La
presentació d’una Iniciativa Legislativa Popular per prohibir les
“corridas de toros” s’insereix
en el gran corrent de la civilització contemporània que des de fa
tres segles vol desterrar els tractes cruels i inhumans. Aquest és
el triomf de la Humanitat sobre la barbàrie.
Els
espectacles basats en pràctiques cruels amb els animals també
tenien mil·lenàries tradicions a la majoria de països. Des de les
baralles de galls a llençar cabres des de torres en festes populars,
la varietat de tradicions populars amb maltractament d’animals era
molt àmplia. També en aquest àmbit ha triomfat l’onada
civilitzadora i la majoria de països han prohibit les diversions en
les que es baquetegen bèsties. L’espècie humana és omnívora i,
com a tal, ha estat caçadora des dels seus orígens. Però es pot
causar la mort d’un animal sense provocar-li més patiments dels
imprescindibles. La majoria d’Estats civilitzats tenen lleis de
protecció dels animals, precisament per evitar brutalitats impròpies
de la humanitat.
En
contra d’aquest corrent general de la Humanitat el Regne d’Espanya ha
considerat las “corridas de toros” com la seva “fiesta
nacional”. Aquests espectacles són una llarga tortura dels braus.
Els “picadores”, dalt de cavall, fereixen l’animal amb un punxó
situat al final d’una vara. A continuació els “banderilleros” li
clava uns altres punyals al llom. Finalment el “torero” el mata
d’una estocada. Només Espanya pot identificar una pràctica tant
cruel amb una festa i atorgar-li la categoria de nacional. Només
aquest isolament mental de l’opinió pública espanyola respecte
l’evolució mundial explica que al segle XIX i XX els “toros” es
converteixin en un signe de la seva identitat nacional. Només la
desconnexió amb la sensibilitat internacional permet entendre que
la bandera borbònica i l’himne espanyol es converteixin en part
indestriable de la “fiesta”.
A
Catalunya també havia arrelat l’afecció a les “corridas de
toros”. Eren el gran espectacle de masses abans de la irrupció del
futbol a començaments del segle XX. El catalanisme s’hi va oposar
des del començament. Perquè el catalanisme representava una lluita
cultural (kulturkamph) que sintonitzava amb el gran corrent del
progrés humà. Una lluita que s’aplicava en tots els camps, en
l’educació, en la política, en l’alta cultura i també en les
diversions populars. El catalanisme seguia tots els moviments
intel·lectuals, artístics i morals més avançats dels altres
països europeus. Aquesta animadversió a un espectacle bestial es va
veure reflectida en la prohibició de les curses de braus establerta
a l’article 52 de la Constitució Provisional de la República
Catalana elaborada a l’Havana l’any 1928. El “gap” entre la
sensibilitat espanyolista i la catalanista continua avui com ho
demostra la reacció de la premsa espanyola a la ILP tramitada al
nostre Parlament.
El
més sorprenent és que al segle XXI l’espectacle anacrònic de las
“corridas” encara sigui permès i defensat com a símbol
d’identitat nacional espanyola per la “Brunete” mediàtica. I
acovardeixi el PSOE i el PSC. És aquest anacronisme el que ha
suscitat l’interès de la premsa internacional que ha enviat
centenars de periodistes a cobrir la votació de l’admissió a tràmit
de la ILP al Parlament de Catalunya. Si en algun país del món es
necessitessin centenars de milers de firmes per presentar una
iniciativa legislativa popular per abolir l’esclavitud o la tortura
també atrauria l’atenció dels mitjans de comunicació del món.
Però
el que hauria de provocar atenció, sorpresa i indignació a nivell
planetari és que els braus no estiguin protegits contra els
maltractament innecessaris per la legislació de protecció dels
animals a l’Estat Espanyol, inclosa Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!