12. Saragossa – Tudela (85 km, en porto 575)
Anava seguint la Z-126 i de cop i volta s’ha transformat en autovia, de manera que n’he sortit a la primera oportunitat i he anat a petar a un poble de mala mort, no recordo com es diu. Demano indicacions a un avi per tornar a la carretera i ens enganxem en una conversa molt maca. Al final em diu “Adiós, majete!”.
El milllor recorregut fins ara, per carreteres secundàries tranquil·les i (a Navarra) ben enquitranades.
Bardenas Reales impressionants, i això que només les volto pel perímetre i no hi entro. Per cert, dos voltors una mica inquietants van volant tot fent cercles damunt meu. Abans he trobat uns paisatges de pel·lícula; no sé si em trobo a pobles navajo o a punt d’entrar a ciutats subterrànies com Derinkuyu.
A Tudela m’agrada especialment la plaça de los Fueros, un lloc per recordar. Tudela (Tutera) ja no parla euskara però el carrerer encara ens en fa memòria: Gaztambide, Sarasate, Iribarren, Satrústegui… Espero que no ens passi a nosaltres i que en el futur no haguem de recordar el català només pel carrerer o els topònims.