Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
La barra brava a un bar de Gràcia
Anem a veure el debut d’Argentina a un
bar de Gràcia. Una taula amb estrelles, olivetes, dos
catalans, una catalana i el sr. H; nascut i crescut a la Plata i,
actualment, un català amb passaport italià que
comparteix el seu sentiment futbolístic entre Estudiantes de la Plata i el
Barça. Això sí, quan juga Argentina se li atura
el cor cada dos minuts.
a degustar les nostres cerveses, l’amic H ja s’havia recordat de la concha de
la madre i de la concha de la hermana d’àrbitres i entrenadors
i també s’havia cagat en les remilputas que reparieron a tots els jugadors
de Costa d’Ivori i d’Argentina. La seva xicota, gracienca, li va haver
de recordar que no s’oblides de respirar de tant en tant no fos cas
que s’hi quedés en el primer partit del Mundial.
A la mitja part, més tranquil
gràcies al 2-0, l’H ens explicava que tots els argentins estan
esperant durant 4 anys que arribi el moment de la Copa del Món
i que per això patia tant. Jo, que l’entenc perfectament
donada la meva malaltia culer, li vaig dir que si ell fos català
això no li passaria. Però l’H ja ens coneix prou bé i sap perfectament que a nosaltres només ens interessa
veure en quin partit eliminen a Espanya. Així ho explica als seus familiars i amics argentins que l’escolten sovint amb incredulitat.
Però mentre veia a l’H vivint al
límit de l’infart cada cop que Drogba agafava la pilota, només
podia sentir una enveja extraordinària envers als milions de
persones que poden gaudir, patir, plorar i riure amb la seva
selecció. I pensava en les cròniques que escriu en
Jordi Borda sobre l’ambient als carrers de les ciutats alemanyes o en
les imatges de les avingudes de Buenos Aires minuts després
que l’arbitre xiulés el final de l’encontre.
Argentina va guanyar i tots ens vam
alegrar per l’H que, content per la victòria, va pagar les
estrelles i les olivetes. Per contra, un dels autòctons va
explicar-me que recollia calés per comprar coets i celebrar
l’eliminació espanyola. M’agrada la idea però no ho veig clar; els catalans
no estem per tirar coets.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En canvi Puyol i Xavi han acceptat el "ramell de flors" d’anar a la selecció espanyola.
Tens raó. Ser un nació -segons el Parlament- sense Estat ens fa orfes de les emocions dels Mundials. Ens els mirem per a veure els jugadors del Barça i a gaudir del bon futbol sense passió. És com fer l’amor sent anorgàsmic i amb una dona frígida. Jo ja tinc mono!!!
Aquesta nit he dormit malament, em despertava a cada moment, neguitós i em costava molt tornar a dormir. Molt d´hora ja estava llevat, fart de donar voltes al llit. Cap a la feina cap ficat, mirant el rellotge constantment i veient que no hi ha manera de que passin les hores. Avui em costa concentrar-me, el meu cap és en un altre lloc, esperant que arribi el gran moment. Sí, avui juga Togo, l´equip dels que som orfes de selecció i no ens volem perdre disfrutar del neguit de poder guanyar el mundial.
Força Togo, estem amb vosaltres!!!!!