Enguany en fa cent de l’acabament de la Primera Guerra Mundial, una ocasió per a la reflexió històrica i política ja que ara sabem que fou el començament del declivi d’Europa que arribà al punt més funest amb la Segona (1939-1945) i els totalitarismes nazi i soviètic. Fou un conflicte multidimensional que hom pot analitzar de diferents perspectives:
A França, per exemple, el president Macron vol innovar enguany els actes commemoratius desproveïnt-los de caràcter militar per reinterpretar el conflicte com una massacre compartida per francesos i alemanys de la qual tots foren víctimes (una perspectiva criticada per Nicolas Lévine abans d’ahir a Causeur, “Nos ancêtres les victimes”) . Front a aqueixa interpretació s’alcen els defensors del nacionalisme i els seus valors (i traumes) com a elements cohesionadors de la identitat nacional. És significatiu, entre d’altres, aqueix article de l’historiador Max-Erwann Gastineau, “Gloire à nos pères !” publicat a Le Figaro el proppassat 24 d’octubre. Aqueix diari degà de premsa francesa publica un dossier aplegant articles commemoratius d’aqueix conflicte.
Més enllà d’Europa l’impacte de la Gran Guerra feu esclatar el soldanat turc esquarterat per anglesos i francesos, ja que el tsar de Rússia no va arribar a poder exigir la seva part del botí: la recuperació de Constantinoble per a la civilització cristiana com assenyala l’historiador Eugene Rogan entrevistat ahir per Le Monde: “Le Moyen-Orient est la région la plus durablement touchée par la guerre 1914-1918”.
De Catalunya estant, les circumstancies del país fan passar desapercebuda la participació catalana i les repercussions a casa nostra.
Post Scriptum, 8 de novembre del 2018.
La confusió conceptual i moral d’Emmanuel Macron s’ha fet evident amb motiu de l’homenatge als vuit mariscals de França, Petain inclós malgrat haver estat condemnat a la indignitat nacional per col·laboracionista amb el nazisme, que està previst commemorar aqueix cap de setmana. Le Monde demostra avui que Macron, fent-se enrere del seu propòsit inicial, ha mentit.
Post Scriptum, 29 de novembre del 2018.
Als Perspectives Paper número 1.020 del Begin Sadat Center pareix avui publicat el report d’Emil Avdalini que duu per títol: “At the Centenary of the End of WWI, is the World Safe ?”
Post Scriptum, 2 de novembre del 2023.
Hi torna a haver guerra a Europa, la d’Ucraïna, i la majoria de la classe política euro-occidental i els mitjans del progressisme abstracte i banal fan veure que no ens afecta, com si l’expansionisme del totalitarisme post-soviètic rus no fos una amenaça existencial per les societats obertes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!