Al dia d'ahir es va produir la dimissió del president i dotze membres de la Junta Directiva de Reagrupament Independentista, un fet que m'obliga a fer les següents consideracions.
En primer lloc, només fa quatre mesos, el proppassat 3 d'octubre, l'assemblea constituent de l'associació Reagrupament Independentista va aprovar els seus estatuts i la ponència política on es defineix el projecte que ens proposem bastir. A la primera reunió de la Junta Directiva s'em va nomenar la responsable d'objectius fundacionals. En aquesta condició vaig reenviar la setmana passada a tots els tres mil quatre-cents associats ambdós textos, a fi i efecte de que tothom els tingui presents a l'hora d'adoptar les decisions necessàries cara a la configuració de la candidatura independentista i transversal a les properes eleccions.
En la sessió de la Junta celebrada el proppassat 16 de gener no figurava a l'ordre del dia cap punt referit a l'assemblea nacional prevista pel 21 de març, i només a pregunta meva el president va avançar que en una propera reunió personalment presentaria una proposta per fer conjuntament amb l'assemblea nacional les primàries per escollir candidats. Va afegir, a més, que se seguiria un procediment en el qual simultàniament tots els associats podrien votar les llistes de totes les demarcacions electorals, en aquest cas provincials a falta de llei electoral pròpia per Catalunya.
Personalment vaig anunciar que si així ho feia, jo presentaria una proposta alternativa defensant el compliment d'allò aprovat a la ponència política de l'Assemblea del 3 d'octubre de l'any passat, que té caràcter de declaració fundacional i inspiradora de tot el projecte polític de Reagrupament Independentista. El punt. 4.2. "Relació entre l'Associació Reagrupament Independentista i la candidatura electoral" diu textualment que es donarà suport a una candidatura:
"- Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l'Assemblea general celebrada a Barcelona el 3 d'octubre de 2009 i que presenti els punts d eregeneració democràtica i declaració unilateral d'independència com a punts principals del seu programa electoral.
"- Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent."
En segon lloc, no s'ha arribat a presentar formalment en cap Junta Directiva cap proposta concreta al respecte. Per tant, considero que mentre no es variï la ponència política no es pot adoptar cap decisió que contradigui, ni en el fons ni en la forma, no solament allò aprovat per l'Assemblea nacional amb caràcter vinculant per a tots els òrgans directius de l'associació, sinó també el principi de regeneració democràtica, pilar fonamental del nostre projecte polític, al qual llevaria credibilitat.
En tercer lloc, els membres de la Junta Directiva que mantenim tots els compromisos adquirits adoptarem immediatament les mesures estatutàriament establertes per donar la paraula als associats a fi i efecte que decideixin sobre la continuïtat del projecte independentista i de regeneració democràtica que fa quatre mesos vam iniciar.
ENDAVANT REAGRUPAMENT !
ENDAVANT JAUME RENYER !
Perque els han borrat?
Ha convençut Carretero per a donar un cop de mà a Reagrupament i així poder deixar Reagrupament a la seva disposició.
Catalunya és més que un club i això ho tendria que saber Joan Laporta i sembla que ell la tracta com una qüetió menor que el Barça, amb el seu personalisme.
En canvi la realitat és que el Barça és només una empresa d'un equip de fútbol espanyol, amb unes despeses estratòsferiques en fitxes i unes quantes seccions esportives que dona feina a uns quants empleats.
Amb Joan Laporta sembla que Catalunya continuarà jugant en la Lliga espanyola i la Copa del Rei per contentar a tots els seus cunyats del 'movimiento'.
Ens haurem de preguntar si això serà l'independència de Catalunya o l'independència d'un president a Catalunya.
Sabiem que el president del Barça tenia més poder que el govern de la Generalitat de Catalunya.
Però el que no sabien és que tinguera més poder encara, fins i tot que els propis estatuts de reagrupament per l'independència.
Ets un "xarlatan", un vividor i un estafador, però no d'ara no, de sempre!
El que no m'explico és que amb tanta gent que et coneix encara tinguis capacitat per continuar ensarronant. De fet, això teu té mèrit.
Tant de bo sigui la darrera
Bye!
Bravo. centralisme al màxim. si és que la catalunya vella sempre es sentirà superior a la catalunya nova.
Ja us ho fareu reagrupats, perquè a banda de carretero i laporta, quines descisions pendreu en el cas que entreu de diputats?
un programa basat només en la independència és com l'anglada i l'immigració i ciutadadanos i el tema lingüístic.
Independència ialguna cosa més, que no som nens.
Joan Laporta no ha vulgut afiliar-se com a soci i presentar-se com a candidat de Reagrupament per la independència com qualsevòl altre, com ho va fer amb el Barça per a presidir-lo.
Ha convençut Carretero per a donar un cop de mà a Reagrupament i així que estiga a la seva disposició.
Ja no anem bé.
