Els règims totalitaris segreguen una interpretació de la realitat invertida on les seves víctimes apareixen com les causants dels mals que justifiquen la seva violència congènita. L’impacte de la ideologia persisteix mes enllà del seu fracàs o la seva derrota, com és el cas del nazisme, que rebrota sota diverses formulacions arreu d’Europa (vegis per exemple els resultats del partit neonazi grec Alba Daurada aqueix diumenge proppassat). Pierre-Antoine Delhommais ja va preveure fa uns anys el retorn dels dimonis de la dècada del 1930, com si els pobles europeus, i singularment els partits d’esquerres no haguessin après res dels genocidis perpetrats al segle passat.
El nazisme ha perviscut gràcies a la brama dels dits historiadors negacionistes que malden per diluir la responsabilitat del nacionalsocialisme alemany i els seus col·laboradors arreu del continent en l’holocaust perpetrat contra els jueus europeus durant la Segona Guerra Mundial. Alguns estats com la República francesa han penalitzat el negacionisme, fet que no ha evitat que aflori a l’espai públic de la mà de polítics com Jean Marie Le Pen.
Sortosament, la mateixa Alemanya és la primera democràcia a combatre eficaçment la banalització del nazisme i la judeofòbia com va quedar demostrat arran del poema-pamflet de Günter Grass (un SS que reviu l’odi antijueu de la seva joventut). Altres estats com el Regne d’Espanya han adoptat una actitud permissiva com s’ha pogut constatar arran de la sentència recaiguda en el cas de la llibreria Kalki.
El fenomen neonazi recrea una versió mítica dels suposats valors (supremacisme ètnic, xenofòbia, masclisme, culte a la força per damunt del dret, gregarisme contra individualisme) que inspiraven els diversos moviments totalitaris europeus que foren còmplices del règim instaurat per Adolf Hitler (feixistes italians, fletxes negres hongaresos, falangistes espanyols..).
Aqueix reviscolament conviu amb la nova judeofòbia que descriu Pierre-André Taguieff als seus llibres amb unes anàlisis que són vàlides no només per a interpretar la realitat francesa. Alhora, el gihadisme que aflora a Europa adopta el discurs d’odi antijueu que ha segregat l’antisionisme teòricament només orientat contra l’Estat d’Israel.
Allò que em sembla, però, més preocupant no són els discursos dels diversos totalitarismes en voga sinó la feblesa argumentals de la defensa dels valors democràtics per part dels actors polítics que teòricament en són partidaris. La banalització de la democràcia formal en nom de la veritable autenticitat de la “democràcia real” que prediquen els indignats contra el capitalisme en realitat va en contra de la democràcia liberal, a la que hom acusa dels efectes devastadors de la crisi econòmica continental. L’erosió dels fonaments sobre els quals es sustenten les democràcies parlamentàries europees obre les portes al ressorgiment del nazisme versió segle XXI.
Post Scriptum, 8 de maig del 2019.
Avui Le Figaro entrevista l’historiador Nicolas Lebourg, especialitzat en l’estudi dels moviments d’extrema dreta i feixistes posteriors al 1945, que tot just ha publicat l’assaig «Les Nazis ont-ils survécu? Enquête sur les internationales fascistes et les croisés de la race blanche», (Éditions du Seuil, 2019), segons ell “Le nazisme est vaincu, même dans l’esperit de ses héritiers”.
Post Scriptum, 8 de maig del 2020.
Aqueix és el text íntegre del discurs del president alemany Franz-Walter Steinmeier a Yad Vashem el proppassat 23 de gener a l’acte en record de les víctimes jueves de l’holocaust nazi. Impensable un gest similar per part dels actuals governants espanyols envers el catalans víctimes del franquisme.
Post Scriptum, 10 d’abril del 2021.
Interessant ressenya de Robert Philpot, el proppassat 5 d’aqueix mes a The Times of Israel, sobre el llibre de l’historiador Joe Mulhall que afirma que els iympatitzants nazis britànics foren els qui crearen un «model» argumental seguit pels revisionistes antisemites d’avui per banalitzar el genocidi jueu a mans dels nazis i els seus col·laboradors: “La négation de la Shoah aurait débuté au Royaume-Uni, pas en France.”
Post Scriptum, 8 de maig del 2022.
El règim de Putin és l’actualització del nazisme en nom del (fals)antinazisme que hom atribueix al govern legítim d’Ucraïna.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!