A les darreres eleccions espanyoles del 9 de marc de fa dos anys el vot en blanc va arribar a quotes significatives al nostre país. A les Terres de l’Ebre, per exemple. Però també pel relleu d’algunes personalitats que així es van posicionar davant la situació política del país, Heribert Barrera i Pasqual Maragall, entre d’altres.
A les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya no conec ningú que promogui hores d’ara el vot en blanc com a mostra de rebuig a la falta d’alternatives reals a la crisi institucional que viu el país. El fet que hi hagi una pluralitat de candidatures independentistes no ha de ser excusa per adoptar una posició d’inhibició.
La independència és la única sortida que li queda a la nació catalana per remuntar la dinàmica de declivi promoguda des de l’Estat espanyol com a forma d’assimilació definitiva. Però encara no hi ha projecte de construcció nacional per a la Catalunya renaixent, de moment només hi ha candidatures i un creixent independentisme sociològic a l’espera d’un lideratge col·lectiu amb capacitat estratègica per fer realitat l’Estat català. Aquestes eleccions properes només en són un esgraó.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, en un país amb Estat propi potser el vot en blanc podria ser -tal com van les coses- una alternativa relativament raonable. No és aquest el cas de Catalunya, on votar en blanc, ara com ara, no toca.
Entenc que estem d’acord, oi?
Quan va començar la pre-campanya electoral jo vaig decidir, en contra dels meus costums, votar, i amb vaig prendre la molèstia de inscriure’m al cens, d’on m’havien tret perque havia viscut diversos anys fora del estat. L’únic motiu de volr votar era, per a mi, fer fora el Montilla. No he estat mai un “fan” de’n Mas, però ves, no hi havia rés més i el noi semblava més o menys seriet i formal. Però desprès del desori que sembla envoltar CiU les últimes setmanes (concert si diu en Mas, concert no diu en Duran; debat en castellà primer no, deia en Mas, desprès si, deia en Duran, finalment ara en Mas diu que si) ja he perdut la fe en que en Mas sigui l’home que pugui treure el pais del desgraciat moment pelq ue passa. Pero hi ha mes, els indepes són incapaços d’escoltar el clam popular que demana unió i van de dret a la marginalitat i tan contents, a E (abans ERC) mai més la votaré, i el que van fent aquests dies m’en ha acabat de convencer. Per tot plegat estic començant a creure que val més tornar a l’abstenció i el dia de autos anar a buscar bolets, que alesores en serà temporada. Que guanyi qui vulgui, fins i tot en Montilla, que total tot se’n anirà en orris igual, i tal dia farà un any. Això s’ha acabat. Continuaré insistint a la meva filla que emigri al Canadà ara que encara hi es a temps i oblidi aquesta vall de llàgrimes.
Jaume i comentaristes,
Si teniu twitter, feu piulades amb el hashtag #votaindependencia.
Si teniu bloc, reflexioneu sobre aquesta necessitat que us plantejo i poseu-hi com a títol aquest mateix hashtag, ja que així reforcem la marca, la fem més visible i l’omplim de contingut.
Gràcies.
Xavier Mir
Ara sí que toca! O el vot en blanc o, encara millor, l’ABSTENCIÓ. Ara és l’hora, catalans! Davant d’uns polítics poltronistes que no han estat capaços de posar Catalunya davant de tot, abstenció! D’aquí quatre anys tindrem una altra oportunitat, Ara, ja s’ha perdut. Mol bé, Jaume Renyer!
VOT DE CENSURA A LA CLASSE POLÍTICA:
VOTA EN BLANC
D’uns anys ençà, hem pogut anar comprovant com la classe política s’anava
allunyant de les preocupacions i necessitats ciutadanes, fins l’extrem de convertir-se
en un grup social, heterogeni, però amb interessos propis.
Els interessos de la classe política ja tenen molt poc, o res a veure amb els
interessos socials col·lectius.
Només des d’aquest punt de vista es pot entendre fins a on ha arribat la corrupció al
nostre país, estesa i generalitzada.
Corrupció il·legal d’una banda, immoralitat i manca d’ètica de l’altra: despeses
sumptuàries, nomenaments i càrrecs innecessaris, tràfic d’influències, turisme
encobert de viatges oficials, remuneracions, dietes i privilegis d’escàndol en molts
casos.
I en el rerefons, unes administracions públiques auto complaents i clientelars que es
limiten a ser instruments i servidors dels partits polítics que les governen.
Possiblement, això fa molts anys que dura i podria continuar-ne molts més si no
hagués aparegut la profunda crisis econòmica que estem patint. Crisi que han batejat
amb tots els noms possibles menys el seu ( recessió, reajust, desacceleració…) i que
ha dut a centenars de milers de persones a una insòlita situació de precarietat.
La crisi ha posat de manifest dues coses essencials:
– El desinterès i despreocupació dels governants que no han estat ni tan sols
capaços d’aplicar polítiques d’austeritat en les despeses més supèrflues.
– La negligència i incompetència de la classe política per fer-li front.
Així assistim perplexos a mesures incoherents, contradictòries i en general
erràtiques, el final de les quals és la pujada de l’IVA que recaurà sobre el conjunt
social sense distinció d’ingressos.
Entenem que ja és hora que els ciutadans i ciutadanes diguem prou i censurem en el
seu conjunt la classe política.
EXIGIM:
La reforma del sistema de representació polític:
o Una llei electoral a Catalunya amb llistes obertes.
o Estudiar noves formes de representació política alternatives als partits
o Sancions als càrrecs electes que no compleixin amb les seves funcions
o Dimissió dels càrrecs electes que no compleixin el programa electoral
Reforma profunda de l’administració per a que serveixi a la ciutadania i no al partit
que governa:
o Reducció en un 75% de totes les partides pressupostàries de difusió
propaganda i protocol
o Supressió immediata de tots els privilegis ( plans de pensions, dietes, etc )
que puguin percebre els diputats i alts càrrecs de les administracions.
o Eliminació de les diputacions i consells comarcals i traspàs dels recursos i
competències a les administracions corresponents.
o Eliminació i simplificació de totes les estructures i unitats administratives
creades per col·locar alts càrrecs i que resulten innecessàries. Estimem que
pot suposar un 20% del total i ho haurien de valorar comissions tècniques
independents i vinculants.
o Tots els diners estalviats es destinarien a inversions en polítiques sostenibles
de creació de llocs de treball i en polítiques socials.
Si no es compleixen aquestes condicions, censurem la classe política:
VOTA EN BLANC en les properes eleccions autonòmiques.
Només un corrent ciutadà massiu pot canviar la situació i caminar cap a una nova
democràcia
Si hi estàs d’acord, fes-ne difusió.