El que ha passat és un cop de timó d'en Carretero i dels seus. Per intentar orientar Regrupament cap al projecte d'en Laporta. Sota la coartada de construir un procés participatiu i de regeneració democràtica s'hi amaga un clar intent de bastir un projecte presidencialista, excloent i opac. En Laporta ho ha dit clar i català: vull crear el meu propi partit amb gent de la màxima confiança. Això no té res a veure amb la democràcia i amb la participació. Això és un projecte populista. Al cim és trist que en Renyer i els altres, que han defensat el caràcter fundacional del moviment, es vegin atacats pels fidels d'en Carretero. Reagrupament, a partir d'ara, ja no és un moviment d'arrel democràtica. Es només l'eina d'en Laporta i d'en Carretero per fer el que ells vulguin. Per arribar fins aquí, valia la pena sortir d'Esquerra? Jo crec que no
A Reagrupament no ens podem permetre el luxe de "prescindir" de ningú. Personalment, penso que s'està fotent a la foguera a uns patriotes que han treballat molt per Reagrupament.
I no em d'oblidar, que les coses s'han de parlar i actuar de forma democràtica (en el nostre cas "assemblearia") i també respectant les "regles del joc". Doncs hi existeixen els mecanismes legals i necessaris per debatre les diferències.
Hi ha molta il·lusió en el projecte, no el malbaratem. Unitat i diàleg... que tots som necessaris i ens cal molta gent amb ganes de que CATALUNYA esdevingui un ESTAT SOBIRÀ. Mes que mai, Endavant Reagrupament!!!
Be, sembla que “aquí no ha passat res”... tot un “cop d’efecte” per arribar a més gent a força de “noticiari”... Una estratègia, que malgrat tot ha tingut un preu. I esperem que no ens hagi sortit massa car.
A Reagrupament NO Hi “SOBRA” NINGÚ (tots hi han treballat durament i han fet molts kms -p.e.: En Valdero-). Molt al contrari, hi falta gent... tots els catalans que desitgen una CATALUNYA amb ESTAT PROPI I SOBIRÀ.
Tornem a començar de nou...UNITAT, DIÀLEG i juguem amb les regles del joc (no fem mes el ridícul, ni tornem a passar un altre infart). Ara ja hi sabem que ningú es imprescindible i tots molt necessaris. I si us plau, no oblideu la promesa que ens vàreu fer el passat 3 d’Oct’09 de: “NO US TRAIREM”. Fem créixer la confiança i il·lusió en el projecte que tots junts em engegat. Endavant Reagrupament!!!.
1.- Prudència. La gran majoria no sabem el què ha passat i passarà els propers dies. Esperem a tenir informació per opinar. Si us plau evitem qualsevol insult, desqualitficació, etc que després pugui dificultar la solució del problema. És la manera de treballar plegats encara que discrepem.
2.- Generositat. L'objectiu del projecte RCat és comú a tohom i hem de pensar en els objectius. Centrem-nos en el què ens uneix, en els objectius comuns i siguem generosos.
3.- Feina. Cadascú de nosaltres que eviti posar llenya al foc i treballí amb força per resoldre el problema i de la manera més positiva possible.
Quan ahir vaig veure un dels vostres per TV3 dient 'com voleu que un de Tarragona decideixi les llistes de Girona' vaig pensar que, certament, tenim el que ens mereixem.
L'argument és absurd, perquè s'hi pot afegir el següent: 'Com voleu que un del Pallars decideixi les lliestes del Segrià'? I així successivament.
O ens creiem que la divisió provincial ens és forastera, o no ens ho creiem. I si de la circumstància imperativa que les candidatures van per províncies en deduïm que l'assignació de candidats també ha d'anar per províncies, és que ja ens està bé la divisió provincial.
Jo crec que la proposta d’en Carretero d’obrir
les llistes a les persones de mes capacitat i carisma, independentment
del seu lloc d’empadronament i fer-ho en una assamblea general va ser
feta perquè va veure clar que l’ Emili Valdero, l’Albert Pereira , en
Francesc Abad i en Jaume Renyer, tenien la intenció de controlar les
llistes de Tarragona, com ja varen fer en el passat el clan d’en Carot
i companyia, fins a fer-se els amos del partit i això hagués estat un
càncer per Reagrupament, dons de nou hi hauria un grup de gent que es
volen servir de la política en lloc de servir-la.
Pere XXXX (XXXX)
2.- Això ens sortirà de franc? No, en Carretero s'ha carregat allò que ens feia diferents.
3.- Com podrà un líder que no és capaç de controlar una junta de divuit amb una "oposició" de quatre suportar la pressió a que el sotmetran els espanyols si mai estem en posició de dur a terme el nostre projecte?
4.- No es tractava de convèncer donant arguments? Els que s'han quedat com a mínim tenen un argument, defensaven la ponència política. Argument potser pobre i formalista, però argument al capdavall. Algú ha llegit algun argument de l'altra part?
5.- Quantes llistes negres circulen ja? Quants associats ja tenen la creu feta? Quants coordinadors estan marcats per haver donat la seva opinió de forma lliure i franca sobre el tema abans que esclates el pollastre?
6.- Jo entenc que el líder d'un projecte és com un soci d'una empresa que en té el 51%, i per tant, mana. Però la resta de la junta en té el 49%, i unes mínimes formes s'han de respectar. No manen, però poden opinar, i es mereixen ser escoltats. També s'hi juguen els calers, o en aquest cas, també inverteixen temps i esforços.
7.- Tan costava sotmetre el canvi de ponència a l'assemblea? Qui hagués votat en contra del que demanés en Carretero? Si tots el teníem en un pedestal!
8.- Els que s'han quedat ho han fet molt malament. Qui és vol quedar en una junta on t'exigeixen que fotis el camp, i més si estàs en minoria i no hi tens res a guanyar?
