Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 d'octubre de 2017
0 comentaris

Llibertat patriotes catalans !

L’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, consumat avui però anunciat a la premsa del règim borbònic des de fa dies, és un avís del que està disposat a fer el poder espanyol per estroncar el procés cap a la independència de Catalunya. El càstig als líders del sobiranisme cívic ho és a tot el moviment social independentista pel coratge demostrat el 20 de setembre i l’1 d’octubre.

El major Trapero miren de lligar-lo curt a l’espera de quina decisió prenen des de Madrid sobre els Mossos en vistes a una eventual detenció del govern català, però el sol fet de mantenir-lo imputat i amb mesures cautelars és un acte de revenja pel seu brillant comandament l’agost passat desarticulant l’escamot jihadista, un èxit que Espanya no pot pair perquè deixa en evidència la incompetència del ministeri de l’Interior.

La direcció estratègica de la resposta institucional catalana l’ha de donar el Govern de la Generalitat, a les organitzacions independentistes pertoca encetar la campanya de solidaritat amb els presos d’avui (i els que vindran) defugint d’apel·lacions genèriques del tipus “presos polítics”, ara s’escau recuperar el lema dels CSPC de l’any 1979, precís i addient al significat real de la causa per la qual han estat empresonats: Llibertat patriotes catalans !!

Post Scriptum, 2 de novembre del 2017.

L’empresonament de més de la meitat dels consellers del Govern de la Generalitat i la recerca i captura del President i la resta de membres refugiats a Bèlgica són una mostra de la brutalitat (i alhora la feblesa) del règim neofranquista incapaç de respondre d’altra manera que amb la repressió. Aqueixa conducta, no per esperada menys dolorosa, ha de fer augmentar la nostra determinació com a poble i la intel·ligència i contundència de les manifestacions en defensa de la causa de la llibertat i de Catalunya.

Post Scriptum, 12 de gener del 2018.

Comparteixo totalment l’editorial d’avui de Vicent Partal a Vilaweb, “Renunciar davant un tribunal sectari“. Els patriotes catalans actualment presos, i els que hi haurà en el futur immediat, no deixen de ser-ho i de merèixer la solidaritat del poble pel fet conjuntural de declarar el que calgui per poder sortir de la presó i continuar defensant la causa de la llibertat del nostre país. L’autodefensa davant un sistema arbitrari està legitimada en el context del conflicte entre l’indepedentisme català i el poder espanyol.

Cal recordar que bon nombre de presos independentistes de Terra Lliure van sortir acollint-se a la política de reinserció i negociar indults del govern espanyol, ja que en el cas català aqueixa actitud no tenia els mateixos efectes polítics que en el cas dels presos bascos. L’independentisme català en va sortir reforçat de la via democràtica a la independència, mentre que l’esquerra abertzale pateix els efectes del retard a prendre la mateixa estratègia.

Certament el poder espanyol i els col·laboracionistes autòctons presentaran aqueixes declaracions com una claudicació catalana i una victòria espanyola, els seus propis fets (empresonant nous patriotes) i la lleialtat dels presos i exiliats a la causa de la nostra llibertat demostraran el contrari.

Post Scriptum, 1 de febrer del 2019.

“Pour la liberté des prisioniers politiques catalans”, aqueix és l’encapçalament d’un manifest signat per cent seixanta personalitats de la vida política francesa, entre els quals una colla de catalans com el filòsof Lluís Sala Molins, majoritàriament d’esquerres i alguns occitans i corsos. El gruix de la classe política i intel·lectual francesa s’absté de manifestar-se al costat de la causa catalana (inclosos els referents de la comunitat jueva i els qui combaten el totalitarisme islamista).

Post Scriptum, 23 d’octubre del 2019.

Avui hi ha quaranta quatre presos polítics catalans a les presons espanyoles, una xifra mai vista des del final d ela dictadura franquista, no tots són dones, forçar el gènere gramatical per feministzar-los tots no contribueix en res a disminuir la mentalitat masclista i sí que devalua per irreal la causa de la llibertat per la qual estan empresonats.

Post Scriptum, 3 de setembre del 2021.

Comparteixo les crítiques d’alguns represaliats per la Medalla d’Honor del Parlament que la consideren un “gest “inútil” i diuen que, en molts casos, qui acusa és la Generalitat de Catalunya”. Però no comparteixo les del diputat d’ERC Ruben Wagensberg criticant que la Medalla d’Honor del Parlament reconegui només els represaliats independentistes, ja que suposa difuminar el conflicte entre poder espanyol i el poble català en pro d’eixamplar la base de no se sap què ni per fer què.

Post Scriptum, 4 de setembre del 2021.

La Conferència Nacional Antirepressiva pot ser una bona iniciativa si abasta tots els Països Catalans i te com a eix central el conflicte que el poder espanyol imposa al poble català, altrament serà un foc de distracció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!