A mesura que Esquerra, des del 2006, ha anat diluint-se com a referent independentista el creixent independentisme sociològic ha estat un camp abonat per a l’aparició de nous projectes que en puguin prendre el relleu.
Reagrupament Independentista, primer com a corrent crític a l’intern d’Esquerra i a partir de l’abril del 2009 com a entitat separada, ha optat a liderar el nou espai independentista. L’octubre de l’any passat s’aprova a la primera assemblea nacional la ponència política que estableix com a raons d’ésser fonamentals la configuració d’una candidatura independentista transversal que escollirà els seus integrants mitjançant primàries a cada territori.
Al gener d’enguany Joan Carretero dóna un cop de mà: amb una dimissió-trampa provoca una crisi de direcció per reconvertir en lideratge unipersonal una junta directiva col·legiada. Posa en marxa la dinàmica perversa de projectar en els demés les pròpies infàmies (“interessos personals”, “ressentits”, “mercenaris del poder anticatalà”) i d’aquesta manera Reagrupament esdevé un grup sectari que contradiu amb fets el patriotisme i la dignitat que predica.
Carretero i els seus còmplices confien incorporar Joan Laporta i que no hi haurà temps material per organitzar una tercera opció independentista, d’aquesta manera l’espai electoral que Esquerra deixa al descobert acabarà votant Reagrupament inevitablement. Finalment, cap d’aquestes dues suposicions s’han complert i Reagrupament va a les urnes aportant com a únic argument “la carreterina”.
Utlitzant la dialèctica pròpia de Carretero, Reagrupament és “un gra de pus al cul¨ de l’independentisme català que si obté representació parlamentària garanteix la confrontació permanent amb tot els altres independentistes. No han fet res per sumar, ni per la unitat, ni per afegir personalitats a la causa independentista, només Salvador Cardús (també Xavier Roig i Víctor Alexandre) els fa costat a base de degradar la pulcritud ètica que predica donant per bones les pràctiques sectàries i enfotent-se de les ¨primàries de parvulari¨.
Certament, Esquerra és la principal responsable del fet que en un moment clau com el que estem vivint no hi hagi una alternativa independentista forta, però en segon lloc ho és també Reagrupament per malbaratat les energies i el temps de molta gent per a esdevenir a la fi una còpia barata de les pràctiques i les impostures dels partits d’ordre. Si Reagrupament hagués mantingut la coherència fundacional no hagués calgut improvisar a darrera hora Solidaritat per oferir als votants independentistes una opció creïble i viable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Creus sincerament que si Carretero i Reagrupament haguéssin fet les coses bé (segons el teu punt de vista), Laporta no hagués fundat igualment Solidaritat?
Creus de veritat que els dubtes de Laporta venien de la “solidesa” del projecte i no d’interessos personal (legítims per altra banda)?
En dubto! Vull dir que dubto més que molt que t’ho creguis. La teva intel·ligència estic segur que no t’ho permet.
Hola Jaume, crec que si parlem de sectarisme, estas perdent la teva capacitat d’anàlis encegat per un odi que no et deixa veure el que hi ha darrera els arbres, manipules totalment els fets de l’assemblea i crec que una mica de carreterina no et vindria malament, com a mínim per tornar a postures de coherència i d’argumentació intel·lectual que normalment feies servir. Aquestes maneres amb desqualificacions i menyspreu constant no son ètiques, ni tenen fonaments, i més quan el projecte que ara defenses com la vuitena meravella mundial deixa que desitjar en molts aspectes, tot hi tenir gent capacitada i molta altra gent de bona fe. Deixeu d’intentar destruir les opcions independentistes que sembla ser el vostre màxim objectiu i feu alguna cosa positiva per l’estat propi, recordo que en Tena des del primer dia ha negat qualsevol possibilitat d’acord amb Reagrupament i esta escrit i amb proves, a més fa quatre dies en Laporta va deixar molt clar que no va anar amb els reagrupats per la falta de recursos, quan se li ha ofert tot, i ara em vens en que no s’ha fet res per sumar. Francament, i per mantenir el prestigi del bloc jo abandonaria aquesta actitud totalment fora de lloc.
Salutacions
Albert Cortés.
El nivell d’argumentació segueix “in crescendo” a Reagrupament. Ara ja no parlen de “grans de pus al cul”. El Sr. Fernández, candidat nº1 per Lleida, ha qualificat -aquest matí al Auditori-, a la gent que ha marxat de Reagrupament per anar a SI, de rates i ratolins. Sort que les rates i els grans de pus no parlen, hi hauria un daltabaix important al món independentista!
“com a únic argument la carreterina”? Home, llegeixi’s el programa de Reagrupament, que a mi m’ha semblat molt bé. Quina mala llet. Quin bé fa a l’independentisme un judici tan clarament esbiaixat? Encara que jo continuaré votant Esquerra, desitjo que els tres partits independentistes facin uns grans resultats. El que em fa l’efecte és que el gran responsable que RCat i SCI no hagin anat junts no ha estat precisament Carretero, quan ell va clarament estar esperant el Laporta. En fi, hi hagi pau, germans.