9.- En Carretero ho ha fet també molt malament, de fet, pitjor. Quatre tios, per torracollons que siguin, t'han de fer sortir de polleguera d'aquesta manera? Qualsevol raó que tinguessis l'has perduda per les formes. Tu manes com en Pujol abans a CiU, però en Pujol tenia mà esquerra i tu has demostrat que la tens amputada a l'alçada de l'espatlla.
10.- La comunicació d'en Carretero amb els associats ha estat pèssima. No hem rebut en cap moment cap comunicació. Tot el que ens ha arribat d'ell ha estat per la premsa. Abans que esclatés el pollastre, quants sabíeu el que pensava el líder de la forma d'escollir candidatures? Quants hi donàveu una importància extrema a la matèria?
11.- La comunicació de la resta de l'organització amb els associats també ha estat pèssima.
12.- Hi ha qui dubta que hi hagués realment organització.
13.- Això només se salva d'una forma, deixant de banda qui té raó, que ara tant li fot, i penso que no la té cap de les parts. Defenestració dels quatre que han quedat, i acte d'exaltació al líder. I eleccions de candidatures centralitzades a Barcelona on tothom vota a totes les circumscripcions, of course.
14.- Ara sí que més val que vingui el Laporta, perquè amb la que s'ha muntat, la confecció de les llistes serà un exercici merament formal, sense més trascendència pel país.
15.- A tots els membres de la junta, dimitits i resistents. Avui i ahir hi ha un munt de gent entristida i desil·lusionada, que se senten derrotats. Felicitats!
Segon, arracona el teu àncies d eprotagonisme i de poltrona.
Tercer, convoqueu la assamblea extraordinaria, que els associats votarem i teniu els dies comptats, per altra banda votarem i Carretero tornarà.
L'ànima del projecte t'agradi o no, és en carretero, sense ell no hi ha projecte.
Em sembla que no en tens ni idea del que estàs fent. Aten-te a les conseqüències si no pots reflexionar. Pensa que has abandonat als que t'escoltavem. Reagrupament vencerà i tu estaràs fora!
La il·lusió continua!
avui he entès perquè mon avi no va votar mai en aquesta democràcia, després d'haver-se hagut d'empassar la sorra d'Argelers i la mala llet del Caudillo...
graciès per la lliçó, fins avui no ho havia entès
PUNTUALITZACIÓ al comentari "Que torni" fet per Pep Guspira.
Jo hi estat aquesta tarda a la seu de RCat.
I lògicament hi havien Reagrupats de Gràcia, però molts més d'altres Gestores i no precisament totes de BCN.
A sigut una assemblea espontània on hi ha assistit qui ha pogut. I contràriament a la noticia de TV3 no ha sigut precisament per dir-l'hi que "torni" al Dr. Carretero i els altres (amb tot el respecte i consideració que es mereixen). Ben al contrari, doncs el "procediment" que han emprat, no ha resultat gaire responsable ni "democràtic"... O es que aquestes diferències no s'han de raonar, parlar i votar?.
Personalment no m'hi puc treure del cap allò del: PATRIOTISME I DIGNITAT, ni les paraules del Dr. a l'Assemblea del 3 d'Oct. que deien i afirmaven solemnement: "NO US TRAIREM". Ostres, si el Dr. es el "capità del vaixell", l'ha abandonat el primer!!!. Si es el "maquinista" del tren, doncs s'ha baixat i el tren va sol!!!... o si es el "comandant" de l'avió, ell i bona part de la tripulació han saltat amb paracaigudes!!!. I no passaria res, tret pel "detall"... Que a dins hi anem tots els Reagrupats!!!
Si Reagrupament te un "valor afegit", aquest es la IL·LUSIÓ i el DESIG dels seus Associats (recordem que encara som "Associació") en que CATALUNYA tingui un ESTAT PROPI I SOBIRÀ. Aquest capital, ja el voldrien altres partits (P.E.:en Valdero, s'ha "picat molta pedra"). Doncs som-hi!!!, que dins de Reagrupament hi han molts patriotes... i amb molta dignitat. Reagrupament es com allò de: "E la nave va"... i ha dins hi ha tots els Associats.
Tan de bo, tot es pugui "reconduir la situació" com diu el Sr.Mora. Per aquest projecte ens cal tothom... i com també diu el Sr.Cardus: Una bona dosi de generositat.
La lluita continua... Salut, Independència i República Catalana!!!
la junta no ha pres, ara per ara cap acord contra els estatuts o contra la ponència.
Siusplau sigues realista. El 90% del capital polític de Reagrupament l'aporta Joan Carretero. De debò penses que podreu portar aquest projecte a l'èxit? Ho creus sincerament.
Et demano, com ho vaig fer ahir, que pleguis. 14 dimissions ens deixen sense projecte. 4 dimissions són una anècdota. Deixeu-vos d'estatuts i ponències i penseu en la il·lusió que heu trencat a milers de patriotes.
Sé que ets un home honest i molt intel·ligent Jaume, espero que no ens decepcionis.
Cordialment,
Davant d’un conflicte de quatre vots en contra, atac de rebequeria, cop de porta i dimissió … aixó és democràcia participativa?
Quin era l’objectiu? posar-los contra les cordes perquè acotessin el cap i així pensar que vosaltres
teníeu raó i els estatus són papers mullats sense importància?
