El proper congrés d’ERC tindrà dues fases: el 7 de juny, elecció de president i secretari general i el cap de setmana següent, les sessions del congrés pròpiament dit.
Hores d’ara, la preparació del congrés i l’actualitat mediàtica està centrada en la qüestió dels noms dels aspirants als càrrecs esmentats. Sembla que ningú ha parat compte en un aspecte fonamental: les persones que resultin escollides per ocupar-los hauran d’aplicar les resolucions que es derivin de la nova estratègia que, necessàriament, haurà d’adoptar l’Esquerra per rellançar el projecte polític del partit. Però, de moment, el Comitè Executiu celebrat dilluns d’aquesta mateixa setmana ni ha tractat aquesta qüestió, ni ha encarregat a ningú l’elaboració d’una ponència per a ser debatuda pels militants abans d’aprovar-la al congrés.
L’actual direcció d’ERC no s’ha caracteritzat mai per fomentar el debat, ni polític, ni ideològic, entre els militants. L’experiència de la passada conferència nacional, celebrada el 20 d’octubre darrer, demostra que molt poques seccions locals varen discutir la ponència, (i les esmenes), mentre que els dirigents estaven ocupats atenent els mitjans de comunicació i llençant missatges unidireccionals destinats a rebatre, sense debatre, les posicions del Reagrupament i d’Esquerra Independentista. De fet, la ponència resultant es va aprovar per àmplia majoria, després d’acceptar moltes esmenes parcials, però les seves conclusions no s’han tingut en compte per a res ni a l’hora de confeccionar les candidatures a les eleccions generals (descartant independents com Elisenda Paluzie), ni a l’hora d’elaborar el programa (cap referència a l’autodeterminació).
Redactar una ponència estratègica per a una nova etapa obliga a la direcció sortint a fer autocrítica pel declivi electoral constant des de 2004 fins al 9 de març, i de moment ningú està disposat a posar sobre paper i davant de la militància una valoració realista de la situació d’ERC i dibuixar propostes creïbles per sortir de l’atzucac. A més d’imprescindible, un document de debat polític, resulta convenient ja que els militants necessiten criteris per decidir quins dirigents han de comandar el partit en els propers anys. Cal superar el debat de persones per centrar-se en el de projectes. El primer pas correspon donar-lo als actuals dirigents, els demés podem aportar les nostres propostes ja des d’ara, però per no caure en la dispersió d’idees cal que el debat estigui pautat i ordenat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut Jaume ! I ull, a hores d’ara jo tampoc tinc clar si hi haurà reforma dels Estatuts ( no és obligatori que es faci i si s’escau les propostes oficials per una reforma ) , tot plegat bastant trist. Intentarem des de Lleida fer alguna cosa.
Ànims President !
Completament d’acord amb l’article. El debat personalista és asfixiant i sembla que no interessi altre debat que aquest. La desconnexió amb la bona gent del país cada dia és més evident, però alguns dirigents es van postul·lant personalment sense debatre estratègies polítiques. Només faltava que la proposta de referèndum, que uns afirmen que és una proposta unilateral de l’actual secretari general i altres asseguren que està aprovada per l’actual executiva, sigui arma llancívola d’uns contra els altres pels diaris. Potser acabaré donant la raó als amics militants del meu poble, d’una colla d’anys, que només estan desprestigiant tota la credibilitat independentista que s’ha anat aconseguint aquests darrers anys, no només des d’ERC, sinó des de tot el món cívic i associatiu sobiranista que ha fet seva aquesta tasca de conscienciació nacional.
Necessitem persones com tu al davant del Partit, persones amb idees clares i amb una meta compartida per tots, la independència. Tens el meu suport, ja ho saps. Ara evidentment falta posar fil a l’agulla per consensuar un full de ruta per arribar-hi.
Salut i Independència.