Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

4 de febrer de 2010
Sense categoria
3 comentaris

Reagrupament: aprendre d’una crisi

Reduir
la crisi que ha patit Reagrupament a enfrontaments personals o de
faccions seria un error greu. Sobretot perquè no ens portaria a
corregir les causes que han portat als fets de dissabte passat. Es
poden treure lliçons del que ha passat que afecten a l’organització,
a l’anàlisi política i a l’estratègia de Reagrupament.

1)
Una lliçó positiva:

la qualitat dels responsables locals i comarcals. Es va fer patent a
l
a
reunió de Coordinadors Comarcals a Sant Boi de Llobregat. Podia
haver estat una trobada tempestuosa, acarnissada pels retrets,
d’acord amb els tòpics sobre les lluites caïnites del moviment
independentista. Va ser tot el contrari. La majoria de les
intervencions de coordinadors comarcals van ser constructives,
ponderades, respectuoses, i sobretot marcades a foc amb la ferma
voluntat de superar un daltabaix insospitat. A més de l’alta
qualitat humana del conjunt dels reagrupats, es va demostrar l’alta
capacitat política del conjunt de coordinadors comarcals. També els
membres de la Junta Directiva que no van dimitir dissabte van revelar
una bona actitud i capacitat dialèctica, com ha ressaltat el
coordinador del Baix Llobregat.

 

2)
La “Masia” del sobiranisme
:
L’emergència d’una nova fornada de quadres polítics que
treballen per la independència amb una extraordinària capacitat
organitzativa és un dels fets més rellevants dels darrers mesos.
Són persones que tenen llocs d’alta responsabilitat en empreses i
despatxos professionals, acostumats a organitzar equips humans
amplis. Aquesta nova onada de militants es troba a Reagrupament i
també en l’organització de les Consultes Populars de les nostres
ciutats. Representen la “Masia”, el planter del que emergeixen
els membres del “dream team” que ens ha de portar a guanyar la
lliga de la independència. Com els homes que dirigeix Guardiola,
apleguen dues qualitats que rarament van juntes: preparació amb
abnegació. I les lligues es guanyen al camp, no als despatxos.

3)
La falta de comunicació

entre la Junta Directiva i el conjunt de l’organització va ser un
dels laments més repetits a la trobada de Sant Boi. Ha de fluir la
informació i, sobretot, el contacte personal dels que conformen la
columna vertebral de l’associació. Aquest és el paper del “Consells
Nacionals” en les organitzacions polítiques. En aquests és més
important la coneixença de la resta dels responsables comarcals que
les mateixes votacions. Esdevenen “l’àgora” que reflecteix
l’opinió pública de l’organització. Aquest era el sentit de
l’esmena als Estatuts que vaig presentar i que proposava la creació
d’un Consell, consultiu, format per la reunió de tots els membres de
les Coordinadores Comarcals. Tot i que no es va aprovar no hi ha res
als Estatuts que impedeixi convocar reunions bimensuals de la Junta
Directiva amb el conjunt dels membres de la Coordinadores Comarcals.
De fet el President de Reagrupament ja ha convocat aquesta setmana
una trobada amb els coordinadors comarcals. Un dels efectes
d’aquestes trobades institucionalitzades és evitar, de manera
natural, que el responsable d’organització pugui aïllar la resta de
la Junta del conjunt de l’organització. També de manera natural la
trobada bimensual obligaria a l’anàlisi política de l’entorn i de
l’evolució del conjunt de l’associació. La manca d’anàlisi
política i de debat és un altre dels dèficits de funcionament de
Reagrupament des de l’Assemblea constituent.

4)
Transversalitat i divergència
:
Reagrupament com associació, i amb els Estatuts a que obliga la
legislació vigent, té una contradicció intrínseca. Vol aplegar
persones amb diferent bagatge ideològic al voltant de l’objectiu de
la independència i la regeneració democràtica. Aquests orígens
diversos impliquen diferències i exigeixen debat. Però no hi ha cap
òrgan estatutari on poder debatre aquestes diferències. Perquè
només hi ha òrgans executius, començant per la Junta Directiva,
que no és una instància deliberativa. És just que s’hi exigeixi la
coherència dels comitès executius. Però no es pot convertir la
divergència en dissidència, ni imputar treball fraccional. Sense
mecanismes per conduir les diferències estem abocat de manera fatal
a les crisis periòdiques. En l’esquema actual, quan es produeixin
diferències dins una Junta Directiva, la majoria hauria de separar
la minoria de les responsabilitats executives i situar-la com a
vocals, abans que exigir la dimissió d’un càrrec per al que han
estat elegits per l’Assemblea general.

5)
“Els mitjans contenen les finalitats com la llavor conté l’arbre”
.

Gandhi va pronunciar aquesta frase en defensa de la resistència
passiva contra l’Imperi Britànic, enfront de la lluita armada que
defensaven els grups musulmans. Les finalitats no justifiquen els
mitjans. L’evolució del Pakistan cap a la dictadura i de l’Índia
convertida en la democràcia més gran del món és la prova de que
tenia raó. El respecte profund als procediments són el fonament de
la democràcia.

L’experiència
de les pràctiques sectàries i de control d’altres partits ha creat
uns anticossos molt forts dins de Reagrupament davant els
comportaments que els insinuen. Però l’única defensa de la
democràcia autèntica és l’aplicació de la lletra i l’esperit de
les normes. Venen unes setmanes decisives en les que cal decidir la
manera d’escollir els candidats a les properes eleccions.

Des
del meu punt de vista hem començat la casa per la teulada. No hem
debatut que ha de fer Reagrupament a la propera legislatura. Aquesta
futura actuació ens permetria delimitar el perfil dels futurs
diputats. Per exemple, si triem un candidat amb una trajectòria
“executiva” els nostres representants electes s’inclinaran per
formar part d’un Govern i no quedar-se a l’oposició. Què és més
eficaç per créixer electoralment i arribar a la majoria necessària
per proclamar unilateralment la independència? Per aquesta raó, per
evitar crisi futures de molt més abast que l’actual, és més
important el
“com”
triem els candidats que
“qui”
escollim.
Si ens equivoquem, ens haurem equivocat tots plegats, després d’un
procés democràtic i transparent.

 

  1. Però sempre n’hi haurà que evitar el perill de caure en la demagògia del populisme fàcil.
     
    Esperem no caure en la demagògia d’un populisme fàcil que capaç de buïdar de continguts l’independència i Catalunya a través de personalismes berlusconians, que de retruc fàcilite el retorn de l’avanç dels postulats espanyols de sempre encara amb més força.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!