“Ciutat morta” és un documental cinematogràfic rodat l’any 2013 sobre un procés judicial conegut com el “cas 4F” centrat en la figura d’una de les implicades, Patricia Heras, que la seva mort per suïcidi convertirà en una icona del moviment okupa barceloní. A l’origen de l’afer hi ha una intervenció policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona per aturar una festa nocturna a un edifici ocupat, el palau Alòs, en la que va resultar greument ferit per un objecte llençat pels ocupants el policia Juan José Salas Rodríguez, quedant tetraplègic i amb dany cerebral adquirit. Però del patiment d’aqueix agent ningú se’n ha fet políticament solidari.
Per contra, la propagació de la tràgica història de Patricia Heras (via TV3 i amb diversos guardons) va ser un factor de mobilització del moviment okupa i de denúncia ideològica de la violència policial que es va projectar contra l’Ajuntament de Barcelona en ple mandat de Xavier Trias entre els anys 2011 i 2015, contribuint a l’erosió de les seves opcions de revalidar la batllia. Ada Colau va aprofitar-se’n d’aqueix clima advers creat contra el candidat del PDECat per aparèixer com la política capaç de reparar les malvestats de “la dreta catalana” donant satisfacció als sectors socials subalterns del cap i casal de Catalunya. L’actual alcaldessa va accedir al govern de Barcelona en ple procés independentista adoptant una actitud refractària al mateix fent seves les cabòries del progressisme abstracte i banal consolidant les posicions adquirides pels okupes arreu de la ciutat.
Sobtadament, poc abans de Nadal, un incident entre la Guàrdia Urbana i un sense sostre va acabar amb la mort ha trets del gos que l’acompanyava, anomenat Sota, esdevingut símbol de la violència contra els animals pels animalistes nostrats que s’han mobilitzat massivament i furibundament a les portes de l’Ajuntament exigint la sanció de l’agent autor del cop de pistola. Temerosa de perdre el suport electoral d’aqueixos potencials votants Ada Colau mira de complaure les seves exigències amb la superficialitat que ha caracteritzat la seva gestió.
A les mateixes dates, dos dies abans de Nadal, un delinqüent reincident matava a trets Eduard Colmena Cebrià, un veí de Baró de Viver que havia defensat reiteradament dones del barri agredides pel clan mafiós que finalment el va executar. Aqueix home valent al qual el seu esperit cívic li ha costat la vida no ha merescut cap reconeixement institucional a l’alçada del seu noble comportament, ni molt menys un tractament mediàtic equivalent al dedicat a la gossa morta anteriorment esmentada.
Enllaçant els fets descrits en resulta una inversió de valors cívics que il·lustra la degradació ètica i política de la vida pública barcelonina, la mediocritat dels actuals governants, la desconnexió de la realitat i les conseqüència de l’aversió a la catalanitat i als principis que tradicionalment l’han acompanyat. Efectivament, avui Barcelona és una ciutat moralment morta, a mercè de polítics incompetents (no solament els membres de Barcelona en Comú) i a punt per caure en mans de l’espanyolisme més demolidor si la suma de les candidatures independentistes no aconsegueixen ser majoritàries.
Post Scriptum, 20 de gener del 2020.
Ada Colau ha aconseguit que ERC i Junts per Catalunya li aprovin els pressupostos de retruc a que els Comuns aprovin els de la Generalitat, malgrat la seva gestió nefasta i el sucursalisme infame que practica envers els poders fàctics que l’han fet alcaldessa.
Post Scriptum, 3 de gener del 2021.
La nefasta gestió d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona sembla no ser prou argument per ERC per no aprovar-li els pressupostos, com encertadament assenyala Francesc Abad que en fa un seguiment crític permanent: “La gestió municipal de Colau i el seu pacte amb ERC aboquen Barcelona a una espiral de destrucció sense precedents”.
Post Scriptum, 4 de maig del 2021.
Francesc Abad reitera fa quatre dies al seu bloc fins a quin punt ERC ha esdevingut servil còmplice necessari de la destrucció de Barcelona que lidera Colau: “O sigui, resulta que ERC guanya a Barcelona les darreres eleccions municipals, però la senyora Colau pacta amb l’extrema-dreta de Valls, i li roba l’alcaldia a ERC… i que, com si no hagués passat res, ara tenim que ERC ha esdevingut un servil còmplice necessari de la destrucció de la ciutat que està liderant l’alcaldessa Colau, la lideressa del Règim del 78 a Barcelona.”
Post Scriptum, 30 de juny del 2021.
Ernest Maragall en aqueixa entrevista d’ahir publicada a Tot Barcelona deixa en evidència -al titular mateix- les contradiccions d’ERC: “ERC i els Comuns són una aliança natural”. El president del grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona alerta que “el PSC és un perill per a la ciutat” i creu que els Comuns no passen del “màrqueting institucional”.
Post Scriptum, 26 de setembre del 2021.
La contundència de les dades sobre la nefasta gestió d’Ada Colau a Barcelona, exposades per Francesc Abad amb rigor analític, no tenen correlació amb l’alternativa política per derrotar-la, ja que ERC i CUP la consideren una aliada i Junts no té per si sola capacitat per assolir aqueix objectiu.
Post Scriptum, 17 de febrer del 2022.
És una percepció subjectiva, però d’un temps ençà quatre amics preuats han marxat de Barcelona perquè no s’hi troben a gust, no és casa seva, nostra, els aclapara la mediocritat imperant que és una forma de submissió al poder espanyol. La gestió de Colau i els seus còmplices (ERC inclosa) és una barreja de wokisme, menyspreu a la història i les tradicions amb sobredosi d’oportunisme.
Post Scriptum, 20 de març del 2022.
Allò que era una percepció subjectiva, ara és una dada objectiva, com assenyala Andreu Barnils avui a Vilaweb: “La ciutat dels qui han deixat la ciutat. Segons el CEO, gairebé 340.000 habitants de la gran ciutat l’han deixada per la pandèmia”.
Post Scriptum, 7 de març del 2023.
El proppassat 13 de febrer El Nacional.cat publicava aqueixa informació: “Advocats alerten de l’aparició de “nous models d’ocupació amb el consentiment d’Ada Colau“. Avui, Francesc Abad publica al seu bloc aqueix apunt mortal de necessitat: “Les polítiques Colau agreugen les patologies de les malalties que són la principal causa de mort a Barcelona, provocaran un increment de la mortalitat“.
Post Scriptum, 20 d’abril del 2023.
Ahir, Vicent Partal, a Vilaweb: “La destrucció de Barcelona: el bar Brusi com a símptoma. Igual que passa a París, Barcelona es va convertint en una ciutadella, en un castell, d’on una “nova burgesia” vinculada a la política expulsa la gent normal cap a les perifèries”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!