Si bé a les Illes Balears hi ha possibilitats de que la coalició Unitat per les Illes trenqui el bipartidisme a l’espanyola, malauradament, una alternativa equiparable no hi és al País Valencià.
En terres valencianes fins i tot PP i PSOE poden veure incrementada la seva representació a costa de l’escó d’IU. La coalició Bloc-Iniciativa pel Poble Valencià- Els Verds, tot i que previsiblement farà un bon paper, no podrà arribar al Congrés. ERPV, creixerà significativament, però la seva és una llarga marxa que no veurà resultats tangibles a curt termini. Aquesta realitat electoral però, no reflecteix el dinamisme social i polític dels sectors més actius de la vida pública valenciana no oficial, que s’expressa majoritàriament en clau valencianista i progressista. Dit d’una altra manera, l’alternativa a l’ordre autonòmic només la pot aixecar el nacionalisme autòcton si arriba a trobar una fórmula de coexistència entre les seves diverses expressions organitzatives actuals.
Després del 9 de març caldrà repensar estratègies, de partit i de país, i entre aquestes la que té per objecte el nacionalisme valencià i la seva articulació amb el conjunt de la comunitat nacional catalana ha de ser prioritària per a tots. El PP ha fet bandera en aquesta campanya de la presumpta persecució del castellà a Catalunya, tots els mitjans n’han parlat, i en canvi res s’ha dit del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. Els opinadors habituals han fet escarafalls per les protestes que han acompanyat algunes aparicions de dirigents del PP en diferents indrets de Catalunya i ben poca cosa s’ha dit d’actes similars protagonitzats per espanyolistes i blavers contra partits democràtics. Al País Valencià oficialment no hi ha un conflicte polític entre catalanisme/valencianisme i espanyolisme, (Joan Clos banalitza l’actitud anticatalana del PP en l’afer de TV3), perquè aparentment és un problema resolt, liquidat des del punt de vista de l’ordre espanyol, (lamentablement ho veu així bona part de la classe dirigent de Catalunya). La responsabilitat de tots en aquests temps d’adversitat és mantenir viva l’esperança de la part del poble valencià que té consciència nacional ja que ens hi juguem plegats el nostre futur com a poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estimat Jaume,
Pot ser no coneguis de prop la realitat valenciana, però si Esquerra Republicana al País Valencià creix a pams es perquè part dels conductors del projecte intenten frenar-lo.
Quan el poble valencià mai s’ha sentit català i en tot més espanyol que català o més ben dit amb més rebuig a qualsevol imposició catalanista que espanyola, que també.
Espanya apreta sense manies desnacionalitzant el País valencià, separant-lo de la resta de la nació i cercant la divisió per afleblir-nos.
Cal abocar-hi la bossa, els esforços i tot el talent que tinguem per revertir el procés maligne que pateix el sud de la nació