Josep Puigvert i Coll

Paraules al vent des de l'Empordà

3 de gener de 2007
Sense categoria
2 comentaris

PROCESSOS PER A LA PAU

En un procés de negociació, cal que hi hagi renúncies. Si no s’està disposat a renunciar a res, és millor no engegar un procés de negociació, o de diàleg, com li agrada dir al rei nu que presideix el govern espanyol.

ETA va proclamar l’alto el foc. Va renunciar a la única via que coneix per intentar el procés que els havia d’acabar integrant a la vida política basca. En aquests inicis, havia renunciat a dos dels seus principals cavalls de batalla: l’autodeterminació i Navarra.

Mentre la situació era de no existència d’atemptats, només hi havia un beneficiat: el govern del PSOE. No hi ha hagut cap mena de voluntat per part dels socialistes espanyols per fer res. No hi ha hagut abolició de la feixista llei de partits. Ni tan sols hi ha hagut acostament de presos. Per tant, el que buscava Zapatero era un procés de rendició, i no un procés de negociació. I ETA no està disposada a això. I el que ha fet és posar a sobre la taula les seves cartes, la seva capacitat de negociació. Si ara el govern espanyol anuncia el final del procés de negociació, com és el cas, ens trobarem amb dues constatacions que, al final, seran les que quedaran en la història: El messies zapatero no serà qui acabi amb ETA i, segurament la més xocant, serà que el PP va fer més a l’hora de negociar que no pas el PSOE.

El rei va nu. En Zapatero és un representant amanerat de l’espanyolisme ranci. Zapatero és l’"españa cañí" en versió modernitzada. El PSOE i el PP són el mateix, a efectes pràctics. Però en l’aspecte formal, com a mínim, el PP no enganya ningú ni fa veure coses que no són.

La única cosa positiva que se’n pot extreure de tot això és la enorme predisposició de la societat basca per a tirar endavant el procés de diàleg. Per ells, la explosió a Barajas no és més que un accident. Però em fa l’efecte que s’hauran de guardar aquesta predisposició al diàleg fins que espanya no pinti res en la negociació, fins que Europa o els Estats Units (via OTAN o ONU) no s’hi impliquin. Perquè espanya, senyors meus, continúa essent una rèmora.

  1. Per això no entenc ETA, que vòl fer veure a certs simpatitzants abertzales que l’independència s’aconsegueix assessinant, extorsionant, escomentent atemptats i atemoritzan.

    Encara que l’Otegi i Joseba Alvarez vagin de Puigcercós i Carod-Rovira amb rebaixes abertzales i és puguin vendre al millor postor.

    El PP de moment no els ho permet per intentar benefiar-s’en electoralment d’ETA o almenys que no és perjudique tant.

    Mentre l’Otegi i el Joseba Alvarez poden esperar asseguts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!