Des de la Plana

Sembla que ha començat la tardor calenta que alguns ja venien pronosticant des de fa temps. I és molt important que tothom continue endavant. I, sobre tot, mantenint la unitat. Que s’ha detingut una batllessa, està clar. I que n’hi haurà més càrrecs electes detinguts, també sembla clar. I que la feina de detenir-los recaurà en els Mossos també està clar. I el que cal és donar recolzament als detinguts. I també als qui els toca fer una feina que és, pel cap baix, molt poc agraïda. Els catalans, com a mínim, hem de creure en la independència judicial, que ja està clar que a Espanya està molt diluïda. De 140 països estudiats pel Fòrum Econòmic Mundial la independència judicial d’Espanya ocupa el lloc 84. Però els mossos són funcionaris. Com els metges, els bomberes, els mestres o els funcionaris de l’administració. No se’ls pot demanar que incomplesquen la seua obligació en tant que un jutge els requiresca com policia judicial.

El que cal és treballar, amb la màxima velocitat, la màxima eficiència i la màxima discreció, per tal d’enllestir tot allò que necessitarà Catalunya just a partir de l’instant en el qual es proclame la independència. Que no ho sembla, però és una feinada impressionant. I que cal fer de pressa i amb, sobre tot, molta discreció.

Mentre tot això passa, els altres van prenent iniciatives fruit més de la desesperació, la impotència i la debilitat que de cap altra cosa.

Ja fa molt temps, Vicent Partal va recomanar molta til·la. Doncs pense que és el moment de prendre’n molta. Ara calen nervis controlats, perquè el que es tracta d’aconseguir des de l’altra banda és de crear divisió. I no els ho hem de permetre.

Quan Catalunya siga independent, haurà de tindre de tot. Gent de dretes i d’esquerres, valents i covards, savis i ignorants, grossos i prims. I tots seran catalans. la puresa de sang és una exigència a l’altra banda. No en aquesta.

Fixeu-vos com ara els mitjans de comunicació magnificaran la diferència entre els uns i els altres. El que cal, és treballar junts per aconseguir la independència. Després, una vegada haja acabat aquest període de nervis i incertesa, ja ens barallarem els uns amb els altres, si cal. I cadascú anirà al seu lloc. L’empresari i l’obrer. El metge i el malalt. Els d’una banda i els de l’altra. Però ara cal anar tots junts cap a la meta, que ja està propera.

Per cert, la declaració de la batllessa de Berga és impagable. Amb aquestes raons, poc avançaran per la via judicial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!