El
Conseller Josep Huguet va declarar a ComRàdio que als de
Convergència i Unió els hauria de caure la cara de vergonya
perquè “a
esquenes del Govern de Catalunya un bon dia van anar a Madrid i van
pactar la retallada de l’Estatut aprovat pel Parlament …Això és
l’autèntica traïció”.
Cal preguntar si s’ha d’aplicar també al Secretari General del PSC
i ministre d’Indústria de l’octubre de 2005. Perquè l’endemà
mateix de l’aprovació de l’Estatut al Parlament de Catalunya,
d’esquena al Govern de la Generalitat, va anunciar que els diputats
socialistes a Madrid presentarien esmenes a l’Estatut acabat
d’aprovar pels diputats socialistes a Barcelona.
Sr.
Huguet com cal qualificar l’actuació del Sr. Montilla el 2005 i 2006 respecte a
l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya? Sr. Huguet com
qualificar l’actuació del Sr. Montilla respecte al President de la
Generalitat, Pasqual Maragall, que alhora era el President del seu
partit?. Sr. Huguet com cal qualificar el suport dels diputats i
senadors del PSC a favor del Govern espanyol presentant esmenes a
l’Estatut aprovat pels representants del poble català?.
Una
darrera pregunta Conseller Huguet: com qualificar la decisió d’ERC
de votar com President de la Generalitat el ministre d’Indústria
espanyol que va trencar la unitat de les forces catalanes al voltant
de l’Estatut?. Un cap de llista que havia tret els pitjors resultats
del PSC en eleccions catalanes, perquè una part important dels seus
electors tradicionals el va considerar deslleial envers el President
Maragall.
Vaig
aplicar amb anticipació la seva lògica en una reunió a la secció
local d’ERC de Cornellà i vaig assenyalar, en una reunió que creia
d’amics, que la decisió d’ERC de fer President de la Generalitat al
primer responsable de trencar la unitat catalana al voltant de
l’Estatut era traïció. La Comissió
Executiva d’aquest partit no va aplicar la lògica qualificadora huguetiana i va denegar la meva sol·licitud de reingrés; un
favor que, vist amb el pas del temps, mai els agrairé prou.
Ara ja he superat la fase de la irritació i de les desqualificacions. Tant me fa el nom que millor descriu els fets de Montilla, Mas i Puigcercós, però sé que tots tres mereixen el mateix. Ara només em preocupa com fer avançar la regeneració política del nostre país i iniciar una nova etapa a partir de les eleccions de 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Sr Iceta una vegada van arribar les forces catalanes a negociar l’estatut a Madrid, davant l’astorament de tots es va canviar de banda a la taula de negociació.