obviant que el PSOE comparteix amb aqueixes formacions l’integrisme espanyol i formen el bloc del 155 CE per reprimir l’autodeterminació del poble català. Junts no és un partit amb mentalitat i voluntat d’estat català, no té consciència del conflicte amb el poder ocupant espanyol, no té estratègia i té pànic a fer ingovernable l’estat espanyol, com si no fos possible un povern PP/PSOE. Si aqueixa eventualitat acabés passant ER i Junts haurien de fer un front nacional català, i no hi estan disposats de cap manera. El factor Puigdemont, a manca d’un partit independentista conseqüent, és la trinxera -precària- on subsisteix la causa nacional catalana enmig de tanta rendició i indignitat. Tant de bo resisteixi aqueix cop.
Post Scriptum, 17 d’agost del 2023.
Comunicat de l’ANC sobre la constitució de la mesa del Congrés espanyol, aprovada pels partits independentistes:
L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest és també l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol.
És des d’aquesta perspectiva que a l’Assemblea plantegem d’entrada els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència per definir la postura útil i eficaç dels partits, amb els quals compartim objectiu, per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’Estat.
Creiem, tal com hem exposat reiteradament, que només el bloqueig de les institucions espanyoles pot precipitar la fallida de l’Estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar. Entenem el bloqueig com una estratègia per aconseguir la independència, i no com una finalitat en si mateixa o una tàctica per aconseguir un millor posicionament dels partits en la partida estatal. L’entenem amb els ulls posats a Catalunya, i no des de la mirada cap a l’estat: entrar en dinàmiques estatals d’eixos dreta-esquerra no ens ha servit mai, i ara no serà una excepció, per fer efectiu el mandat del referèndum d’independència del Primer d’Octubre. Aquest hauria de ser el punt de partida.
Facilitar la constitució de la mesa activament és entrar en el joc de qui ens vol súbdits, i aquesta no és, a parer de l’Assemblea, l’estratègia que ens portarà a la constitució de l’Estat català.
Facilitar la constitució de la mesa a canvi de prebendes institucionals, com la constitució de grup propi dels partits independentistes, és fer prevaldre la tàctica partidista fent-la passar per damunt dels interessos i necessitats de la nació. No és en cap cas una opció amb prou calat polític com per fer evident el conflicte amb Catalunya ni és una opció que generi la necessitat de resoldre’l. Les comissions d’investigació (que poden allargar-se sine die) o la promesa de poder parlar català a les institucions espanyoles i a la Unió Europea no són una opció creïble per part de l’Estat espanyol, que incompleix sistemàticament qualsevol compromís. I sobretot rebaixen a mínims democràtics les expectatives que els partits independentistes ens havien plantejat: la confrontació per assolir la independència, no per blanquejar l’Estat. El blanqueig de l’Estat davant Europa és el que s’aconsegueix amb aquests pactes de rebaixa.
Qualsevol pacte amb el partit que vulgui governar l’Estat només podria ser assumible com a resultat del reconeixement explícit que el referèndum d’independència va ser l’acte de sobirania que valida Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’Estat, i participar en la constitució de la mesa sense reconeixement implica la submissió a l’Estat espanyol amb el jurament de la constitució, amb el vassallatge al rei…
Des de l’Assemblea no creiem que amb aquestes premisses es pugui desenvolupar una estratègia d’embat amb l’Estat, amb garanties per aconseguir el nostre objectiu.
Només la garantia del reconeixement de Catalunya com a nació sobirana que reclama el reconeixement a esdevenir Estat pot exercir la força necessària per encarar el conflicte amb garanties d’èxit.
Post Scriptum, 18 d’agost del 2023.
Vicent Partal, a Vilaweb:”La votació dels independentistes a la presidenta Armengol: fets i opinions. Dels fets d’ahir, la meua opinió és que allò que té més valor és el canvi de model negociador, l’actitud davant l’estat, que té molt a veure amb la manera de funcionar de l’exili, més estatista que no pas partidista”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!