El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat ho celebren des de fa anys amb tota solemnitat, no solament per honorar la memòria de les víctimes jueves sinó també la dels milers de catalans que moriren als camps nazis. Un dels llibres més impactants que he llegit mai és el de Montserrat Roig, “Els catalans al camps nazis”, (Edicions 62, Barcelona, 1977, la darrera reedició és de l’any 2001).
El jueus catalans agraeixen aquest acte que dignifica el sentit democràtic de les institucions catalanes i no va contra ningú, ni suposa el recolzament a la política de defensa de l’Estat d’Israel, com alguns partits addueixen per no sumar-hi. El Bloque Nacionalista Galego, per exemple, s’ha desmarcat de la commemoració per aquest motiu, fent gala d’un sectarisme tardo-estalinista impropi d’un partit democràtic que aspira a l’autodeterminació de Galícia. Vull recordar també que el BNG ha expedientat un militant, Pedro Gomez Valadés, pel sol fet de ser el president de d’Associació d’Amistat Galiza-Israel.
Altres pobles han sofert genocidi durant el segle vint: els ucraïnesos a mans dels soviètics, els armenis a mans dels turcs, els gitanos a mans dels nazis, i evidentment, els jueus a mans de tots els feixistes i filo-nazis europeus. Els pobles africans en pateixen en l’actualitat, per exemple, els animistes del Darfur a mans del règim islamista del Sudan, davant el silenci internacional. Sense oblidar el genocidi dels txetxens a mans dels russos. El millor que podem fer per commemorar l’holocaust es lluitar contra els genocides d’avui.
Post Scriptum, 27 de gener del 2020.
Pierre Lurçat, un jurista jueu francòfon esmentat sovint en aqueix bloc, publica avui un breu però clarificador article al seu blog del The Times of Israel: “Auschwitz et Israël: entre Shoah et Renaissance nationale“:
L’État d’Israël est bien plus « vieux » que les soixante-dix années de son existence nationale sur sa terre retrouvée. Croire que l’État juif est né en 1948, c’est faire preuve d’une erreur de perspective historique qui relève, dans le meilleur des cas, de l’ignorance. C’est ainsi que l’actrice américaine Natalie Portman peut déclarer, lors d’une récente polémique, qu’Israël « a été créé il y a tout juste 70 ans afin d’être un refuge pour les rescapés de la Shoah ».
Cette présentation a certes le mérite de la simplicité, mais elle relève d’un raccourci historique trompeur. Car en réalité, l’État d’Israël était quasiment constitué avant 1948, et ses principales institutions ont été créées pendant la période du Mandat britannique, durant laquelle il existait déjà en tant que Yichouv, terme désignant la collectivité nationale pré-étatique d’avant l’Indépendance.
Et pourtant… Au-delà de l’équation faite entre la Shoah et la création d’Israël, parfois avec des arrière-pensées politiques pas toujours bien intentionnées, il reste que la concomitance des deux événements interroge la conscience universelle, au même titre que la conscience juive. Aux yeux de celle-ci, en effet, les deux événements, dans leur « solennité de granit » (André Neher), sont comme deux monuments immenses, l’ombre portée du premier, Auschwitz, masquant la lumière du second, la renaissance d’Israël.
Nul ne peut rester indifférent à ces deux événements essentiels du vingtième siècle. On ne peut pas non plus lire sans frémir ces mots du prophète Ezéchiel, dont le sens est devenu tellement évident depuis 1945 : « Ossements desséchés, écoutez la parole de l’Éternel ! Voici que je vais faire passer en vous un souffle, et vous revivrez… Voici que je rouvre vos tombeaux, et je vous ferai remonter de vos tombeaux, ô mon peuple ! et je vous ramènerai au pays d’Israël ».
L’ancien grand-rabbin d’Israël, Meir Lau, rescapé de Buchenwald, relate dans ses mémoires comment un de ses compagnons de détention lui a lu ce passage d’Ezéchiel et a commenté : « Nous sommes les ossements desséchés… L’Europe est notre cimetière. Dieu a dit au prophète Ezéchiel qu’Il ouvrirait les tombes pour nous extraire de ce charnier et nous ramener en Terre d’Israël ».
Pour les rescapés des camps d’extermination, les paroles du prophète avaient pris un sens évident, qu’ils avaient vécu dans leur chair. La tentation est donc grande, pour la conscience juive ou chrétienne, d’établir un lien de causalité entre ces deux événements.
Mais il faut résister à ce penchant pour la facilité, et rétablir la complexité des liens qui unissent Auschwitz et Israël. Car Israël n’est pas né de la Shoah, mais bien plutôt malgré la Shoah. L’État d’Israël n’est pas seulement l’État récent proclamé en 1948, né du démantèlement de l’empire britannique, au lendemain de la Shoah.
