Reduir
la crisi que ha patit Reagrupament a enfrontaments personals o de
faccions seria un error greu. Sobretot perquè no ens portaria a
corregir les causes que han portat als fets de dissabte passat. Es
poden treure lliçons del que ha passat que afecten a l’organització,
a l’anàlisi política i a l’estratègia de Reagrupament.
2)
La “Masia” del sobiranisme:
L’emergència d’una nova fornada de quadres polítics que
treballen per la independència amb una extraordinària capacitat
organitzativa és un dels fets més rellevants dels darrers mesos.
Són persones que tenen llocs d’alta responsabilitat en empreses i
despatxos professionals, acostumats a organitzar equips humans
amplis. Aquesta nova onada de militants es troba a Reagrupament i
també en l’organització de les Consultes Populars de les nostres
ciutats. Representen la “Masia”, el planter del que emergeixen
els membres del “dream team” que ens ha de portar a guanyar la
lliga de la independència. Com els homes que dirigeix Guardiola,
apleguen dues qualitats que rarament van juntes: preparació amb
abnegació. I les lligues es guanyen al camp, no als despatxos.
3)
La falta de comunicació
entre la Junta Directiva i el conjunt de l’organització va ser un
dels laments més repetits a la trobada de Sant Boi. Ha de fluir la
informació i, sobretot, el contacte personal dels que conformen la
columna vertebral de l’associació. Aquest és el paper del “Consells
Nacionals” en les organitzacions polítiques. En aquests és més
important la coneixença de la resta dels responsables comarcals que
les mateixes votacions. Esdevenen “l’àgora” que reflecteix
l’opinió pública de l’organització. Aquest era el sentit de
l’esmena als Estatuts que vaig presentar i que proposava la creació
d’un Consell, consultiu, format per la reunió de tots els membres de
les Coordinadores Comarcals. Tot i que no es va aprovar no hi ha res
als Estatuts que impedeixi convocar reunions bimensuals de la Junta
Directiva amb el conjunt dels membres de la Coordinadores Comarcals.
De fet el President de Reagrupament ja ha convocat aquesta setmana
una trobada amb els coordinadors comarcals. Un dels efectes
d’aquestes trobades institucionalitzades és evitar, de manera
natural, que el responsable d’organització pugui aïllar la resta de
la Junta del conjunt de l’organització. També de manera natural la
trobada bimensual obligaria a l’anàlisi política de l’entorn i de
l’evolució del conjunt de l’associació. La manca d’anàlisi
política i de debat és un altre dels dèficits de funcionament de
Reagrupament des de l’Assemblea constituent.
4)
Transversalitat i divergència:
Reagrupament com associació, i amb els Estatuts a que obliga la
legislació vigent, té una contradicció intrínseca. Vol aplegar
persones amb diferent bagatge ideològic al voltant de l’objectiu de
la independència i la regeneració democràtica. Aquests orígens
diversos impliquen diferències i exigeixen debat. Però no hi ha cap
òrgan estatutari on poder debatre aquestes diferències. Perquè
només hi ha òrgans executius, començant per la Junta Directiva,
que no és una instància deliberativa. És just que s’hi exigeixi la
coherència dels comitès executius. Però no es pot convertir la
divergència en dissidència, ni imputar treball fraccional. Sense
mecanismes per conduir les diferències estem abocat de manera fatal
a les crisis periòdiques. En l’esquema actual, quan es produeixin
diferències dins una Junta Directiva, la majoria hauria de separar
la minoria de les responsabilitats executives i situar-la com a
vocals, abans que exigir la dimissió d’un càrrec per al que han
estat elegits per l’Assemblea general.
5)
“Els mitjans contenen les finalitats com la llavor conté l’arbre”.
Gandhi va pronunciar aquesta frase en defensa de la resistència
passiva contra l’Imperi Britànic, enfront de la lluita armada que
defensaven els grups musulmans. Les finalitats no justifiquen els
mitjans. L’evolució del Pakistan cap a la dictadura i de l’Índia
convertida en la democràcia més gran del món és la prova de que
tenia raó. El respecte profund als procediments són el fonament de
la democràcia.
L’experiència
de les pràctiques sectàries i de control d’altres partits ha creat
uns anticossos molt forts dins de Reagrupament davant els
comportaments que els insinuen. Però l’única defensa de la
democràcia autèntica és l’aplicació de la lletra i l’esperit de
les normes. Venen unes setmanes decisives en les que cal decidir la
manera d’escollir els candidats a les properes eleccions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!