Qui ets tu perdemanar la dimissió d’en Jaume que va ser escollit per tots nosaltres?
Veritablement, si a la primera ocasió en Carretero ha passat per alt els acords presos...que podem esperar d’ell més endavant?
Per mi que marxi ell i tots els que no saben respectar les decisions preses democràticament i a més incapaços de negociar una situació de conflicte.
RCAT és ple de bona gent amb ganes de seguir endavant...
La claredat i la transparència de les nostres actuacions com a grup animaran a vincular-se a tot aquells que
estan farts de les martingales.
Salut, força i independència
Moré
A la merda amb la vostra partitocràcia. A la merda, sou el mateix femer que s'escampa on no hi havia brutícia. Poseu al MIC i al Pocoyo de caps de llista si fa falta, i deixeu-vos de buscar sortir a la foto... La nostra Nació s'ho mereix, la nostra Nació ho necessita, energúmens!!! Dimitiu tots i que cap de vosaltres surti ni a la tapa del water! I deixeu-vos de punyetes de que si els de Barcelona escolliran a nosequí que no ès de casa meva. SI TAN INÜTILS SOU QUE PENSEU QUE SOM COM VOSALTRES, QUE NO ESCOLLIREM ELS QUE CREIÉM MILLORS PER A DIRIGIR-NOS A TOTS ENCARA QUE NO SIGUIN DE LA NOSTRA COMARCA, QUE US BOMBIN!!!
QUÈ ES PENSEN ELS MEMBRES QUE HAN DIMITIT? QUE LA RESTA DE REAGRUPATS DEIXAREM EL PROJECTE AMB EL QUAL CREIEM I ANIREM DARRERE SEU??? VAN MOLT EQUIVOCATS.
JO SEGUIRÉ LLUITANT PER LA CATALUNYA LLIURE I NETA, SENSE NEPOTISMES, QUE VOL REAGRUPAMENT.
SALUT I MOLTA FORÇA PER LA INDEPENDÈNCIA ALS QUE QUEDEM
Per altra banda, tampoc em semblen representatius ni legitimitzats per seguir endavant els 4 membres que queden.
La solució és fàcil. Primer de tot, deixar de llençar-nos els trastos pel cap. Demà al matí escoltarem el que diu en Carretero (fins ara només sabem una versió dels fets) i per últim, convocar una nova assemblea per triar nova junta i, si cal, modificar aquest punt de la ponència política, com sembla que volien fer el sector dels altres 14.
Visca Catalunya lliure !!!
No ho conec molt, però crec que l'ùnica formació independentista i democràtica que puja amb fonaments ferms és la CUP. Com a mínim el treball que fan es serios i avancen a pas petit però ferm.
Els ha sortit una "jugada perfecta" desballesten ERC ( es el que es pensen) i desmobilititzen al electorat independentista (aixó mai). La lluita continua.
La lluita continua!
No crec que es pugui parlar d'un fracàs de l'assemblearisme ni de l'independentisme, sinó, més aviat, d'una demostració més del personalisme que ha inspirat, des del principi, al senyor Carretero.
És simptomàtic, des del meu punt de vista, que no sigui capaç d'acceptar una votació contrària (democràtica i, per tant, vinculant).
Ara cal que evitem la temptació d'autoflagelar-nos (com sempre) i que tirem endavant amb Reagrupament prescindint d'aquelles persones que no suporten opinions contràries.
El senyor Carretero va deixar Esquerra (en contra del que havia manifestat des del principi) sense intentar enfortir el seu propi corrent intern i, ara, deixa Reagrupament sense intentar consensuar res ni acceptar veus discrepants.
Tot plegat, previsible, però no pas tràgic, des del meu punt de vista.
Salut i república!
David
m'ha fet molta pena veure aquest espectacle absurd i tan immadur, i sobre tot m'ha deçabut molt.
Jaume, tens el meu suport i la meva confiança, andavant!!!!
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Tots els associats tindriem que fer com el que han fet els de Gracia, anar a les seus i demanar que torni el Joan Carretero!!!!
PASSA-HO!
Jaume:
En Josep Lluis estarà content.
Joaquim
Ara cal tots els lideratges possibles i que no en manque cap ni u.
Ara és hora d'aprofitar tots els lideratges existents de les forces independetistes emergents per a aconseguir l'independència i la normalitat de les institucions catalanes i no haurien de pedre el nord en polèmiques esterils.
Ara no és hora de decidir i discutir el model de país que es vòl, si no l'objectiu primer ha de ser l'independència i la normalitat de les institucions catalanes.
Després ja es discutirà democràticament el model de país que és vòl i que vòlen representar les diferents sensibilitats a través de cada partit.
Ara no n'hi ha estatuts que valeguen, si n'hi ha tretze contra quatre, els quatre tenen que atorgar i fer paret.
Ara toca presentar unes candidatures a tot el país, més avant serà hora de discutir el model territorial que és vòl o si les llistes es presenten per diputacions provincials, vegueries, comarques o quin el model territorial és el més equilibrat.
Tot el que he viscut fins avui em fa pensar que hi han altres raons que les exposades per el que ha passat.
Sempre passa el mateix!!! I les raons per les divisions son sempre per els mateixos motius.
A les properes eleccions no s'hi va per a representar cap territori.
