Quantes coses ens ha amagat “La historia oficial”, que per cert crec que és el títol d’una pel·lícula argentina de denúncia de la dictadura militar d’aquell país. Allà fan judicis, ací, la indiferència.
25 de gener de 2014
Sense categoria
1 comentari
“Sant Jordi mata l’Espanya”
La desafecció cap a Espanya, especialment envers els qui la representen i se’n beneficien de l’invent, ja ve de lluny, entre els valencians. Fa poc que vaig trobar en un solt imprès dels anys de la República, els versets de sota, un corrosiu joc lingüístic denunciador de l’opressió (nacional i de classe) espanyola. Dissortadament, continuen tenint un contingut ben d’actualitat.
Espanya és una patranya
d’aquella cort de Castella,
que allà on seu, tot ho estella,
que allà on va, tot ho espanya.
A València no li apanya
ser-ne dòcil ni mesella,
ni aguantar en sa costella
un paràsit que l’escanya.
Castellans de mala entranya,
hidalgos i gent de sella,
que als del martell i la rella
bé xucleu la sang amb sanya.
Ocupants en terra estranya
que, per nostra mala estrella,
teniu entre cella i cella
desfer-nos a colps o amb manya.
Sou gent de mala calanya
que allò que toca, rovella,
que tot el camp esbudella
i féu la ciutat uranya.
Ací no hi ha qui us complanya,
torneu-vo’n a toc d’esquella,
que és cosa de meravella
com l’imperi us acompanya.
Deixeu lliure qui s’afanya
al teler o a la corbella,
en aquesta terra bella
que es mereix altra companya.
“Sant Jordi mata l’aranya”
diu una cobla molt vella
i la crida es renovella:
“Sant Jordi mata l’Espanya”
Beneixama, 25 de gener de 2014
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!