Il est en réalité, à l’image du « pays ancien-nouveau » que le fondateur du sionisme politique, Theodor Herzl, avait décrit dans son roman Altneuland, paru en 1902, un État ancien et nouveau à la fois. Il est le surgeon qui a poussé sur le tronc de l’histoire juive plurimillénaire et le torrent d’eau vive, dont la source remonte aux débuts de l’histoire du peuple Juif.
Il est le fruit tardif d’un rêve plusieurs fois millénaire, d’une promesse qui n’a jamais été oubliée et d’un espoir réaffirmé chaque année par des millions de Juifs dispersés aux quatre coins de la terre : « l’An prochain à Jérusalem! »
Post Scriptum, 27 de gener del 2024.
Enguany, la commemoració de la xoà té un significat especial: el victimisme palestí pretén encobrir el genocidi jueu -el passat i el que volen cometre els enemics d’Israel avui- com n’és exemple la denúncia de Sudàfrica davant el TPI. David Horovitz ho explica avui a The Times of Israel: “La décision de la Haye implique qu’Israël est maintenant accusé de génocide. Il y a des réserves et notamment l’absence d’une ordonnance de cessez-le-feu. Mais le jugement de la CIJ dynamise les appels internationaux aux sanctions commerciales et au boycott des armes contre Israël”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…confondre els jueus amb israel és desinformar a la gent. Una cosa és una religió i l’altre un estat, que hi ha molts jueus però no tots ho són de la mateixa religió ni tots els jueus són isrealites. A més voldria dir que és una teocràcia com Iran per exemple.
Que fagin un homanatge i unes minuts de silenci en memoria dels exterminats em sembla perfecte però això ja no:
Aplicació pressupostària: VP04D/449000100
Entitat: Comunitat Israelita de Barcelona
Finalitat: Pla d’integració lingüística i cultural de les comunitats jueva i catalana.
Import: 200.000,00 euros
Tornen a confondre estat amb religió i el pitjor paguem tots.
que vol dir això "comunitats jueva i catalana" jo tinc parens llunyans que eren catalans de religió jueva i parlaven català? pq separar-los, tots els jueus són isrealites? en tot cas que diguin catalans i isrealites.
el terme "Poble" tp el trobo adecuat és una religió més, seria com dir el poble "catòlic". Que els sionistes ho pensin així és una cosa però no engloba a tot el pensament jueu.
coses del conseller d’afers religiosos, pixa fora de test amb tot i per variar.
trobo molt bé que hi hagi un dia en memòria de les víctemes de l’holocaust, i trobo molt bé que hi hagi actes i es facin amb respecte màxim, però cal exprèmer la memòria i treure’n profit.
no accepto que s’hagi d’explusar algú d’un partit per pertànyer a una associació que promou l’amistat entre pobles, però quan un d’aquests porta les mans tacades de sang, com és el cas d’israel, entenc que entrem en contradiccions i la coherència obligui a fer certes passes.
saps, algú podria acabar pensant que Israel és un estat genocida amb els palestins per què tracta d’aniquilar-los i fer-los fora.
salutacions.
Permete’m felicitar-te pel teu magnífic Blog!
Genocides són els que planifiquen el genocidi, els que l’apliquen sense remordiments, els que miren i no fan res, els que miren cap a un altre costat i els que argumenten passats els fets minimitzant-los i/o justificant-los…
A a quin ordre pertanyen els del segle XXI?
Jaume, un blogue non deixa de ser un medio de expresión pública que cando o seu propietario emprega para comentar a actualidade debe cinguirse á obxectividade. Por iso, as túas referencias ao BNG non son máis que ecos de medios como La Cope, LD, ABC… mentiras tras mentiras. Haberá que recordarche que foi o BNG quen presentou un texto sobre o holocausto que ante a inclusión das referencias ao conflito actual en Gaza nin PP nin psoe quixeron aprobar. E Valadés segue mentindo ante os medios, espallando odio e mentiras contra a súa organización. Eu teño claro que a miña organización defínese como antiimperialista e dende o seu nacemento apoia a causa palestina, que non é o mesmo que defender o terrorismo, nin de Hamas nin o contrario: o do estado israelí.
Eu son só un militante de base que se sinte insultado polas túas palbras e que, a diferenza de Valadés, non ten a porta aberta nuns medios tan "democráticos" como os citados antes.
Saúdos e siga escribindo no blogue, é gratuíto e non hai demostrar o que se di.
T’has deixat aquest genocidi en els comentaris finals.