Des de la Plana

Sempre he escoltat molt parlar a persones amb molt coneixement afirmacions segons les quals hi ha llengües més importants que altres. Així, per exemple, el xinés és molt important perquè és la llengua que més persones parlen al món. En general, aquestes persones sempre fan servir el mateix argument. Quantes més persones parlen una llengua, més important és. Molt sovint, aquestes mateixes persones classifiquen el castellà, al qual anomenen sistemàticament espanyol, com la segona llengua més important del món, perquè la parlen unes poques persones més que l’anglès. I, d’ací cap enrere, està la resta. Per quan arriben al català, amb els pocs milions de parlants que té, directament ja la qualifiquen de llengua poc important. Fins i tot, com algunes d’aquestes persones m’estimen, i em coneixen, com saben que jo escric i que ho faig en català, sempre em diuen allò de “si escrigueres en castellà, tindries molt més públic. Et llegirien més”. I jo sé que m’ho diuen de bona fe. En realitat, la importància d’una llengua ve donada pels diferents ambients en els quals es fa servir. Per exemple, en la Ciència. I ara mateix, en el món de la Ciència tothom fa servir l’anglès, i molta gent l’alemany, el rus o el francès. Malauradament, molt poca gent el Català o el Castellà. A les biblioteques de les facultats de Ciència d’Europa o d’Amèrica, no hi ha llibres en Català o Castellà perquè no se n’escriuen gaires.

Però més enllà de tots aquests arguments, una llengua és important perquè per a un determinat grup de persones, és la seua llengua. La d’ells. El Català, que al meu poble s’anomena Valencià, és la meua llengua. I per això és important. A més a més, en puc parlar, o llegir o escriure més, però cap d’aquestes és la meua. La llengua en la qual ma mare em parlava quan jo estava al bressol.

D’altra banda, quan he viatjat per Europa, des de sempre he pogut comprovar que el meu país és molt poc conegut. Fa trenta anys, amb prou feines la gent de Polònia, o del que aleshores era Txecoslovàquia sabia situar València al mapa. Després vaig entendre que els coneixements detallats de geografia no els té tothom. Poca gent d’ací sabria situar Olomouc o fins i tot Brno, malgrat que aquesta és la segona ciutat de la república Txeca. Ara bé. D’uns anys ençà, he pogut comprovar un fenomen curiós. En general, la mateixa gent sap situar València, molta més coneix Barcelona (des de les olimpíades del 92) però hi ha una cosa estranya. Molta gent coneix Vila-real. Moltíssima. Molts no la saben situar amb massa detall, però la coneixen. I és pel futbol. Sembla mentida com n’és d’important per a una ciutat qualsevol, tindre un equip de futbol que jugue en lligues europees. Et coneixen a tot arreu. Darrerament per exemple, a Moràvia del Sud, es coneix més Vila-real que València. Només de nom. I és per la classificació de l’equip.

I per això em dol que els responsables del Vila-real CF, unes persones que han sabut construir un equip molt gran, no acaben de fer el pas i encara pensen que seran més coneguts fora si parlen una llengua “més important” que el valencià que sempre s’ha parlat al meu poble. Al capdavall, a la resta del món passa el mateix que ací. Que es llegeix el nom de l’equip amb es normes de pronuncia d’allà i sempre sona estrany. Per exemple, l’equip que ací es coneix com a Legia de Varsòvia, és en realitat el Legia Warszawa Spółka Akcyjna. Per si us interessa, la c es pronuncia com “ts”, la j com una “i”, la o amb accent i la ela barrada, com una “u” i el conjunt sz, com una essa xiulada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!