Anem, si aconseguim que la gent confii en nosaltres, a regenerar la
política i a fer la declaració unilateral d'independencia per a
Catalunya! I ens cal que al Parlament hi siguin els més valents i
més ben preparats, independentment de si representen un o altre
territori.
Si de veritat ens creiem que som un moviment assembleari (cosa que ara
mateix dubto per alguns dels comentaris), deixeu que sigui l'assemblea
general qui els esculli. Es el que toca, s'interpreti com s'interpreti
la ponència política.
Quan siguem un país normal ja farem totes les primàries que faci falta perquè tothom s'hi senti representat. Ara no toca!!
Salut
Tot el que he viscut fins avui em fa pensar que hi han altres raons que les exposades per el que ha passat.
Sempre passa el mateix!!! I les raons per les divisions son sempre per els mateixos motius.
A les properes eleccions no s'hi va per a representar cap territori.
Anem, si aconseguim que la gent confii en nosaltres, a regenerar la
política i a fer la declaració unilateral d'independencia per a
Catalunya! I ens cal que al Parlament hi siguin els més valents i
més ben preparats, independentment de si representen un o altre
territori.
Si de veritat ens creiem que som un moviment assembleari (cosa que ara
mateix dubto per alguns dels comentaris), deixeu que sigui l'assemblea
general qui els esculli. Es el que toca, s'interpreti com s'interpreti
la ponència política.
Quan siguem un país normal ja farem totes les primàries que faci falta perquè tothom s'hi senti representat. Ara no toca!!
Salut
Ara entenc perquè no us vol ni veure la cara en Carretero. Com podeu conspirar de sota mà per aconseguir muntar un grupet per unes punyeteres declaracions d'en Carretero.
A Reagrupament es diuen les coses a la cara, i es discuteixen amb serenitat. No ens dediquem a parlar de sota mà sobre els nostres desacords i generar mal ambient.
Atentament.
és a dir si jo sòc de girona votaré pels de girona, no puc votar a algú de Lleida que tansols per ser del mateix partit que jo li he d'atorgar la responsabilitat que em represent sense ni saber qui ,es ni res de res
tú tens sentit comú?
Renyre i els altres tansols han complert amb el que es va dir, aquí ningú ha planejat res a amagades, TOTHOM em revut el document de la ponència i també altres per part d'en carretero....
13D a Vic from Reagrupament on Vimeo.
Jaume no ha obligat a ningú a dimitir. Ells eren minoria. Carretero i els altres eren majoria. La responsabilitat unica de la dimisió de Carretero és del propi Carretero.
Feu un esforç d'analisi de la situació i us donareu compte que la dimisió de Carretero és incomprensible i injustificable i ell es l'unic responsable
colla. He llegit un comentari al Racó Català que suscric i copio :
No passa res, només que si mes no JO, em sento desenganyat, desencantat, traït, desmotivat,decebut, confús, tip, fart i cansat.
Que queda de l'independentisme real , concret i amb un objectiu clar a conquerir????
Ja no som una naciò. Som una Ració.
VISCA CATALUNYA LLIURE
D'una altra banda, pensar en territoris provincials és precisament no pensar en català.
Cal un cop de timó immediat o tota la gent se n'anirà i s'haurà acabat el somni.
Acceptem per un moment que els membres de la junta que han quedat tenen aquest objectiu: el tripijoc. Eren minoria no? Calia dimitir? No es podrien vencer normalment aplicant la democracia?
Aquesta dimisió de Carretero és incomprensible i injustificable. Llevat que hi hagin interesos ocults que suposo que es desvetllaran els propers dies.
de Reagrupament, n'Enric Canela, en Santi Espot i la gent de
SumaIndependencia, convoquin una roda de premsa per anunciar una
candidatura independentista unitària, sota les sigles d'un nou partit
polític? És una hipotesi de treball, és
clar, però potser et refereixes a alguna cosa similar?
Cal que ens barallem per uns estatuts?
Cal que perdem el que semblava una oportunitat real de moure el mapa polític del país i avançar cap a la Independència?
Cal que ens posem a senyalar-nos els uns als altres?
Podríem aprendre dels espanyols, siguin del PP o del PSOE, quan han de donar-nos per sac. Siguin del color que siguin es posen d'acord sense gaires manies. No volem la llibertat del nostre país? Doncs posem-nos a treballar en això i a prendre pel sac estatus, lletra petita i mirar-nos el melic.
Sense generositat per part de tots mai deixarem de ser quatre províncies d'Espanya.
Visca la Terra!
Jordi,
Sense estatuts, ponències, referències,... aprovades per majoria, què fem? Hem de consultar l´oracle cada matí per saber quin vent bufa a Puigcerdà? Jo crec que cal tenir referències comuns per tal que tothom sàpiga ón va. en el moment en el que ens passem les referències pel forro no tenim res. En Carretero tenia la majoria, però ha volgut una majoria a la búlgara i això a casa nostra no s´estila
Aleshores, Carretero igual. Vol que els candidats i les llistes de Tarragona, Lleida i Girona les decideixin tots els militants de Catalunya, amb la consequent decisió majoritària de la militància de Barcelona sobre questions de fora de la seua demarcació. Quin desgavell!
Teniu molta raó amb tot alló dels estatuts pero:
SENSE CARRETERO NO SOU NINGÚ!!!!!
