Avui fa noranta anys de l’armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, coneguda també com la Gran Guerra europea del 1914 al 1918, en la qual hi van participar catalans de banda i banda de la frontera franco-espanyola.
Eugeni Cortade, sacerdot catòlic i escriptor natural de Cotlliure, va publicar l’any 1969 un llibret titulat “Catalunya i la gran guerra”, publicat per Rafael Dalmau Editor, dins la col·lecció “Episodis de la història” on explica breument la resposta majoritària de l’opinió pública dels catalans del Principat en favor de França, el paper dels intel·lectuals que donaren suport a la causa aliada, la germanor amb els poetes i clergues nord-catalans i la participació dels voluntaris en les unitats de xoc de l’exèrcit francès.
La presència de catalans del Principat ha estat especialment estudiada per l’historiador David Martínez Fiol que va publicar el llibre “Els voluntaris catalans a la Gran guerra (1914-1918)”, (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991). Darrerament ha publicat un article actualitzant les seves recerques -en la línia estrictament desmitificadora dels mites nacionals catalans a la qual estan abonats els historiadors autòctons- titulat “Els intel·lectuals “poilus” i el mite dels “voluntaris catalans”, aparegut a L’Avenç, número 294, corresponent a l’any 2004.
En una línia interpretativa diferent, els vincles entre la participació dels voluntaris catalans en la Gran Guerra i el sorgiment de la senyera estelada ha estat documentat per Joan Esculies en dos articles recents publicats a l’Avui els dies 11 i 12 de setembre d’enguany. En la seva recerca Esculies aporta el testimoni d’una senyera independentista tacada amb la sang dels voluntaris caiguts en els combats de la localitat de Belloy-en-Santerre, i n’identifica un d’ells, Camil Campanyà i Mas.
La participació dels catalans del nord és menys coneguda: Francesc Xavier Hernàndez l’esmenta en la seva magna “Història militar de Catalunya”, (Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2001-2004), però existeix un llibre recent dedicat específicament a aquesta temàtica. Renaud Martinez, militar i historiador francès, va publicar “En avant quand même ! Le 53 ème Règiment d’Infanterie de Perpignan dans la tourmente de la Première Guerre Mondiale”, Editions L’Agence, Ribesaltes, 2001.
El llibre de Martinez està redactat amb rigor i amb afecte cap aquells soldats catalans que integraren una unitat d’elit de l’exèrcit francès (el regiment amb el nombre més alt de baixes junt al de Còrsega) que va participar en primera línia en totes les grans batalles del conflicte. L’autor reprodueix, literalment, les frases d’encoratjament que els oficials adreçaven als soldats en català just abans d’entrar en combat i descriu l’aptitud per a la lluita que demostraven dia rere dia.
Entre d’altres detalls narra aquesta coversa entre el general Joffre i un soldat del regiment mentre passa revista:
Joffre: “D’aun et’s ?”
soldat: De Villalonga”
Joffre: La sopa és bona ?
soldat: Si
Joffre: El sang català és encara bo ?
soldat: Sempre !
De Renaud Martinez és també el llibret “Les disparus de la Grande Guerre” (Editions L’Agence, Ribesaltes, 2001), en el qual relata els fets d’armes dels soldats de Vilanova de la Raó morts a la guerra.
Com és sabut, els catalans del Principat no obtingueren cap compensació per suport a la causa aliada, i els del nord veieren com es dessagnava la seva joventut i el país reculava no solament demogràficament, sinó en tots els camps, també en el de la llengua. Avui és una data senyalada en el calendari oficial de la República francesa, però hauria de ser també una data a remembrar en la memòria nacional dels catalans ja que com a poble fórem víctimes d’una guerra imposada per interessos aliens i en patirem les ferides en carn pròpia.
Post Scriptum, 22 de novembre del 2008.
Renaud Martinez acaba de publicar “Comme des fleurs d’héroïsme. L’épopée du 253 ème RI de Perpignan pendant la Grande Guerra”, a L’Agence, Ribesaltes, 2008.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per quan un monument als catalans morts a la Gran Guerra?