Continua el vodevil sobre els vaccins per a la COVID 19. Després de prendre totes les mesures tard, quan per fi van arribar els vaccins, va començar un llarg procés per a que l’agència europea de salut les validara. Tan llarg que, quan es va fer, els fabricants ja les havien venudes. Pel camí, es van signar uns contractes de subministrament que han de ser vergonyosos, perquè no han gosat ni tan sols fer-los públics, emparant-se en no sé quines normes de confidencialitat.
I mentre els empestats i els morts van augmentant, l’economia es continua ensorrant, els “responsables” van fent anuncis sobre quan tindran un determinat percentatge de població vaccinada. Per descomptat, no hi ha hagut cap dimissió.
El que sembla passar a la Unió Europea és com un reflex del que passa a casa nostra. Els polítics que cada país destina a la seua quota a la Unió Europea són els més ineptes d’entre tots. Només així s’entén que la presidenta siga Ursula Von den Leyden, el comissari per afers exteriors siga Borrell i com aquest parell, la resta.
Per acabar-ho d’adobar, duen setmanes amb allò dels efectes secundaris dels vaccins. Que si les trombosis, que si els mals de cap, que si uns símptomes no especificats, que si malestar, que si… I ara n’aprove una i ara interromp la vaccinació perquè algú ha patit una reacció adversa. Sembla fet a posta per tal de donar ales als terraplanistes antivaccins de tota mena.
Perquè és evident que els vaccins, tots, tindran algun efecte secundari. Com el tenen les aspirines, el paracetamol, l’ibuprofé o l’esparadrap. Qualsevol medicament té efectes secundaris. El més obvi és que si una persona és al·lèrgica a algun dels seus components, tindrà una reacció. Però n’hi ha molts més. Si algú d’aquells que s’omple la boca amb la perillositat i les trombosis s’haguera molestat en llegir el prospecte d’un compost vulgar i corrent amb ibuprofé, per exemple, hauria trobat que hi ha molts efectes secundaris, descrits allà. Però si li fa mal el cap, se’l pren i en paus. Els vaccins no concedeixen la immortalitat. Només prevenen, en major o menor percentatge, la possibilitat de contraure una malaltia. Res més.
Només cal pensar que, fins ara, a l’estat espanyol estem a punt d’arribar als cent-mil morts per la pandèmia. I que els ingressos hospitalaris i les estades a les UCI han baixat molt tan bon punt els qui quedaven sans a les residències s’han vaccinat. És evident, que algú pot patir una trombosi. I també que tinga un accident de tràfic.
Podem recordar, ja fa uns anys, quan els de sempre s’oposaven als cinturons de seguretat en els cotxes. I l’argument era què passava si el cotxe s’encenia. Doncs és veritat. Si et quedes atrapat i el cotxe s’encén, et cremaràs. Però si dus cordat el cinturó, és molt més fàcil que hages sobreviscut i que pugues eixir del cotxe abans no siga massa tard. En resum, és una qüestió de probabilitats. Si eres l’acompanyant i no dus cinturó cordat, la possibilitat de fer-te molt de mal o matar-te en un accident és molt més alta que si el dus cordat.
I què passa si estic vaccinat i agafe la malaltia? Doncs que probablement, la patiràs amb menor gravetat.
Però com tots els responsables polítics han anat fent tombs i declaracions insensates i contradictòries, al final Europa s’ha convertit en un circ ple de pallassos. I veient el panorama, cada país – el darrer Alemanya, poca broma- s’han afanyat a buscar-se els vaccins pel seu compte. I s’ha vist que el Regne Unit ja té vaccinada més de la meitat de la població. Aquest són els qui no es veurien hora bona, fora de la UE.
Per acabar-ho d’adobar, en una visita oficial a Turquia (després de la de Borrell, que aquella va ser d’antologia), a la presidenta europea se la deixen sense cadira. I ella es queda allà, com si res. Acaba asseguda a un sofà, com si fora la criada. Caldria recordar que el qui fa de president a Turquia, Erdogan, professionalment va arribar a vendre llesques de meló d’alger pels mercats d’Istanbul.
Clar. Si et comportes com si t’agradara que et trepitjaren, et trepitgen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!