Amb aqueix lema (torneu-nos els nostres nois) s’ha engegat una campanya global per tal de denunciar el segrest de tres joves israelians per part de l’organització gihadista palestina Hamàs ara fa una setmana.
Aqueixa acció dels gihadistes palestins té, però, unes repercussions polítiques multidimensionals que afecten a la causa palestina, a la seguretat d’Israel, al conflicte intermusulmà (xiïsme contra sunnisme) i a l’estabilitat de la UE i d’Occident en general.
Al si de la població palestina les mostres d’alegria pel segrest han són majoritàries però han sorgit alguns joves com Mohamed Zoabi que han
expressat el seu suport als segrestats, un acte de valentia que li ha valgut amenaces de mort i haver de tenir escorta policial permanent. L’acord de reconciliació Fatah-Hamàs per un govern d’unitat ha estat el preludi d’aqueix nou cicle de violència (com
ja va preveure Khaled Abu Toameh) encetat per Hamàs raptant els tres estudiants en vistes a intercanviar-los per presoners palestins, com ja succeir arran del cas Gilad Shalit. L’acció unilateral dels gihadistes els ha confrontat amb el president de l’ANP Mahmud Abbas que n’ha demanat l’alliberament ja que aqueixa acció qüestiona la capacitat de l’Autoritat Nacional Palestina d’esdevenir un veritable estat amb el qual els veïns puguin arribar a acords de pau estables.
Pel govern d’Israel el segrest és un desafiament que l’impulsa no solsament a intentar l’alliberament dels tres xicots sense negociació per no haver de deixar anar presoners palestins, sinó que l’obliga a una acció preventiva en profunditat per tal d’evitar l’aparició al West Bank de grups
aliats de l’ISIS.
Des d’Occident mateix, USA i la UE, (com denuncia Richard Kemp, en
aqueix article al digital Gatestone Institute d’avui) les autoritats han trigat cinc dies a expressar el seu posicionament davant aqueix fet, formalment disgustats però donant peu a desviar la responsabilitat de l’acció terrorista cap al govern israelià per no arribar a un acord de pau amb l’ANP.
De Catalunya estant,
dimarts passat una vintena de manifestants expressaren a la plaça de Sant Jaume el clam de la comunitat jueva i els amics d’Israel en pro de l’alliberament dels joves segrestats. Els mitjans de comunicació locals informen més de la resposta militar israeliana que no pas del segrest que l’ha motivat. La comparació amb el segrest de les dues-centes xiquetes nigerianes pels islamistes de
Boko Haram no té color. Les dissortades noies no tenen un exèrcit capaç d’alliberar-les, i han deixat de ser notícia ja que els periodistes autòctons no es faran malveure parlant massa temps dels islamistes que les han segrestades. Aspiren a arribar a ser algun dia una estrella de la banalitat mediàtica com Àngels Barceló. Som a l’espera de l’aparició en escena dels
antisionistes nostrats d’un moment a l’altre per culpabilitzar novament a Israel.
Post Scriptum, 30 de juny del 2014.
El cadàvers dels tres xiquets han estat trobats aqueix vespre. Probablement foren assassinats poques hores després que els segrestadors sabessin que el govern israelià no els intercanviaria per presoners palestins com així havia succeït en altres casos precedents.
La resposta d’Israel no es farà esperar i serà contundent atesa la significació estratègica que Hamàs ha volgut donar a la seva provocació. Els que han celebrat el segrest somrients fent el signe amb els tres dits de la mà i els antisionistes nostrats que s’han mantingut en silenci ja deuen estar preparant les pancartes denunciat “la desproporció” amb la que colpejarà l’exèrcit israelià.
Post Scriptum, 1 de juliol del 2014.
El periòdic israelià Aurora Digital reconstrueix les hores posteriors al segrest dels tres adolescents.
Post Scriptum, 11 d’agost del 2014.
Aqueixa informació sobre les primeres detencions d’implicats en l’assassinat dels tres xiquets publicada ahir pel reconegut periodista Avi Issacharoff a Thimes of Israel assenyala la implicació de militants d’Hamàs en els fets.
Post Scriptum, 20 de juny del 2022.
L’assassinat deliberat de civils per part dels jihadistes palestins és una pràctica habitual que il·lustra el caràcter genocida dels seus propòsits, un components deliberadament ignorat pels antisionistes nostrats que han aprovat la resolució del Parlament que atribueix a Israel aqueixos comportaments, com en el cas de la periodista palestina morta accidentalment en un creuament de trets.
Pel que fa al segrest d’aquests tres nois, cal dir que no son “colons”, com els titllen molts mitjans de comunicació.
La culpabilització a Israel ja fa dies que ha aparegut.
La veritat informativa també ha estat segrestada al TN migdia de TV3. Però ja se sap: per alguns, per fer desapareixer del mapa a l’Estat d’Israel (i, si hi ha sort, als jueus amb ell) tot s’hi val.
Atentament