No és greu? Només s'ha de dir sí? difícil, no? es pot entendre la reacció d'uns quants o és que no s'intenta entendre?
Per ser una altra ERC jo ho deixo correr.
Jo havia pensat que Reagrupament no seria un partit "normal", que no hi hauria partitocràcia, però veig que sí que ho és de "normal", ja comencem a veure els cops de colze.
Algú es pensa que tota la militància de Reagrupament es posès a triar el candidat i la llista d'un municipi qualsevol? No seria el més lògic, democràtic i amb coneixement de causa que ho fes la militància d'aquell municipi?
Teniu molta raó amb tot alló dels estatuts pero:
SENSE CARRETERO NO SOU NINGÚ!!!!!
Jo estic d'acord: "No entenc Carretero, Carandell i els altres 11. Els Estatuts estan
clars, i ells volen botar-se'ls. I, a més, pretenen que els militants de
la demarcació de Barcelona triïn els candidats de Tarragona, Lleida i
Girona, ja que ells són la immensa majoria, per questions demogràfiques.
Això és regeneració democràtica? Això es respectar el territori?
Avui a les 18h. concentració per la UNITAT de RCat davant la seu nacional d'RCat ( c/Providència nº41, Bcn).
Som-hi tots companys!
http://www.reagrupament.cat/bcn-sarriasantgervasi/
Jo no se qui tenia o no raó, però si que se qui és el culpable del que està passant. El culpable és qui de manera totalment insensata ha dimitit i a precipitat a l'organització a l'abisme.
Aquest és el culpable avui.
Benvolgut Jaume:
T’escric perquè et tinc una simpatia sincera des de fa molt temps. De fet, a principis de l’any passat vaig enviar-te un piló de “mails” que eren més un article que un comentari i sempre vas tenir l’atenció de publicar-los. Te’ls vaig enviar perquè et veig una persona de referència dins l’independentisme,i sempre ho consideraré així.
Fins i tot ara, que malenconiós i abatut observo el desgavell que aquesta qüestió ha provocat i tu n’ets un dels implicats.
Deixem dir-te que discrepo de la interpretació que tu dones al punt 4.2a de la Ponència Política i encara que ho faig una mica llarg, ho vull justificar:
Posició sobre el tema del trencament de Carretero a Vic 30/1/10
Diu la PONÈNCIA POLÍTICA “4.2. Relació entre l’Associació Reagrupament Independentista i la candidatura electoral
4.2.a. El suport a la candidatura electoral
L’associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, que compleixi les dos condicions següents:
_ Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea General celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral.
_ Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent.
L’associació Reagrupament independentista serà l’instrument fonamental per a vertebrar la candidatura electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, i impulsarà les eines electorals necessàries per fer possible la candidatura electoral determinada a proclamar de manera unilateral la independència en el Parlament de Catalunya en aquesta legislatura i determinada a treballar per la regeneració democràtica.”
AIXÍ DONCS, Sembla que la causa del trencament sigui aquest punt 4.2.a en el subratllat.
Reflexions:
1. Diu al començament que la candidatura electoral ha de ser un “partit” o bé “una coalició”: allò que es presentarà a les eleccions del 21/03/10 ho serà? O bé seran noms individuals?
2. Podem simular varis escenaris:
Imaginem que ve Laporta: només el votaran els de Barcelona?
Imaginem que a Girona ens fem un tercer punt: a més a més dels punts de
regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts
principals, els de Girona considerem un tercer punt, independent dels altres i consensuem una llista: qui ens la podrà vetar?
Imaginem que ens entri tota la CUP a Girona i ens faci votar el socialisme, com a tercer punt. Aleshores la resta de l’organització ho haurà d’assumir?
El punt 4.2.a deixa “les coses” aparentment ben resoltes. Però és només una aparença. Entrant en la casuística veiem que crea molts problemes i conflictes i que només la direcció pot decidir, perquè si ho ha de fer l’assemblea, aleshores que sigui aquesta la qui decideixi sobre totes les candidatures, de totes les circumscripcions.
(ara bé: decidir sobre un tema com aquest no crec que sigui de direcció)
Aleshores:
El problema d’interpretació d’aquest punt 4.2a el trobem en la lectura del primer: el punt 4.1 sobretot en el que diu:
4.1.a: “Cal canviar el panorama polític català presentant una candidatura transversal per la independència i la regeneració democràtica a les eleccions de 2010.
4.1.b: “ A més de la Candidatura Reagrupament Independentista es proposa impulsar un moviment que aplegui totes les persones que volen aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya que proclami la independència de manera unilateral, al marge d'adscripcions ideològiques.
4.1.c: “Reagrupament vol impulsar un moviment de persones obert a tothom que comparteixi els dos objectius fonamentals de l’associació de regeneració democràtica de la política i declaració unilateral d’independència, basat en la pluralitat i la transparència. Una de les finalitats internes de Reagrupament Independentista és garantir la renovació d'idees i el debat, per evitar caure en els errors comesos per les direccions dels partits parlamentaris, endogàmiques i jerarquitzades, que ens han conduït a la situació actual.”
En conclusió:
La clau interpretativa del punt 4.2a ha de ser la voluntat del redactor de la Ponència Política (assumida ara per tota l’organització):
El redactor pensa sobretot en una “candidatura oberta”(oberta a individualitats, o bé a partits, o bé a entitats). En aquest sentit, el redactor pensa fins i tot, que es podria contemplar un moviment que desembogués a la “candidatura electoral”.
