Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

19 de gener de 2010
Sense categoria
1 comentari

Sentència del Constitucional: atemptat als drets humans

      La
sentència del Tribunal Constitucional serà un atemptat contra els
drets humans clar si modifica l’Estatut d’Autonomia aprovat pel poble
català en referèndum. En aquest cas el Parlament de Catalunya
tindrà motiu per denunciar el Regne d’Espanya davant el Consell de
Drets Humans de les Nacions Unides. Aquest Consell va substituir
l’any 2007 el Comitè de Drets Humans creat amb el Pacte
Internacional dels Drets Civils i Polítics que desenvolupa la
Declaració Universal de Drets Humans. Si la sentència anul·la
algun article del text aprovat en referèndum infringirà
l’article 152.2 de la Constitució Espanyola. Aquesta, i molt
especialment els articles 151 i 152, van ser exigits per l’Assemblea
de Parlamentaris catalans per atorgar el consentiment del poble
català a la pertinença a l’Estat Espanyol després de l’intent de
genocidi i de la persecució del règim militar del General Franco.
L’existència del poble de Catalunya va ser reconeguda en diversos
articles de l’Estatut de 1979 i ratificada en el de 2006. Tots dos
estatuts estableixen que el Parlament de Catalunya representa el
poble de Catalunya. El primer
article del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
estableix: “Tots
els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret
determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel
seu desenvolupament, econòmic, social i cultural” .
Si el Regne d’Espanya anul·la de manera unilateral la protecció
constitucional del seu Estatut d’Autonomia vulnera els drets civils i
polítics del poble de Catalunya.

 

      Si
el Tribunal Constitucional modifica el text aprovat en referèndum el
nostre Parlament, com a representant del poble de Catalunya, haurà
d’iniciar la internacionalització del conflicte entre Catalunya i
l’Estat Espanyol. El Consell de les Nacions Unides permet que
particular i associacions presentin denúncies contra vulneracions
dels drets humans. No permet la presentació de casos amb motivacions
polítiques. Per aquesta raó s’ha de presentar el cas català amb
tota la seva transcendència històrica, amb el tracte que ha rebut
el poble català des de 1714. Entre d’altres arguments pot utilitzar
el preàmbul de l’Estatut de 2006 que no té validesa dins
l’ordenament jurídic espanyol, però té validesa històrica i
legitimitat democràtica. Per aquesta raó convé que sigui el
Parlament de Catalunya, com a representant del nostre poble, el que
presenti la denúncia davant de les Nacions Unides. D’aquesta manera
el cas català pren la dimensió d’un afer entre pobles i estats, no
un afer intern espanyol. Si els actuals diputats no volen seguir la
via de la internacionalització del conflicte entre Catalunya i el
Regne d’Espanya, aquesta proposta hauria d’esdevenir el punt central
de les properes eleccions catalana.

      Que
podem esperar de la denúncia davant les Nacions Unides de la
laminació de la voluntat del poble català expressada en
referèndum?. D’entrada demostrar al President espanyol José Luís
Rodríguez Zapatero que els efectes de la sentència del Tribunal
Constitucional no s’esgotaran en unes setmanes de malestar i
mobilitzacions. Al contrari hem de mostrar a l’Estat Espanyol i al
món que la sentència marcarà un abans i un després, perquè serà
la ratificació formal del trencament del pacte constitucional i
estatutari entre Catalunya i el Regne d’Espanya. Sobretot aquesta
denúncia posarà el contenciós calatà-espanyol en l’àmbit del
dret internacional i superarem el marc de la Constitució espanyola.

      En
el cas que el Consell de Drets Humans accepti la denúncia del
Parlament català, la ONU hauria de nomenar un relator especial, un
representant del Secretari General o un expert independent que
elabori un informe sobre la situació. Catalunya podrà explicar a
les Nacions Unides tota la història de la seva relació amb l’Estat
Espanyol des que va ser aplicat el Decret de Nova Planta apel·lant
al dret de conquesta. El Regne d’Espanya haurà de justificar totes
les maniobres que ha efectuat per reduir Catalunya a una comunitat
autònoma de règim comú des del cop d’Estat del 23 de febrer de
1981. Segurament no s’aconseguiria molta cosa més.


      Però
això no és poca cosa, sinó tot el contrari, un gran pas
estratègic. Obrim un nou front, l’internacional, que és
indispensable per tal que el dia que a Catalunya hi hagi una majoria
per la independència, la proclamació unilateral d’independència
tingui èxit. Perquè, amb el conflicte obert, les instàncies
mundials forçaran l’Estat Espanyol a acceptar la convocatòria d’un
referèndum vinculant, amb supervisió internacional, amb la pregunta
que ja han contestat 162 poblacions del Principat: “Està
d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent,
democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”. En
un llibre que he escrit i apareixerà aviat es desenvolupa més
detalladament la importància de la internacionalització del cas
català en l’estratègia de la Declaració Unilateral
d’Independència.

 

  1. Però mentre al Parlament de Catalunya no hagi una majoria de diputats disposats  a defensar la dignitat de Catalunya, pots donar tots els arguments juridico-polítics que vulguis, no hi haurà res a pelar.
    La pilota la tenim a la nostra teulada, Espanya ja fa dies que se la treure de sobre.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!