Des de la Plana

Si recordeu, en el goven de Rodríguez Zapatero, es parlava de “talante”. Segons el diccionari, el talante és “modo de ejecutar una cosa”. I també “semblante o disposición personal, o estado de calidad de las cosas”. En català, en diem tarannà. Aquell govern, i aquell president, parlaven de talante, però anaven a la seua. Recordeu que fou en aquells anys quan es va tombar l’estatut. I això després d’anys i panys de discussions inacabables en un TC que no es renovava perquè entre ells, els del PSOE i els del PP, es veu que no es posaven d’acord. Però l’home tenia talante. Quin talante ja és més discutible.

Després varen perdre el govern i va tornar el PP, amb Mariano Rajoy de president. Aquest home ha tingut la particularitat de prometre i fer just el contrari. I també és bo creant frases sense solta ni volta. Però pel que fa a dialogar, el seu tarannà ha segut de “No a tot”. A més a més, la corrupció l’ha envoltat de molt mala manera. Tot al seu voltant, inclòs el PP com a persona jurídica, sembla més o menys empastifat. I, darrerament, s’ha passat 300 dies de vacances ben pagades (en funcions).

Amb el pas dels anys, veges tu quina cosa, el PSOE ha esdevingut un partit que sembla destinat a la més dura irrellevància. Amb els mínims diputats de la seua història recent, sense líder, havent fet president al president del PP, sense gosar fer un congrés… I el PP, amb el recolzament de Ciudadanos (com no), no té pràcticament oposició. Fins i tot Rita Barberà admet que va donar 1000 € al PP però que no li van retornar els diners en dos bitllets de 500, com a la resta del seu grup municipal. Impagable.

Però, clar. Després de 300 dies sense govern, ara que s’han de posar a fer alguna cosa, renoven càrrecs. I els delegats del govern (abans se’n deien governadors civils, però és veu que hi ha poques diferències) també són càrrecs i es canvien. I a Catalunya, lleven a la senyora Llanos de Luna, que s’ha passat uns anys empaitant estelades als ajuntaments, i la substitueixen per Enric Millo. Un professional del càrrec public que ha corregut gairebé tot l’espectre, menys allà on no l’han deixat fer parada. I el traspàs es fa en presència de la Vicepresidenta, Soraya Saenz de Santamaria (la mateixa que ja hi havia) i que amenaçava els catalans amb totes les penes de l’infern, per part espanyola. Per part catalana, hi era el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva.

I tant la vicepresidenta com el nou delegat territorial, anuncien que hi haurà un canvi de tarannà i que es bastiran ponts de diàleg. Que un pensa que igual és que van a negociar quan es farà el referèndum per la Independència. Però es veu que no era això. Perquè just el mateix dia, el Tribunal Suprem confirma la suspensió per al jutge Santiago Vidal perquè en el seu temps lliure va redactar un projecte de constitució per al seu país. Que pense jo que, si el jutge Vidal dediqués el seu temps lliure a fer maquetes amb escuradents, igual l’hagueren expedientat si en feia una del Big Ben. Però jo no sóc jurista ni molt menys. La notícia que si que em sembla destacable, és que la confirmació de la sanció s’ha adoptat per 21 vots a 11. I els 11 que estan en desacord han dit que emetran un vot particular. Poc clara deu estar la cosa si 11 de 32 no ho veuen ajustat a dret.

Sentència i preses de possessió arriben simultàniament amb l’aniversari del traspàs del dictador Franco. Que, com no podia ser d’altra manera, també ha segut notícia perquè algunes persones amb estètica nazi han apallissat algun activista. Sense que la policia intervingués a temps, pel que conta l’activista després de ser atès.

En resum. Que sí. Que canvia el tarannà. O al menys la cara d’algunes de les persones amb poder amb les quals Catalunya haurà de continuar parlant. Però a l’hora de la veritat, si per tarannà (que recordeu que en castellà es diu “talante”) enteneu canvi d’actitud, de discurs o de disposició, poc canvi.

Però veient que el TC ja no ha pogut evitar les discrepàncies en les noves atribucions que li ha atorgat el govern espanyol, la clara discrepància en la suspensió al jutge Vidal i les que es veuen vindre quan comencen a emetre’s sentències per corrupció, més que canvi de tarannà, sembla que hi ha un trencament de costures.

Per cert. Si la senyora Llanos de Luna estava mirant a la lluna, que sapigueu que avui comença el quart minvant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!