Aquesta setmana el Comitè Executiu d’ERC ha encarregat a una comissió encapçalada per Josep Huguet la redacció de la ponència política que s’ha de debatre en el proper congrés de l’Esquerra.
La composició de l’equip redactor correspon exclusivament als integrants de la direcció sortint: per tant en formen part persones afins als actuals president i secretari general. Esperem que en el text que es sotmeti a la consideració del Consell Nacional s’hi reflecteixi l’anàlisi pormenoritzat de les causes que han dut al declivi electoral, cosa que no s’ha fet fins ara. També hi esperem veure especificades propostes de futur per sortir de l’atzucac en el qual es troba ERC. De moment, coneixem una de les propostes que previsiblement contindrà la ponència de la direcció sortint: conformar una candidatura conjunta amb CIU, i altres forces, per a les eleccions europees de l’any vinent.
Els promotors de la candidatura d’Esquerra Independentista considerem que la ponència pel canvi d’estratègia i de direcció que el partit necessita la podem elaborar conjuntament les dues candidatures que apostem per la renovació ideològica i organitzativa. També militants no adscrits a cap corrent, i simpatitzants d’ERC de reconegut prestigi, han de poder participar en la conformació dels continguts d’aquesta ponència que ha de poder ser debatuda, en igualtat de condicions que la de la direcció, per part de tota la militància.
Creiem en el debat d’idees i de propostes amb contingut polític i sentit estratègic: quina posició adoptar davant la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, sobre el sistema de finançament, sobre la candidatura a les europees, sobre el dret a decidir i la política d’aliances cara al 2010. Aquestes són les qüestions a partir de les quals es pot anar construint un consens intern que arribi a ser majoritàri dins del partit fins a esdevenir el veritable factor de canvi en aquest proper congrés. Les persones que han d’ocupar els càrrecs de president i secretari general han de respondre a aquests acords bàsics i no a l’inrevés, pactar primer els càrrecs i després bastir l’argumentari.
De moment, des d’Esquerra Independentista ja avancem que no som partidaris de fer una llista única amb CIU cara a les eleccions al Parlament Europeu com a fet públic l’actual secretari general, (i que CIU ha declinat immediatament). Creiem que és una proposta precipitada. Apostem per normalitzar les relacions amb CIU des del manteniment de la identitat dels projectes respectius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això en vegada d’un congrés sembla la conga o com ballar la conga als sò del PSOE-PSC.
El camí és aquest: el treball conjunt de R.cat i E.I. Difícilment guanyarà la renovació anant per separat. S’imposa la sensatesa i la generositat de part de tothom. ERC no pot desaprofitar una oportunitat com aquesta de redreçar el seu rumb. Ens hi juguem massa com a país.
Ranyer no entris al seu lloc, si no hi ha un pacte Reagrupament – EsquerraIndependentista plega no restis vots al Carretero per fer president al Puigcercòs…
Jaume, crec que ets un home de bones intencions i amb fermes conviccions. Tanmateix crec que estàs sent víctima de les conspiracions de l’Uriel (i per tant d’en Puicercós) per restar vots a Reagrupament i assegurar la victòria de l’actual Secretari General.
Tots coneixem al Puigcercós i a l’Uriel, i com i perquè es va gestar EI. Tots sabem el suport (més aviat escàs) que EI va donar a la ponència de RCat en la passada Conferència Nacional.
L’Uriel i en Puigcercós ja ho tenen pactat. A canvi dels serveis prestats li donarà una bona cadira i a “viure” que són dos dies…
Crec que ets a temps de veure la jugada i a desmarcar-te’n abans que es consumin els fets.
Cal una renovació plena, i amb l’antic Secretari de Comunicació i cadell d’en Puigcercós no es va enlloc.
Els que creiem amb tu, esperem un gest de dignitat per la teva part.
Algú em pot dir que vàrem fer a la darrera Conferència Nacional, no varem debatre la ponencia estratègica?
Estic d’acord amb lo que diu l’Arijaflor de l’Uriel. Al Renyer els fets l’avalen però de l’Uriel no en tinc gens de bones sensacions. Us deixo un fragment d’article que publicava l’Uriel després del “Montillasso”:
Extractes de l’article d’Uriel Bertran a e-notícies, el 6/11/2006:
—–
“Esquerra ha pactat d’acord amb el model de país i l’horitzó de futur que cal construir. […] el fonamental per a l’independentisme -l’objectiu estructural- és deixar intactes i poder millorar les possibilitats per, en el futur, fer un salt endavant cap al dret a l’autodeterminació. […] Per fer això és imprescindible la unitat nacional del país. Una àmplia cohesió social que s’hauria trencat amb la política de fronts que implicava el “pacte nacional” CiU-Esquerra. Això hauria deixat a l’altra banda aquells que, segons la lògica d’aquest pacte, no són considerats nacionals. I l’espanyolisme hauria campat a plaer per tota l’oposició: el PP, un PSC més PSOE que mai i el neolerrouxisme de Ciutadans.”
“Quan Esquerra creixi, amb la unitat nacional que ara garantim, serà possible abordar un procés cap a l’autodeterminació amb menys riscs. Sense traumes i exclusions prèvies. Més atractiu per al conjunt de les classes populars”
“Ara per ara, model de país; cohesió social i integració dels nouvinguts. Fer-lo estimar perquè és una terra d’acollida, d’oportunitats, de drets socials, de futur. I això són polítiques socials”
Uriel Bertran Arrué
Diputat i Secretari d’Imatge i Comunicació d’Esquerra
Caram, així ens ha anat. Ni els votants del PSC s’han passat a nosaltres ni els´seus polítics s’han tornat més catalanistes. Per mostra un botó: avui la Chacón ha profesat el seu amor a “España” i ha cridat al soldats “viva España!”
Renyer, si et plau, deixa a l’Uriel.