La interpretació que fa el Tribunal Suprem de la protecció constitucional del dret fonamental a la llibertat d’expressió per emparar la difusió d’idees genocides és arbitrària i basada en la presumpció que no hi ha relació directa provada entre aquesta activitat propagandística i la materialització d’actes delictius, com si el fet de divulgar-les continuadament no fos en si mateix una conducta condemnable penalment.
Enaltir els genocides nazis i els seus col·laboradors (com reconeix el Tribunal Suprem fan els processats) i justificar els seus crims no hauria de trobar empara constitucional possible en un règim democràtic digne d’aquest nom. Però la realitat del sistema judicial i polític espanyol ho encaixa amb arguments banals que aparenten ignorar el capteniment que sobre el revisionisme filo-nazi tenen els estats europeus que van patir-lo durant la Segona Guerra Mundial.
El Tribunal Constitucional ja va establir un precedent absolent Pedro Varela, propietari d’una altra llibreria filonazi -Europa-, mitjançant la sentència de 17 de novembre del 2007 revocatòria de la condemna a cinc anys de presó que li havia estat imposada l’any 1998 per un jutjat de Barcelona. La negació de l’Holocoaust -perpetrat per Hitler i els règims que en van ser còmplices- contra jueus, gitanos, homosexuals i opositors antifeixistes de tota mena no pot estar protegida per la llibertat d’expressió i menys en un Estat com l’espanyol on el racisme i la judeofòbia assoleixen uns percentatges dels més alts d’Europa.
Post Scriptum, 17 de febrer del 2021.
Els neonazis progressen a Espanya amb l’empara dels poders fàctics i institucionals que els empren contra les minories nacionals autòctones i els jueus, (i segons com també contra els musulmans que no fan de “moro amigo”). Així ho veu el periòdic jueu francòfon JForum: “Antisémitisme: Madrid à l’heure du IIIe Reich“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!