Tastet de la senda llarga Se m’ha acudit que podrieu fer un tastet d’una de les meues novel·les. La senda llarga. Premi Vila d’Almassora 2008. He demanat permís a l’Editorial Onada i me l’ha donat. Una història del segle XX a la Plana explicada per una dona que pràcticament viu al llarg de tot
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha fet el que havia de fer. Ahir mateix estava jo indignat. I ho estava perquè les pressions polítiques envers d’Acadèmia Valenciana de la Llengua havien ajornat la presentació del Diccionari de la Llengua “per problemes tècnics”.Hui, però, tinc un motiu d’alegria. L’Acadèmia, les persones que han estat treballant per
Ja n’hi ha prou d’humiliar-nos, vexar-nos, voler que ens sentim ciutadans de segona categoria. Ells, són els qui no tenen honra ni vergonya. Ara fa un parell de dies que els membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, d’ara endavant l’AVL, anunciaren que ja tenien enllestit el nou diccionari de la “Llengua valenciana”. De seguida,
Hi ha gent que pensa que mai eixirem del clot; però van errats. Les més grosses parets de què ens han envoltat estan cada dia més esquerdades. Els dies passen i al País Valencià la crisi no afluixa. Malgrat que ens arriben notícies otimistes del Principat, ací cada dia se’ns anuncien noves retallades. Ara, per
Cada dia hi ha una manifestació, al País Valencià. Els que ens manen no se’n saben avenir. Cada dia que passa, al País Valencià hi ha manifestacions en contra del govern. O del desgovern, que tot podria ser. Davant del palau de Benicarló, Alberto Fabra té als treballadors (que encara cobren però no els deixen
No hem de deixar passar l’ocasió. Pot ser no en tindrem cap de millor. Ja fa dies que llig i escolte opinions, segons les quals la corrupció política és enorme, al nostre país. Estic d’acord. Però el que ja em comença a preocupar és una segona part d’aquestes opinions segons la qual no s’ha de
Ara ens tanquen Catalunya Ràdio. Volen acabar amb nosaltres, però ja veurem si poden. Ahir, vint-i-un de gener del 2014, el Gobierno de España, va ordenar el tancament immediat dels repetidors de Catalunya Ràdio al País Valencià. Així. Sense més. I, justament hui, el País, posava el crit al cel perquè a la Xina els
No els queden ja gaires recursos. S’ho han acabat tot. Gairebé cada dia, s’escolten veus que amenacen Catalunya i els catalans amb totes les penes de l’infern i encara més si persisteixen en l’error i la obcecació de continuar volent ser independents.I també, gairebé cada dia, ix una o altra veu autoritzada a desmentir aquestes
Un altre investigador que se’n va. Aquesta setmana, s’ha fet pública la notícia que el professor Juan Carlos Izpisua, cap del Centre de Medicina regenerativa de Barcelona, se’n va. I s’emporta amb ell divuit dels vint-i-un projectes d’investigació en marxa.Com supose que molts de vostés, no conec a fons el centre, ni la seua situació
La difícil disjuntiva d’un diputat. Estic sorprés. Molt sorprés. Mentre escric aquestes ratlles, a Catalunya Ràdio es planteja la difícil situació dels diputats del PSC davant de la votació demà al Parlament sobre si es demana o no es demana la cessió del dret a organitzar consultes a través de l’article 150.2 de la Constitución
Què ha passat a Burgos? La pàtria del propi Cid campeador s’encén en flama. Què passa a Burgos?Aquesta és la notícia que em colpí fa un parell de dies. Des que els telenotícies de les diferents cadenes nacionals es transformaren en cròniques de tragèdies, em tallaren TV3 i fins el Canal 9, pràcticament no veig
Confesse que soc un ingenu. Però també soc optimista. Empedreït. Hui s’acaba l’any 2013. Un gran any, tothom hi estarà d’acord. Però del que jo vull parlar hui és de la meua ingenuitat. Malgrat els anys, les patacades, els desenganys i saber des de fa molt la trista veritat sobre els reis, els Mags i
Quan més clar, més amics. El resultat de votar una cosa o una altra al proper referèndum. Bona vesprada.Hui he estat jugant amb la nova ferramenta informàtica creada per Albert Carles i Booleans per veure què passava. I la veritat és que es veu molt clar.Proveu a fer que tots els votants del PP i
Una opinió sobre “Una història amb sol i ombres”. Bon dia.Avui em permet presentar una opinió més autoritzada que la meua sobre la darrera novel·la que he publicat.Una història amb sol i ombres, premi Vila de Puçol 2012 Bon nadal Josep Usó http://manelalonso.blogspot.com.es/2013/05/una-historia-amb-llum-i-ombres.html
Sempre hi ha hagut persones que creuen (no pensen, que és molt diferent) que ensenyar és adoctrinar. L’altre dia, em sobtà la notícia de la campanya de les NNGG del PP demanant que els alumnes denuncien als mestres i professors que els adoctrinen, de manera anònima. El primer que vaig pensar és que el tema