Sembla que el retorn d’Àngel Colom a la política catalana és un fet. Aquesta circumstància per si sola no hauria de tenir repercussions en l’evolució política d’ERC en un moment marcat per la crisi de direcció que viu el partit.
Les relacions amb CIU s’han de refer per part de la nova direcció que surti del congrés d’ERC del mes de juny i s’han d’establir amb els legítims representants que, en el cas de CDC, sortiran del congrés que aquesta formació celebrarà el juliol vinent. L’element clau que pot donar una nova perspectiva a les relacions entre ambdues formacions passa per la capacitat i voluntat de les respectives direccions per trobar punts de coincidència en base al dret a decidir del poble català en un futur proper.
Per part de la direcció sortint d’ERC, i concretament Joan Puigcercós, s’estan fent darrerament propostes precipitades en relació a CIU, com la d’anar en una llista conjunta a les eleccions europees de l’any vinent. Això sense haver fet cap anàlisi aprofundit, cap autocrítica i sense assumir cap responsabilitat pels mals resultats obtinguts el 9 de març. Atorgar un paper rellevant a Àngel Colom és reincidir en la pràctica subjectivista de les relacions polítiques enlloc de prioritzar la dimensió col·lectiva i orgànica que han de tenir per ser efectives i creïbles. Pel que fa a Àngel Colom, benvingut a casa, seva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut senyor,
us vaig poder escoltar en el míting d’inici de campanya d’ERC a Tarragona. I he de dir que teniru un verb molt fluix i que molt haureu de millorar si arribeu a ser President del partit.
D’altra banda, penso que a erc no hi sobra ningú. I molt menys Puigcercós i Carod. Un partit, senyor Renyer, no es construeix contra els altres. Vostè hi ha de ser. Però amb tanta o més raó els senyors Puigcercós i Carod
Per què sempre deixem que els mitjans, que el mediatisme, marqui la nostra agenda en el debat? Però no veieu que aquesta sortida de mare colomina és l’habitual del personatge?
Donar credibilitat a un comentari fet en una entrevista amb el gurú Cuni, encavat amplificada pels sectors mediàtics afins és fer un dèbil favor a la causa i anar bastint d’artilleria a qui vol que ERC no se’n surti. Crec que amb aquest post has fet el mateix que fan tots els polítics d’ofici: treballar al ritme que et marquen els poders de sempre, els grups mediàtics!
Colom és un paio important a la història d’ERC. Però em sembla clar que el creixement que va experimentar ERC del 1999 al 2003 no hagués estat possible amb gent, estratègies i dinàmiques com les del Colom.
La cantarella del pacte nacional (CiU-ERC) que sembla que tothom aplaudeix, a mi, em sembla molt equivocada. Un país no es pot construir només amb nacionalistes perquè els que no ho són llavors es foten de cul amb el país. L’opció pel tripartit, amb tots els problemes i misèries que suposa, em sembla l’opció més viable i seriosa per a avançar cap a a l’alliberament nacional. Un pacte CiU-ERC faria inviable qualsevol nova passa. Em sembla de calaix.
L’estat racista d’Israel va assassinar ahir 13 civils, entre els nens petits i un càmera de Reuters, en el seu darrer bombardeig contra la població Civil,
http://www.reuters.com/article/worldNews/idUSL1687035320080416
http://www.reuters.com/news/video?videoId=80522&newsChannel=worldNews
una nova proesa ‘democràtica’ de l’entitat sionista per qui té tanta simpatia el senyor Renyer, l’assassinat de nens, civils i periodistes
avui han matat un adolescent a Jenin
Jo també crec que hem d’encetar una nova etapa amb CiU, perquè si no anem a la marginalitat i a la satel.lització del PSC. Però com fer-ho? Els hem enviat a l’oposició a Catalunya i a dues diputacions. Em sembla fins a cert punt lògic que ells ho interpretin com una agressió. Així és molt difícil iniciar un desarmament polític. Potser seria millor posar els comptadors a zero. Dic jo, modestament i sense que ningú s’empipi.
Mentres discutiu sobre les llistes del repartiment de les successives derrotes que han de venir i, en tot cas us repartiu els pocs beneficis que rsten de la guerra interna. Alpais que tant estima el que aspira a president de ERC, Israel continua reprimint i ofegant el poble palesti, a l’hora que executa inocents. De veritat la gent de ERC no ho veieu? no m’ho crec. Que lleig recolzar als que oprimeixen d’una manera tan brutal com els sionistes…i no dir res.