Des de la Plana

Josep Usó

23 de gener de 2021
0 comentaris

Tindre veu.

Quan a una comunitat no tens vot, pintes poca cosa. Però si ni tan sols tens veu, no pintes res. Ve a compte la cosa perquè els valencians no tenim pràcticament veu. Vull dir que de mitjans de comunicació en Valencià pràcticament no en tenim. De televisions, Àpunt i encara gràcies. Tenim El Temps, que resisteix com pot, i el diari La Veu. Aquest darrer, només en format digital, va haver de tancar fa cosa d’un any perquè no podia continuar endavant econòmicament.

Però el seu editor, Moisés Vizcaino, després de un any de dura lluita ha aconseguit reobrir-lo en forma de cooperativa a base d’un capital social proporcionat per uns agermanats que compren una participació. I feia poc que estava en marxa i semblava anar bé.

Semblava anar bé fins que, aprofitant la pandèmia, ha patit una inspecció laboral (de la qual s’han assabentat una vegada diu que l’inspector l’ha feta) i ara els demanen més de 60000 euros per no tindre en nòmina a tots els col·laboradors.

No hi ha dubte. El Valencià, el Català que parlem ací, molesta. Ja ho deia el gran Ovidi Montllor, “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en Català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”.  I com molesta, volen silenciar-lo. Tan ela fa que allò que encara s’anomenen els “mitjans de comunicació” estiguen tan enfonsats econòmicament que només sobreviuen a base de subvencions de tota mena (a canvi de parlar bé d’aquell que les paga i no dir res en contra). Però aquests diners que van a subvencions són públics. De tots. Dels qui parlem Valencià, també. Però els diners només arriben als mitjans que es fan en castellà.

I quan, a més a més de deixar perdre aquesta part dels nostres diners, un grup de persones crea una empresa viable però que funciona en Valencià, qualsevol, des d’un inspector de treball fins el darrer funcionari, es creu amb el dret d’atacar-la sense cap mirament.

Ens volen deixar sense veu. Sense qualsevol veu en Valencià. Per contra, sí que ens obliguen a suportar tota una colla de mitjans que semblen pastats; però que són veus en castellà. Ens volen fer desaparèixer; però no ho hem de permetre i no ho permetrem.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!