El PP a Tarragona ha engegat una campanya per blasmar la discriminació que pateixen les comarques del Camp a mans del centralisme barceloní, amb aqueixa finalitat han posat en circulació el terme denigrant de “Barcelunya”.
En aqueixes comarques l’estratègia de l’espanyolisme provincià consisteix en fomentar el localisme tarragoní, sobredimensionant la condició capitalina que històricament ha tingut la ciutat tot contraposant-la amb el conjunt dels municipis del Camp de Tarragona. Però aqueix tarragonisme és desnaturalitat a base d’estirpar-li tota senyal d’identitat, com per exemple pretenia la proposta del PP de llevar el nom de Rovira i Virgili a la universitat.
Aqueixa infàmia anomenada “Barcelunya” està condemnada al fracàs atès que no suporta el contrast amb la realitat dels fets: justament ahir es van fer públiques les xifres d’inversió previstes en infraestructures a Catalunya contingudes al projecte de pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. Són les més baixes en dècades i expressen la discriminació estructural que el poder espanyol aplica contra els interessos vitals del nostre país.
Post Scriptum, 2 d’octubre del 2021.
Dissortadament, el progressisme abstracte i banal, refractari a la catalanitat, estèril en resultats ja que només és un instrument de dissolució nacional en pro del poder espanyol, el representa -amb resultats nefastos en tots els àmbits- Ada Colau. La que havia de ser l’aliada preferent d’ERC ha resultat una impostora de baixa volada que només empastifa el cap i casal de Cataluya per reduir-lo a la segona capital d’Espanya.
Post Scriptum, 2 d’octubre del 2023.
L’espanyolisme es conjura sistemàticament per barrar el pas a l’alcaldia de Barcelona a candidats catalanistes com Ernest Maragall i Xavier Trias, amb l’agreujant que encara acaben col·laborant amb els partits que els han bloquejat -PSC i Comuns- que tenen per objectiu prioritari desconnectar el cap i casal de la resta del país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!