He dedicat alguns apunts anteriors a l’esglèsia catòlica catalana, lamentant el seu declivi com a referent de la catalanitat, i entre els noms que citava com excepcions a aquesta tendència vaig oblidar esmentar el de Cassià Maria Just, traspassat abans d’ahir.
Només hi vaig coincidir en un dinar, ja fa uns quants anys, poques hores i poques paraules les seves, però brillants i convincents. Tractàvem del diàleg polític i la solució de conflictes, tant nacionals com socials, manifestant-se tothora com un home de pau. El seu capteniment patriòtic com a català em va captivar, de la mateixa manera que també em va impressionar la personalitat de Oleguer Porcel, també monjo de Montserrat i posteriorment prior de Cuixà, que aspirà, al seu moment a succeir a l’abat Escarré. Tant l’un com l’altre han demostrat sempre un ferm compromís patriòtic.
Els catalans necessitem personalitats que alimentin l’esperit col·lectiu, l’ànima del poble que deia Rovira i Virgili. Calen conviccions morals per què un poble superi un estat de postració. Crec en els valors morals del republicanisme polític, però m’impressionen les personalitats intel·lectuals que des d’una perspectiva filosòfica i religiosa contribueixen a afaiçonar la psicologia col·lectiva dels pobles. Cassià Maria Just n’era una d’aquestes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He tingut la sort de conèixer l’Oleguer Porcel i compartir-hi una bona amistat. Coincideixo amb tu amb la manera de valorar aquestes personalitats.
Des de platja la Mora et desitja el millor en la lluita per la llibertat de la Terra i et recorda el seu suport incondicional.
Salut i Republica !
Salvador