La culpabilització sistemàtica d’Israel és norma a la majoria del mitjans de comunicació nostrats, i hem tingut ocasió de comprovar-ho arran de la mort de la periodista palestina Shireen Abu Akleh enmig d’un foc creuat entre jihadistes palestins i soldats de les FDI prop de Jenin. Una mostra entre tantes: Ernest Folch publicava el proppassat 16 de maig a El Periódico aqueix article, “Cuándo hablaremos de Israel? Ni el salvaje asesinato de una periodista ni el sospechoso programa Pegasus han conseguido que ni en España ni en Catalunya nadie mueva un solo dedo para pedir explicaciones a Israel: es más fácil hablar solo de Ucrania”. I ho diu algú que escriu en un mitjà al servei de la dominació espanyola sobre Catalunya que publica sistemàticament notícies falses per desacreditar l’independentisme. Els diaris més influents són els subvencionats pel règim (estatal i autonòmic), una mostra de la manca d’independència periodística i la proliferació d’opinadors gregaris n’és la conseqüència. Alimentar l’antisionisme estèril del progressisme abstracte i banal contribuir a desviar l’atenció sobre la causa nacional catalana.
La diferència de nivell periodístic respecte dels mitjans israelians és notòria, només cal llegir The Times of Israel, Jerusalem Post o Haaretz per adonar-se’n, exerceixen diàriament la crítica al govern israelià en total llibertat. Per això són creïbles i tracten el cas de la periodista d’Al Jazeera sense negar que el tret fos possiblement provinent de l’arma d’un soldat jueu, però demanen accés a l’autòpsia i al projectil per poder-ho verificar. Ahir mateix The Times of Israel explicava: “A military official who briefed reporters last week said that the IDF has identified the IDF rifle that may have fired the shot that killed Abu Akleh. However, he said that the army still needs the bullet in the Palestinian Authority’s possession for confirmation.” A la qual cosa es nega l’ANP que ha divulgat amb èxit mundial que es tracta d’un assassinat deliberat i anuncia una querella davant el Tribunal Penal Internacional (no va fer el mateix arran del cas de Nizat Banat periodista palestí mort l’any passat per les tortures de la policia de l’ANP).
Els periodistes catalans prescindeixen d’aqueixes consideracions i assumeixen acríticament el relat dels mitjans palestins, per exemple Vicent Partal, escriu “Matar la periodista“, a Vilaweb del proppassat 13 on diu “Shireen Abu Akleh, assassinada a Palestina per un tret de l’exèrcit israelià.” Afirmar que ha estat “assassinada” comporta que ha sigut una mort deliberada, està en condicions de provar-ho ? La fiscalia militar de les FDI no ha apreciat indicis de criminalitat per iniciar cap procés penal (que efectivament actua quan hi ha motius i n’he estat testimoni presencial). Les cròniques des de Beirut de Joan Cabasés Vega pel diari El Punt o dels corresponsals de TV3 segueixen el mateix patró. El contrast amb les cròniques d’un periodista català jueu a la zona, Sal Emergui, caracteritzat per un rigor periodístic acreditat al llarg de 25 anys són evidents, i això que treballa per un mitjà espanyolista militant com El Mundo.
Els gran mitjans a Catalunya són aparells d’agitació i propaganda del poder espanyol, el periodisme nacional català malda per capgirar la dependència mediàtica, especialment ambiciós és Vilaweb, però per arribar a projectar globalment amb èxit una mentalitat i una manera de fer periodisme pròpia cal tenir sempre presents els principis d’universalitat, proporcionalitat i no discriminació en el tractament informatiu dels conflictes entre pobles. No solament cal deslliurar-se de l’hispanocentrisme mediàtic, sinó també del prejudici anti-Israel o el desconstructivisme contra-occidental, per posar dos exemples.
Post Scriptum, 28 de maig del 2022.
Freddy Eytan va recordar el proppassat 17 a The Times of Israel quin paper juga la televisió del règim de Qatar al món islàmic, sense llibertat d’expressió malgrat la modernitat dels seus mitjans, i com els seus continguts són convalidats prescindint d’aqueixa dada essencial per altres cadenes de comunicació com CNN, també en el cas de la periodista morta a Jenin: “Nakba-Al Jazeera : propagande, mensonges et incitation à la haine”.
Post Scriptum, 4 de juny del 2022.
Una notícia que no sortirà pas als mitjans nostrats, però sí a The Times of Israel: “Group of bipartisan Congress members urge PA to release bullet that killed Abu Akleh. 25 Democrats and Republicans call on White House to pressure Palestinian Authority to hold joint investigation into Al Jazeera journalist’s death in West Bank last month.”
Post Scriptum, 19 de juny del 2022.
