Es veu que el passat dia cinc es va jugar el Girona-Tenerife. I, pel que conten els diaris, un jugador del Tenerife es va lesionar. Ni sé com ni per què. Però el cas és que les assistències mèdiques del camp van recomanar que el dugueren a un hospital. I va anar a l’hospital universitari Josep Trueta. I allà, diuen els diaris que les infermeres només li parlaven en català i que l’home, el futbolista lesionat, se’n va anar a un altre hospital.
D’altra banda, també ahir, la meua esposa va anar a Castelló, a comprar roba per un fill a un centre comercial d’aquests que hi ha a totes les ciutats i on hi ha les mateixes tendes amb les mateixes marques que a tot arreu. I, a una de les tendes, quan va demanar si allà feien els retocs necessaris, la dependenta li va respondre, sense cap mena d’educació i amb un to de veu més alt del necessari:
“Dígamelo en castellano, que no la entiendo”.
La meua esposa, va ignorar el comentari i va repetir la demanda en català. Aleshores, la dependenta, pensant que no l’havia entesa, va insistir:
“Que me lo digas en castellano, que no te entiendo”.
A més a més, ací es va permetre tutejar una persona a la qual no coneixia de res. De manera que, amablement, li vam retornar la peça de roba, li vam donar les gràcies i vam eixir de la tenda.
El cas és que aquella xicota es pensava que podia exigir als seus clients, clients que li conserven la feina comprant allà, que li parlaren com ella volgués. I amb exigències. I no és així. O no ho és sempre. Al cap i a la fi, com a consumidors som més poderosos que no ens pensem, moltes vegades.
La gran diferència entre els dos casos és que un està recollit per els diaris i l’altre no. I no deixa de ser curiós que la notícia siga que el futbolista no es fa entendre i que no es faça pràcticament esment en la gravetat de la lesió o en com es va lesionar. I em pense jo que, en realitat, el futbolista lesionat tindria una actitud més semblant a la de la dependenta de Castelló. M’estranyaria molt que fora d’una altra manera perquè a cap dels nombrosos països europeus on he estat al llarg dels anys, mai m’han rebutjat enlloc per no entendre’m. I, de vegades, la comunicació era veritablement difícil. Només era una qüestió d’educació. I, en el futbol, només cal veure què bé que parlen, castellà o català, els nombrosos fitxatges estrangers que es fan.
Per cert. Al mateix centre comercial, dues tendes enllà, millor roba, amb retocs i atesos en català sense cap problema. Qüestió de professionalitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ah, això del futbolista és encara més ximple que tot això. Segons el comunicat del seu club, a http://www.clubdeportivotenerife.es/noticia/comunicado-oficial-del-cd-tenerife-1, el jugador es va lesionar, van pujar a una ambulància i de caps cap a un hospital públic.
I una vegada alà, “dos empleadas del servicio de urgencias no actuaron conforme a la inmediatez, actitud y predisposición que requería la importancia de la lesión sufrida por el jugador”. Altrament dit, estava fent cua i hi havia altres casos al davant seu, així que marxaren cap a una clínica privada, afortunats ells que s’ho poden pagar.
Després d’això apareixen els carronyaires escampant la merda habitual, però dir la veritat no ajuda a crispar la gent ni a vendre diaris. I reconèixer els errors passats els dies tampoc, la cançó de sempre.
Moltes gràcies per la informació. Sempre hi ha persones que pensen que el seu cas és el mñés important de tots. Dels carronyaires, millor no parlar-ne. Ja aniran perdent seguidors.