Avui hom commemora arreu del món occidental el dia de les dones. Cal globalitzar la reivindicació de la feminitat front als totalitarismes religiosos i lligar-la al reconeixement del dret de decidir de les dones sobre la seva maternitat.
El cristianisme i l’islamisme promouen uns models de societat que neguen el dret de les dones a la igualtat amb l’home i, derivat d’això, també el dret a decidir lliurement la seva maternitat. Defensar la laïcitat com a principi de convivència social, no nega el paper de les religions, però limita el seu poder coercitiu, en aquest cas, sobre les dones.
La procreació forçada, que es dóna en molts països on aquestes religions són hegemòniques, no solament atempta contra el dret de les dones al seu propi cos sinó que esdevé un mecanisme de subjecció social. L’absència de control de la natalitat (en llibertat, no com a la Xina que és imposat pel règim comunista) és un dels factors de desestabilització dels països que experimenten el “boom” demogràfic i, de retruc, d’un món globalment sostenible. Per tant, la lluita pel respecte dels drets que es deriven de la feminitat és també la lluita per la democràcia i una societat justa.
Post Scriptum, 9 de març del 2023.
A Catalunya no hi ha política orientada al foment de la natalitat, una mostra més de la inconsciència nacional dels qui la dirigeixen, i als mitjans nostrats no és possible trobar articles com aqueix aparegut avui a Le Figaro: «En France, comme au Japon et en Argentine, l’inquiétante chute de la natalité».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!