Per tant si les coses fossin d’aquesta manera, una candidatura a presentar l’últim moment, aleshores: No caldria el consentiment de la totalitat dels associats? (la qual cosa lliga amb els escenaris suposats més amunt).
El redactor pensa també que la manera assembleària és el sistema de regeneració política que defensem i denunciem. L’assemblea “subjecte decisori” no són “cada circumscripció electoral”, sinó la totalitat dels associats presents.
Conclusions finals
1.- La interpretació més plausible i de dret del redactat de la Ponència Política és que les llistes electorals de cada circumscripció, han de ser aprovades per la totalitat dels associats.
2.- Penso doncs, que la interpretació del punt 4.2a és que els associats de la circumscripció electoral corresponent han de consentir, amb el seu vot, l’acord general dels candidats escollits en el procés de primàries. Si no els accepten l’assemblea ha de jutjar, en el moment abans de la seva proclamació, si aquests candidats són els idonis o bé si algú té un veto majoritari de la circumscripció, i el que cal és una nova votació. Per tant no podem forçar una alternativa, si els escenaris encara són oberts i poden passar moltes possibilitats.
Bé Jaume, et demanaria que, si pots, arrangem les coses. Jo estaré al teu costat en aquest arranjament. Però penso que no tens raó i tampoc et voldria perdre de company d’ideals (com tampoc voldria que l’Emili, en Francesc, l’Albert o en Josep Anton, es perdessin per aquesta qüestió). Penso que el debat sempre és bo i que parlant la gent s’entén i va lluny. Amb simpatia. Isidre Palmada Banyoles 31/1/10
veig massa "purisme" d'organització de partit, massa "grupet-interpret de la veritat, i masses ex-d'altres partits que ja ocupen els llocs de Direcció...amb totes les implicacions que ja hem vist.
On ets Societat Civil ?, On queden les persones que no provenen de cap partit ? els gats vells ja heu ocupat les posicions, fet guerra soterrada (qui es creu que tot peti per una discussió d'interpretació d'un article, això ve de més lluny) i s'ha empastifat tot.
Vergonya i pena...
transversalitat, obertura, coincidir en UN OBJECTIU COMÚ, veure "la foto" de la declaració de INDEPENDÈNCIA feta al Parlament amb TOTS els partits...gent de CiU (UDC+CDC), del PSC, de ERC, IC, i fins algú del PPC...des de REAGRUPAMENT podem ser l'eina de SUMAR, de CATALITZAR el PAíS per l'OBJECTIU, de fer tendècia i encendre espurnes latents a molts àmbits de la societat que estan a punt per assumir que JA HA ARRIBAT l'HORA !!!!!
O algú es pensa que declararem la INDEPENDÈNCIA nosaltres solets des de RCat...?
però per anar per aquest camí, l'únic (crec) viable i realista, cal ser humil, i treballar escoltant arreu, comprenent i assumint les posicions d'altres partits i grups socials, fent un lloc ampli i acollidor per a tots...i, ser un REFERENT de concòrdia i capacitat d'aglutinar grups diversos, així aconseguirem la Majoria absoluta del Parlament, amb els nostres vots i amb la concòrdia social i política !
Cal canviar les actituds, oblideu la política que heu fet fins ara; no feu res que no es pugui dir CLAR i NET, feu i penseu en TOTS els CATALANS, el país que volem és per a TOTS, i RCat, aconseguit l'objectiu haurà acabat la seva feina, i això tots ho volem veure, segur que sí !!!
Isidre, no ens coneixem, però m'ha semblat molt objectiva i d'anar per feina la teva explicació, jo m'he "penjat" més...
El problema és la quantitat de mals rotllos i pugnes d'alguns membres de la junta per estar a les llistes. I això a en Carretero el fot molt nerviós.
Així que per higiene democràtica senyor Abad i senyor Valdero foteu el camp. I tot tornarà a la normalitat.
Margalida.
Palma.
si Reagrupament ha de donar suport a qui es presenti a les properes eleccions amb la independència com a prioritat i al programa, sigui aquest que es presenti com a partit o com a coalició de partits polítics, com lliguen els dos punts que s'han d'assumir i la possibilitat que fos aplegament de partits polítics? Perquè no pot ser que es demani gaire més que el compromís per la independència a les properes eleccions i els mínims que aquesta tasca demana. I és molt difícil que algun partit es vulgui aplegar si resulta que, com diu el punt segon, els seus candidats no siguin cosa seva, de cada partit que s'hi afegís, i els hagués de triar l'assemblea de Reagrupament.
Ho entenc malament pot ser, o és una cosa interna? On està aleshores el lloc per a la coalició per a les properes eleccions, que és el què necessitem?
És l'associació, a nivell nacional, qui aprova la ponència política. I el fet que els candidats es puguin escollir per circumscripcions no afecta a aquest punt: els candidats han de donar suport a aquesta ponència política, i si hi volguessin afegir el socialisme entrarien en contradicció amb la transversalitat ideològica.
El punt 4.2. és massa clar com per fer-li dir el contrari del que hi diu.
Però la qüestió de fons no és aquesta. De fet, aquesta és per a mi secundària. Això s'havia de decidir, parlant, argumentant i pactant dins dels límits dels documents aprovats per assemblea dins la Junta Nacional. El problema és que la incapacitat de negociar això acabi amb la dimissió de 13 dels 19 membres de la Junta Nacional.
