Des de la Plana

Aquests dies les notícies econòmiques carregades d’optimisme es multipliquen. D’una banda, Govern (central, de Madrid), FMI, Banco de España, i segurament algú més, ens anuncien que estem eixint de la crisi. Que el Producte interior brut (la suma de tots els diners que es mouen a un país) pujarà més de un 1% el 2014 i el 2015.
D’altra banda, la Borsa, que ja fa temps que no alça cap, ara supera els 10000 punts. Per cert. Això dels punts de la borsa és una unitat que mai he trobat ningú que m’expliqués amb claredat què és.
I avui mateix, el mateix Govern central (de Madrid), anuncia, com un gran èxit, que entre el 2014 i el 2015, es crearan més de 200000 (dos-cents mil) llocs de treball. Clar que, si aquests llocs de treball se’ls han de repartir els 6000000 (sis milions) d’aturats, eixiran a un lloc de treball per cada 30 candidats. i això suposant que no tanque cap més empresa i que ningú més es quede a l’atur.

I un, llegint tot això pensa: pot ser? I com ja tinc una edat, mire una miqueta més enllà. Només 60 dies més enllà. I veig les eleccions europees. Aleshores, pense:
això és com sempre. es tracta de prometre per a que els votem. I una vegada votats, au! A cavall del matxet i fins les altres.

Perquè d’altra banda, mirant en les mateixes edicions digitals dels diaris, et pots assabentar que espanya és el segon país d’Europa on més ha augmentat la pobresa infantil. Segons Cáritas, un 29,9 % dels xiquets espanyols són pobres. Per a mi, això és una barbaritat. Només digne d’un país del tercer món. Però no, tu. els polítics de la Meseta, tan contents, ells. Que ja eixim de la crisi.
Ja hi ha més de dos milions d’aturats que no perceben cap mena d’ingrés. I quasi dos milions de llars on tothom està a l’atur. però es veu que això l’únic efecte que tindrà és que ralentitzarà l’augment de la demanda interna.

I que les empreses elèctriques tenen un dèficit tarifari de 26000 milions (o de 30000, ves a saber) perquè van construir moltes  plantes  de cicles combinats de gas que ara han de tindre aturades perquè no hi ha demanda. I per això, per a pagar-los aquest desgavell apugen l’energia elèctrica fins aconseguir un Kwh dels més cars d’Europa. (Si eres empresa no, perquè eres dels pocs que consumeixes i els pots collar). D’altra banda, procurem enfonsar qualsevol energia renovable encara que siga rendible amb simples trampes. Per exemple, rebaixant el preu a que s’han compromés a comprar el Kwh d’origen flotació en document oficial (el BOE), o retallant el preu pactat a la biomassa (i els purins a contaminar, que també són bon per això) o afirmant que la energia eòlica no és rendible.

Per si no n’hi hagués prou, resulta que ara l’estat es compromet a “rescatar” les autopistes radials, que no sabem quan ens costaran. però que el que està clar és que les pagarem.
Com la Fórmula 1 de València, que no ens havia de costar res i ens ha costat 300 milions. Vostés saben la de col·legis per a xiquets que es podrien fer, amb 300 milions?
O Canal 9, que ens costarà al final cinquanta milions de més només per no voler que emeten i diguen la veritat. massa tard, però la veritat, al capdavall.

Però la banca també es veu que va cap amunt. Que no s’ha vist mai, diuen. Que les perspectives son magnífiques, per invertir a Espanya. I que cada vegada venen més i més turistes i es deixen més diners. El fet que la reserva Federal dels EUA haja tirat enrere els comptes del banc de Santander de América diu l’inefable Botín (l’home a qui el generós estat li perdonà tindre un compte opac amb 2000 milions a un paradís fiscal) no té per què afectar a la casa matriu.

El cas és que aquells que jo conec que son autònoms estan cada dia més i més desanimats. El petit comerç de les terres de Castelló ja és una espècie a punt d’extinguir-se, com també ho son els llauradors, els ramaders i aquells que tenen una fàbrica o fabriqueta.

Total i per acabar, cavallers. Alerta, que venen eleccions. I es veu que les enquestes no els son favorables. I com tenen por d’anar al carrer, diran, prometran i afirmaran qualsevol cosa. El que siga. Només hi ha una cosa que s’estimen. La seua poltrona. res més. Tota la resta, la Pàtria, el Honor, la Història, la Prosperitat, la… tot això, no els importa gens. La poltrona i els sobres, això si.
Si esteu atents a les “notícies”, les properes setmanes segur que pensareu que tornem a estar tocats per la deesa de la fortuna. De forment ni un gra, però de promeses… Al meu poble, els vells diuen que “de prometre ningú es fa pobre”.

De manera que feu-los cas. A les properes eleccions, aneu a votar. I feu-los saber com n’esteu d’emprenyats. A veure si marxen.  Perquè si els deixem continuar, podeu estar segurs. Ens porten cap a l’abisme de la misèria més absoluta i abjecta.