Els
catalans no podem fiar-nos de les xifres que va presentar el
Conseller Antoni Castells l’altre dia. La seva visió del nou sistema
espanyol de finançament de les comunitats autònomes de règim comú
és supèrflua. L’única interpretació que val és la del Govern
espanyol. Ho hem constatat mil vegades. L’Estatut té un redactat,
per exemple sobre el principi d’ordinalitat o sobre les inversions en
infraestructures. Els polítics catalans, no els espanyols, fan
campanya a favor de l’Estatut sobre la base de la seva versió
estatutària i els ciutadans voten en funció d’aquesta explicació.
Però a l’hora de la realitat el Govern espanyol imposa la seva
concepció dels articles en qüestió. I no valen recursos al
Tribunals; al Regne d’Espanya no hi ha cap mena de garantia jurídica
perquè el PP i el PSOE han nomenat i manipulen el Tribunal
Constitucional.
Per
aquesta experiència repetida fins a la nàusea les xifres de la
Generalitat per d’aquí a quatre anys són pura propaganda i ganes
d’enganyar-se.
Una
democràcia de qualitat exigeix la màxima transparència. En el cas
del nou sistema de finançament, la vicepresidenta Elena Salgado
hauria d’haver publicat un quadre de xifres del nou sistema amb totes
les aportacions i el seu repartiment. En primer lloc les aportacions
de nous recursos estatals, desglossats per conceptes: noves
aportacions de l’Estat als fons creats, previsions de la recaptació
dels nous percentatges d’impost sobre la renda, IVA i Impostos
especials cedits a les CCAA, increments deguts als augments dels
impostos especials que s’han pujat fa poques setmanes (carburants,
tabac i d’altres), els fons per pagar les despeses de la llei de
dependència, les compensacions per la desaparició de l’impost de
patrimoni, etc. Perquè per arribar a quantitats que semblin
importants se suma tot i així no es permet avaluar amb objectivitat
les possibles millores del nou sistema.
En
segon lloc caldria que el Ministeri publiqués un quadre amb el
repartiment d’aquestes xifres desglossades a les quinze comunitats i
dues ciutats autònomes de règim comú. És grotesc que cada
conseller d’hisenda faci els seus càlculs i que la suma de tots
sobrepassi les previsions totals de l’Estat. A qualsevol país de
tradició democràtica aquestes coordenades constarien com un annex
de l’acord del Consell de Política Fiscal i Financera. Així totes
les parts sabrien que han signat. És com si una comunitat de veïns
aprovés un pressupost en el que constessin totes les partides de
l’obra a fer però no hi figurés l’import total i la derrama que li
toca a cada habitatge.
Aquest
quadre ja està fet i l’oculten a l’opinió pública. En cas contrari
seria més greu encara: denotaria absoluta incapacitat del conjunt
del Ministeri d’Hisenda i de les 17 conselleries d’hisenda. L’any
2009 és el primer exercici del sistema i en les properes setmanes
s’haurà de presentar el nou sistema com ampliació del pressupost
d’aquest any. El segon exercici és el 2010 i el mes de setembre es
presentaran els pressupostos. Sobre aquests primers exercicis les
dades poden ser absolutament fiables. Sobre l’any 2011 les previsions
són menys segures perquè depenen de la marxa de l’economia però es
poden aconseguir unes aproximacions prou ajustades.
En
canvi tota la pretesa informació del Govern de la Generalitat se
centra en el quart exercici, el més impredictible. No es tracta
d’informació oficial, és pura propaganda; la Conselleria d’Economia
i Hisenda convertida en agència de publicitat. Seria esperpèntic
sinó tractéssim del fet econòmic que més ha determinat la
desindustrialització i la decadència econòmica de Catalunya i dels
Països Catalans en les tres darreres dècades: l’espoli fiscal.
Per
cert segons les previsions meteorològiques de la Conselleria el nou
sistema de finançament de les comunitats autònomes suposarà una
disminució del dèficit fiscal menor al dos per cent ( -1’70%) del PIB català, quan ara arriba al deu per cent. Els
publicistes de la Conselleria i els d’Esquerra s’haurien de coordinar
millor perquè aquests darrers asseguren que l’espoli espanyol es
reduirà entre un terç (33%) i i la meitat (50%). Val més riure
per no plorar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó. El finançament que ha pactat el tripartit és una autèntica ensarronada. I el que em sap més greu és veure com intenten enganyar els catalans i les catalanes.
http://www.youtube.com/watch?v=il2i1yn0OfI&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=97fr1nztoAo&feature=related
No hi ha dret que el govern català menteixi als ciutadans.