A partir del 1 de gener del 2016 els drets d’autor de l’obra clau del nazisme, “Mein kampf”, fins ara en possessió del Lander de Baviera, expiren ja que fa setanta anys de la mort de qui la va escriure, Adolf Hitler. En aqueix temps les autoritats alemanyes han evitat reeditar-lo, i ara hauran de permetre fer-ho sempre que no sigui amb finalitats apologístiques i el text vagi acompanyat amb comentaris d’historiadors que vetllin per ensenyar als lectors que tenen a les mans un llibre que fou pensat per perpetrar el genocidi del poble jueu.
A Alemanya están penades les publicacions que inciten a l’odi racial, especialment les redactades durant l’hegemonia nacional-socialista, raó per la qual les noves generacions han crescut amarades dels valors democràtics i el conjunt del sistema constitucional està pensat per evitar el ressorgiment del nazisme. La possibilitat de reeditar Mein kampf en llengua alemanya no suposa per si mateix cap perill addicional tot i que la capitulació del III Reich el 8 de maig del 1945 no va suposar automàticament la fi del nazisme.
Una obra basada en impostures com “Mein kampf” o anteriorment “Els protocols dels savis de Sió”, (una falsetat ideada per la policia zarista per acusar els jueus dels mals que afectaven a la Rússia pre-revolucionària), causa efectes reals i perdurables que esdevenen fenomens polítics independentment de la seva mentida originària. La tasca permanent de desqualificar-los acreditant la veritat històrica dels fets és un deure ètic per tothom que defensi els valors democràtics i les societats obertes occidentals.
Negar o banalitzar la maldat originària del nazisme i els seus resultats genocides, contra els jueus en primera instancia, però contra tots els altres pobles considerats inferiors a la raça ària, és un acte jurídicament delictiu i una infàmia a la dignitat humana. Per això els règims polítics que atien o permeten la divulgació de les teories negacionistes respecte dels crims del Reich alemany i els altres estats que hi col·laboraren són enemics no solament del poble jueu i de l’estat que el representa, Israel, sinó de totes les democràcies.
Les declaracions d’avui del president turc Erdogan considerant un model l’Alemanya d’Adolf Hitler són reveladores de la naturalesa dels seus propòsits i del caràcter genocida -contra els armenis, en el passat, i contra els kurds actualment- de l’estat que representa. Un altre estat que lloa el nazisme és Iran qua acull les activitats de l’Adolf Hitler Research Society i convida a negacionistes com el francés Robert Faurisson i l’antisionista Dieudonné a Teheran, des d’on divulga Mein kampf a tot el món musulmà i promou els grups neonazis europeus.
A Europa, si bé Grècia és l’estat on un partit obertament neonazi com Alba Daurada té major representació parlamentària, és França on les teories conspiracionistes contra els jueus com a còmplices (o inventors, segons com) del seu propi genocidi tenen més divulgació. Ahir mateix, el digital Jewish Fórum denunciava les activitats d’un d’aqueixos “historiadors” negacionistes, un tal Robert Mingam, un fet habitual malgrat que la justicia francesa és força activa (a diferència de l’espanyola) contra la incitació a l’odi racial i la negació dels genocidis (és un dels pocs estats del món que penalitza explícitament el sofert pels armenis a mans dels turcs ara fa cent anys).
Post Scriptum, 3 de gener del 2017.
Segons publica avui The Times of Israel l’edició comentada del Mein Kampf ha sigut un èxit de vendes (85.000 exemplars) a Alemanya però això significa un augment del neo-nazisme, ja que la majoria d’adquirents són enseneyants o persones interessades a conèixer el passat històric del seu país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!