Avui s’han conegut les mesures adoptades pel jutge de l”Audiencia Nacional” Baltasar Garzón en relació al sumari 7/2009, en el qual estan imputats els promotors de les candidatures D3M i Askatasuna. L”Auto” del Juzgado Central de Instrucción nº 5 el publica íntegrament el diari basc Gara (www.gara.net).
Als juristes que el llegeixin els sorprendrà la inconsistència de la fonamentació jurídica de la decisió adoptada pel jutge-estrella del sistema judicial espanyol. La seva decisió està basada en una interpretació descontextualitzada de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que, (a diferència del Tribunal Constitucional espanyol), ha estat fins ara restrictiva a l’hora de convalidar les il·legalitzacions de partits polítics adoptades pels tribunals superiors dels estats que han subscrit el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals del 1950. Ja vaig exposar el meu criteri al respecte en l’article “La Ley de Partidos en Estrasburgo“.
Als democràtes catalans que el llegeixin els preocuparà l’abast de les mesures tendents a suspendre tota activitat vinculada amb la campanya pel vot nul per tal d’evitar que els ciutadans puguin fer ús d’aquesta opció a través de les paperetes de les candidatures suspeses (tancament de web, embargament de comptes corrents…). Si en el futur, des de l’independentisme català es promou alguna campanya efectivament orientada a exercir el dret d’autodeterminació, ja sabrem quines seran les mesures que està disposat a adoptar l’Estat en defensa d’un ordre establert que es pretén immodificable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’independentisme català faria bé tenir present que Espanya, el nacionalisme espanyol, existeix i que pesa molt. Fins ara sembla que les autoderterminacions són fruit dels calçots i del romesco de pot. I no és això.