Aquesta és una de les moltes proves que ens mostren que en faríem més via si fóssim un estat independent que no pas marejant la perdiu amb debats en els que no tindrem mai raó, perquè la raó la té qui té la força. I és que es fan milers de debats des d’una òptica espanyola en els que no es planteja mai si un nou tipus de finançament serà just o injust envers la població del Principat. No. El punt de partida de les discussions és SEMPRE el grau d’ injustícia envers Espanya al que arribarà el nou sistema de finançament que s’apliqui. Vaja, que ho perceben com un concessió, mai com un acte de justícia.
En aquest punt s’haurien de plantejar algunes qüestions:
1) És INJUST que el CONJUNT de població de Catalunya hagi de destinar una part dels diners que paga a l’estat a mantenir el CONJUNT de població de les comunitats autònomes que reben aquests fons. Vull dir que faran servir els diners per tenir carreteres, instal.lacions, escoles, etc… que serviran per als desafavorits extremenys, andalusos o castellanolleonencs però, igualment, se n’aprofitaran els més rics d’aquestes zones. La solidaritat és una opció personal i, sobretot, entre persones. No entre zones. Si el que vol és fer una societat més justa, per això ja tenim els impostos directes els quals, voldria recordar, s’han retallat progressivament des de fa molts anys. Des d’abans de que entrés el del bigoti. I la gran proposta de rebaixa d’aquests impostos és una de les promeses estrella del nou "talante" del PSOE (o només PE?).
2) És INJUST que la població més DESAFAVORIDA de Catalunya, a causa de rebre unes prestacions equivalents a les d’Espanya, hagi de viure en pitjors condicions que la població DESAFAVORIDA de les comunitats receptores de fons, sobretot tenint en compte el diferent nivell de vida existent. La solidaritat és entre persones. I és una opció personal.
3) És INJUST que les EMPRESES catalanes no puguin competir en igualtat de condicions amb les altres regions o zones equivalents d’Europa, en no poder disposar del mateix nivell d’infraestructures necessari pel nivell de producció existent. Encara és més injust quan es veu que les EMPRESES de les comunitats receptores no aprofiten la situació contrària per a equiparar-se productivament a regions similars.
4) És INJUST que el govern català (sigui quin sigui) hagi de donar explicacions del perquè del seu nivell de dèficit, quan ha de mantenir un nivell de serveis de regió de primera amb un finançament, amb uns recursos, de tercera.
I quan hi ha tantes injustícies, només quedaria que baixés Déu i ho veiés. Altra sortida no hi veig. Bé… potser la independència? arguments fa molts segles que no en falten.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!