Anava seguint la senzilla Z-126 quan de cop i volta, mentre pedalava tranquil·lament, s’ha transformat en una autovia ampla i moderna, de manera que n’he sortit a la primera oportunitat que he trobat i he anat a petar a un poble de mala mort, no recordo com es diu. Demano indicacions a un avi per tornar a la carretera i ens entretenim llargament en una conversa molt maca. Al final se m’acomiada amb un “Adiós, majete!”.
El milllor recorregut fins ara, per carreteres secundàries tranquil·les i (a Navarra) ben enquitranades.
Bardenas Reales impressionants, i això que només les volto pel perímetre i no hi entro. Per cert, dos voltors una mica inquietants van volant tot fent cercles damunt meu. Abans he trobat uns paisatges de pel·lícula; podria trobar-me en territori navajo o a punt d’entrar en alguna ciutat subterrània a Capadòcia.
A Tudela m’agrada especialment la plaça De los Fueros, un lloc per recordar. Tudela (Tutera) ja no parla euskara però el carrerer encara ens en fa memòria: Gaztambide, Sarasate, Iribarren, Satrústegui… Espero que els catalans no ens hi trobem mai i que en el futur no haguem de recordar la nostra llengua només pel carrerer o els topònims.