Una solsida és un enfonsament; una ensulsiada. En només dos dies després del seu anunci, la superlliga de futbol s’ha solsit. El seu president, el qui a la vegada és president del Reial Madrid s’ha quedat sol defensant-la. No sé jo si la pròpia persona que presideix la proposta ha sigut prou per enfonsar el projecte.
Em recorda els plans de vaccinacions. Tan prompte s’anuncia l’inici de la vaccinació massiva com, a les vint-i-quatre hores, s’atura tot perquè els vaccins no arriben. Bé perquè hi ha una mínima probabilitat de patir un tromb, perquè ara s’administrarà un altre vaccí al grup d’edat al què abans se li administrava aquest. O, perquè en aquells casos en els què hi ha que administrar dues dosis, l’interval entre la primera i la segona canvia entre tres setmanes i dotze. Fins i tot es diu que la segona dosi serà d’un altre vaccí. Sense saber ni tan sols si els dos vaccins tenen mecanismes de funcionament semblants i compatibles.
El cas és que entre els responsables darrers d’aquestes decisions, en el cas espanyol hi ha una ministra de sanitat que ha substituït l’inepte Illa a la qual se li entenen les paraules fent un gran esforç. I que quan s’analitza allò que ha dit, es pot comprovar que no ha dit res més que quatre vaguetats.
I com aquesta dona, que presideix un ministeri buit (tota la seua activitat du més de trenta anys transferida a les comunitats autònomes), quasi tothom. Els mateixos que volen fer creure que n’estan convençuts de la utilitat d’estar vaccinat demostren, sempre que obren la boca que tenen una ignorància absoluta sobre vaccins, efectes secundaris de medicaments, riscs o beneficis de prendre’n.
Per això trobe jo un paral·lelisme entre la solsida econòmica que ens ha suposat – i ens suposarà- la pandèmia, i la de la superlliga de futbol. A una banda, hi ha tots aquells polítics professionals – la major part dels quals no trobarien cap feina enlloc si no tingueren un càrrec públic; i a l’altra, hi ha el gran home de negocis que estaria més que enfonsat de no tindre accés a un estat que sempre li finança els seus projectes fallits. Des del CASTOR fins a les autopistes que ja se sabia que serien ruïnoses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!