I ens fem dir Reagrupament. I volem un funcionament transparent i democràtic. M'agradaria ser espanyolista per fer-me, també, un tip de riure.
Deixeu de mirar Estatuts i mireu l'oportunitat que estem perden. A catalunya li queden poques oportunitats, aquesta podria ser l'última, no ho rebenteu tot seria imperdonable...
Això, ara fotem-li la culpa a ERC. No haviem d´anar per un altre camí? si a la primera sotregada ja busquem erc com a culpable llavors els arguments es deuen haver acabat. Quina pena... no m´estranya el decensís general ara que el camarada carretero s´ha posat a treballar
Joan Carretero ha estat, i jo desitjaria que continués essent, el principal paladí de Reagrupament. Jo no entenc perquè ha decidit plegar, encara.
T'ho dic amb tot el respecte i bona voluntat, ja que jo no sé exactament què ha passat: respecte qui o què se suposa que les poques persones de la Junta que no han plegat han estat poc generoses i/o indisciplinades? Qui consideres que ho ha reventat tot?
Que tingueu molta sort.... aquesta no és la unitat que jo esperava!
On s´ha vist que 13 fotin el camp per desavinences amb 4 que al final són els que es queden? Però ara ja no és temps de frontismes i de veure qui té raó. Com t'han dit en un comentari anterior: el desastre és de tots plegats. Si, de tots, i crec que després del comportament infantil que heu tingut tots, si us queda quelcom de dignitat, el que heu de fer és dimitir tots i tornar a escollir una altra junta, amb persones més reponsables que entenguin que això no és el pati de P3, que en un partit que hi hagi desavinences ideològiques i estratègiques és el més normal, i que la disciplina de partit no consisteix en saber-te imposar als altres, sino en saber fins a on has de cedir per a poder arribar a un acord entre tots i seguir lluitant junts.
Probablement em contestaràs que no conec els fets de primera mà, i també tindries raó. Però ja no estic jutjant la teva postura, sinó la de tots per no saber estar a l'alçada i saber resoldre les vostres diferències d'una forma més madura.
Conclusió: acabeu de dimitir tots i junta nova. Cadascú val pel que val, i ja s'ha vist que els que hem dipositat la confiança en vosaltres, ens hem equivocat. No valen excuses.
Salutacions.
M'enfot dels estatuts, ara i aquí el que volem és l'HOME lider, l'home que sempre ha faltat a Catalunya en els moments crítics i aquest ho és, i no politiquetes de rectoria.
El mal ja està fet, i no teniu ni idea del mal que heu fet a l'independentisme i a Catalunya.
Mai com ara havíem tingut esperança. L'independentisme creixia com l'escuma, però qui voldrà continuar si no hi han partits amb cara i ulls que el representin.
HAVÍEM CONFIAT AMB REAGRUPAMEN!
Quina pena.
Pero no us oblideu que es bo que "un o uns" morin per un poble pero no va be que el poble mori per "un o uns", aixis que si no s'ha trobat una avinentesa espero que us reuniu TOTS PLEGATS a la Plaça de Catalunya per trobar una sol·lucio a la japonesa (vull dir suicidar-se). El resultat seria disposar d'uns martirs per la independencia i podriem utilitzar exitosament el que ens deia el General: "la sangre de los martires fructifica".
Apa, ben cordialment a tots
I a sobre avui faré el ridícul davant de tots els amics a qui havia parlat bé de Reagrupament i tenia mig convençut per votar-vos.
O sou imbécils o els infiltrats a Reagrupament han fet bé la feina.
Crec que és una mostra de criteri ferm, sincer però sobretot congruent.
Ànims comtinueu així! una forta abraçada
Puc entendre tots els raonaments que ens expliques. El que no puc entendre és que entre tots es malbarati un somni i moltes esperances que molta gent havia posat amb Reagrupament.
Voler-ho explicar com una disputa per la interpretació dels Estatuts em sembla molt poc seriós. Aquí hi havia un projecte que havia generat expectatives, i la incapacitat i els personalismes ho poden tirar (de fet ja s'ha tirat) per la borda.
El desastre és de tots plegats. De tots!
amb tota la cordialitat, Josep Romeu
Quan el que es cerca és una democràcia representativa cap esforç és en va. Només cal agrair la vostra valentia, coratge i lleialtat per defensar el que democràticament als companys i companyes varem decidir
El tret diferencial del RCAT en cap moment es trobarà en el seu líder sinó en la gran capacitat de treball, entusiasme i positivisme dels seus i de les seves membres.
Aixó no és una secta i per tant podem funcionar sense aquest tipus de líder que vol posar els seus interessos personals per davant dels interessos generals.
Gràcies Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira i Francesc Abad
Força !!!!
Gemma
O demostreu que sabeu reagrupar-vos, i teniu poques hores per fer-ho, o oblideu-vos del suport dels associats.
Evidentment no te cap sentit presentar-se a les autonòmiques amb aquest panorama...
sort
enèsima baralla dels independentistes
i a Espanya riuen i riuen
i ERC també
i CiU
Genial ! Gràcies "campeongs" !
Rodó! A sortit rodó!
Ja cal que tothom es posi piles Duracell perquè sinó...