Des de la Plana

Ara que ha començat la campanya electoral, de seguida ha anat Podemos i ha fet una de les seues actuacions. De primer, amb el cartell, ja van començar a amagar candidats per tal d’incloure no candidats. Per exemple, del País Valencià o del Principat no apareix la foto del candidat, sinó la de Mónica Oltra (Mónica i no Mònica) o la d’Ada Colau. Més enllà de les explicacions que vulguen donar sobre el tema, sembla que articulen la seua proposta sobre unes persones concretes de capacitat més que discutible per exercir el càrrec que se suposa que haurien d’exercir en cas de guanyar les eleccions. Per entendre’ns, sembla com si la candidatura fora la candidatura d’aquell o aquell altre personatge. Una espècie de messianisme.

Però clar; en una campanya electoral, cal dir sempre alguna cosa concreta. I en el tema ferroviari han demostrat una ignorància còsmica. Monumental i, segurament, incurable.

Han ressuscitat el corredor central a través del túnel del Canfranc. I no només. Ho pretenen enllestir per al 2020.

Hi ha uns quants problemes.

A l’altra banda del túnel del Canfranc, no hi ha via de tren fins Oloron Sainte Marie. Tan senzill com això. No n’hi ha i no està previst que ningú en faça cap. Ni per al 2020 ni mai. Als francesos no els interessa i no la faran.

Passar pel Canfranc, efectivament dinamitzaria Aragó. Però implicaria fer pujar les mercaderies a mil metres d’alçada. i això és, senzillament, inviable econòmicament. No es fa enlloc del món. Ben cert és, em podríeu dir, que es podria construir un túnel per travessar els Pirineus. Però no hi ha ningú disposat a construir, i finançar, un túnel caríssim només perquè no es vol que el ferrocarril passe pel lloc més senzill i de trajecte més curt, que és per Cervera. Especialment si es té en compte que des d’allà, la via francesa ja està operativa des de fa anys. Molts anys.

Així és que la proposta de Podemos és senzillament fum. Res més que això. I ells ho haurien de saber. Si no hi ha possibilitat d’enviar les produccions fetes a la Península ibèrica per ferrocarril a la resta d’Europa, senzillament no ix a compte fabricar res ací. El transport per carretera s’ho engoleix tot per preu, sense parlar de la seua exasperant lentitud.

Si en la resta de les seues propostes són tan seriosos com en aquesta, la conclusió és senzilla. Ni poden, ni saben, ni van amb la veritat pel davant. El que volen és el càrrec per a viure de la mamella. Com els altres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!