Quan els de Vila-real ens pensàvem que ja érem els que pitjor ho estàvem fent amb això de la pandèmia, ens han tornat a deixar enrere.
D’una banda, el Regne Unit ha identificat una variant del virus que potser siga més contagiosa que l’original. Tot i que alguns experts encara no ho tenen clar del tot. Per si de cas, la major part de països europeus ja han interromput els vols amb el Regne Unit. Fins i tot els desplaçaments en tren. Espanya no. Ací ja es prendran les mesures adients més endavant. En qualsevol cas, però, sembla que la variant no és més mortífera que l’anterior. En tot cas, més contagiosa. De manera que, de moment, caldrà continuar amb les mesures de precaució i prou. I esperar que comencen a subministrar-se els vaccins.
Però aquest fet no ha segut prou per a que ens roben un protagonisme que ens havia costat tant guanyar. Aquest protagonisme, com no podia ser de cap altra manera a un país com el Regne d’Espanya, capital Madrid, ens l’ha robat la comunitat de Madrid. Allà, on la presidenta és aquella senyora a qui li semblen malament tantes coses, hi ha hagut un concert multitudinari de Raphael. El mític cantant que va arribar a la fama el segle passat cantant una nadala: “El Tamborilero”. Fins i tot va cantar davant del general Franco. I es va casar amb una néta del comte de Romanones. Allò va ser l’apoteosi.
El cas és que l’home ja fa mes de seixanta anys que fa de cantant. Més temps que Les Luthiers. És el que té ser cantant d’aquells que mai es posen en contra de qui no toca.
Doncs això. Que a Madrid s’ha fet un concert amb 5000 assistents, que no són poca gent quan es demana que al dinar de Nadal que en siguem com a màxim 10 o 6, segons on estigues. I l’artista era Raphael.
La senyora Ayuso ha dit que comprèn el malestar que ha pogut generar el concert en unes circumstàncies tan difícils per a una població castigada i econòmicament i sanitària. Però ha donat tantes explicacions sobre la seguretat del lloc que sembla que allà no puga passar res de dolent. Ja ho explica el País. El fet que siga una de les ciutats amb la situació d’infeccions per la COVID19 pitjors de tota Europa no té res a veure amb aquestes actuacions. Com diu aquella cançó del propi Raphael, “Digan lo que digan… los demás”.
Total. Que ens han deixat sense fama. Que poc dura l’alegria, a casa dels pobres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!