Vilaweb col·loca avui a portada aqueixa informació: “Palestina exigeix a Israel que entregui l’arma que va matar la periodista Abu Akleh“, compareu-la amb The Times of Israel: “Tsahal réitère sa demande à l’AP de remettre la balle qui a tué Abu Akleh“, on a més especifica que la bala en qüestió segons les fotografies divulgades per l’ANP és utilitzada tant per les FDI com pels grups jihadistes palestins. Així es prepara el terreny per tal que després l’antisionisme transversal hegemònic al Parlament de Catalunya aprovi resolucions infamants contra Israel (un fet poc comentat a Vilaweb).
Post Scriptum, 4 de juliol del 2022.
Avui segons The Times of Israel, “Abu Akleh: l’analyse US non concluante ; le tir était « vraisemblablement » israélien. Le Département d’Etat, qui n’a pas atteint de conclusion définitive, le projectile étant “endommagé”, assure n’avoir “aucune raison” de croire qu’il s’agissait d’un tir intentionnel”.
Post Scriptum, 14 de juliol del 2022.
Per Le Monde, d’abans d’ahir l’assasinat deliberat de Khassoggi a mans d’un escamot saudí i la mort accidental de la periodista palestina, quan no està acreditat que fos víctima de foc israelià, es situen al mateix nivell: “Joe Biden au Proche-Orient, une tournée sur laquelle planent les fantômes des journalistes Jamal Khashoggi et Shireen Abu Akleh. Le souvenir du premier, liquidé par un commando saoudien, et de la seconde, tuée par des tirs israéliens, pèsera sur le déplacement du président américain.”
Post Scriptum, 3 d’agost del 2022.
Ahir, La Vanguardia reproduia una notícia d’agència que deia: “Israel mata a un adolescente palestino durante una redada en Jenin“, redactada en un to victimista i laudatori de la resistència palestina, sense verificar-ne el contingut. The Times of Israel, publicava una fotografia d’aqueix militant de la Jihad Islàmica mort en combat posant armat.
Post Scriptum, 13 d’agost del 2022.
Dos exemples de periodisme pro-palestí impossibles de trobar als mitjans nostrats, només a la premsa israeliana: “Ex-Al Jazeera chief tweets that ‘same killer’ behind deaths of Jesus, Palestinians”, i un altre, “NY Times cuts ties with Gaza freelancer who called to kill Jews ‘like Hitler did’.
Post Scriptum, 7 de setembre del 2022.
Abans d’ahir a The Times of Israel: “IDF probe finds ‘high probability’ soldier accidentally killed Shireen Abu Akleh“. En canvi, la notícia a Vilaweb omet deliberadament que el tret fos accidental, culpabilitzant les FDI com si no hi hagués intercanvi de foc amb palestins armats a la zona.
Avui, Israel Magazine publica en francès aqueixa reflexió que ahir Ron Ben Yichaï va escriure a Ynet News, observateur chevronné, ayant accompagné Tsahal sur tous les champs de bataille: “Il s’agit de préserver la légitimité des actions de notre armée.
Post Scriptum, 7 de febrer del 2023.
Avui Vilaweb repreodueix sense contrastar-la una notícia de l’AFP que diu així: “L’exèrcit d’Israel mata d’un tret a la cara un menor palestí a Nablus. El Ministeri de Sanitat palestí ha informat que la víctima es deia Hamza Amjad al-Ashqar i tenia disset anys”. Per contra The times of Israel publica la mateixa notícia adjuntant una fotografia del jove mort armat: “Palestinian teen gunman killed in clash with IDF in Nablus; 9 suspects arrested. Military says troops return fire at 17-year-old who shot at them in northern West Bank; Lion’s Den group claims shooting at forces; army vehicles damaged near Jenin”.
Post Scriptum, 12 de maig del 2023.
Avui, The Times of Israel publica: “Un an après la mort de Shireen Abu Akleh, Tsahal présente des excuses. Pour la première fois depuis le décès de la journaliste d’Al Jazeera, lors d’une opération de Tsahal en Cisjordanie, Daniel Hagari a dit à CNN « Nous sommes vraiment désolés ». Una conducta autocrítica que mai adopten els palestins que lloen la mort dels civils jueus, ni tampoc els periodistes que els donen suport.
Post Scriptum, 12 de novembre del 2023.
Avui, The Times of Israel publica que “Pour 750 journalistes, les médias devraient qualifier les actions d’Israël de « génocide et d’apartheid ». Dans une pétition, d’anciens et d’actuels reporters critiquent Tsahal, affirment que la couverture mondiale du conflit ignore les voix palestiniennes et musulmanes”. Ahir, el Jerusalem Post alertava “Crossing the lines of integrity with a Hamas-praising photojournalist. ‘Post’ revelations show Hassan Eslaiah likely knew about the planned massacre ahead of time and expressed support as he watched the murders”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!