Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

7 de juny de 2008
4 comentaris

Congrés ERC: l’Esquerra de la LLibertat

Article publicat al diari Avui.

El darrer congrés celebrat a Lleida l’any 2004 tenia per lema “L’Esquerra de la Llibertat”, dues paraules que resumeixen  tot un projecte polític. Sense cap ànim de patrimonialitzar una idea col·lectiva  vaig publicar l’any passat, de la mà d’Heribert Barrera, un assaig que pretenia  repensar i actualitzar el republicanisme independentista. Amb Uriel Bertran i tots els membres de la candidatura d’Esquerra Independentista ens hem dedicat durant la nostra campanya a parlar dels valors que de singularitzar el partit: la llibertat personal i nacional coma contraposició a la dominació política i econòmica estatl que subjecta el poble català a l’ordre espanyol. ERC no pot ser  un partit assimilat per l’ordre establert, ni en el llenguatge ni en les seves actuacions polítiques. Hem de tornar a parlar de llibertat, del conflicte jurídic i polític que hem de plantejar a l’Estat espanyol per poder exercir el dret d’autodeterminació. El lema del 2004 ha de ser també el del congrés deol 2008, nosaltres proposem a tota la militància d’Esquerra donar-li contingut efectiu i fer-lo realitat.

  1. Bon dia,

    Aquest escrit no és per comentar el teu article, sinó per donar-vos ànims a tota la gent d’Esquerra Independentista, especialment a tu. Penso que la candidatura aplegava gent que està elaborant pensament i discurs (tu mateix, el llibre 2014, l’Hèctor, l’Elisenda…) més que en cap altra, si més no discurs progressista. Crec que hem pagat, en part, els atacs de gent de l’entorn de Reagrupament i que ells han gaudit del favor de certa premsa, però també hem pagat per un excés de rigor. Contràriament al que es podria esperar, molta gent d’Esquerra es deixa dur per tòtems (Colom, Carod, Puigcercós, Carretero…) que tard o d’hora acaba abatent.

    Amb tot, espero la vostra anàlisi de valoració de resultats i de com encarem el Congrés de dissabte vinent i, sobretot, l’endemà. Tota la feina feta, no se’n pot anaren orris.

    Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!